|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 26
Quan l'avi Mauva va tornar al tim�, degu� reparar que estava
descolorida, i em pregunt� si em marejava.
-No: �s que tinc un doloret... res. Me'n vaig anar a popa, i vaig
deixar-me caure damunt del banc galliner amb el major abatiment.
L'aire no es movia. La calma era fonda i pesada. Vaig veure que el
vel blanquin�s de la pluja es dilatava de llevant a migdia, per
l'horitz�, com una cortina que s'est�n per una balconada. En tota la
mar no es descobria una vela. Est�vem sols. Vaig acriminar el pare
interiorment. Ah! Si jo hagu�s tingut mare, no m'hauria vist en
aquell perill. Ella no les hauria escoltades, les meves ardideses i
fantasies de criatura: m'hauria abrigada amb el seu amor i m'haguera
protegida contra mi mateixa. Les ll�grimes me saltaven dels ulls.
Qu� fer?... �Crido que em desembarquin?... Vaig plorar el meu
desemparament, la meva humiliaci�... I, tot plorant, plorant, vaig
assolir un raig d'esperan�a. Me vaig recordar de que s'havia parlat
d'entrar a Tossa. Tossa no era pas gaire lluny: amb el primer cop de
vent hi pod�em arribar; i, una vegada fondejats en aquella badieta,
el perill personal desapareixia del tot, i fins, si era prec�s, el
poble ens ajudaria a salvar el carregament i la barca. �s clar! �Ara
veges si el pare, que m'estimava tant, s'hauria volgut exposar!...
ca!... Que poca-solta! Una ona de consol i d'alegria se m'estuf�
dintre el pit. Vaig sentir que un escalf de vida s'expandia pels
meus membres i em pujava a les galtes. No, no pasaria res; i... �qui
sap si ni temporal hi hauria! Per entesos que fossin els vells
mariners, n'erraven molts, de pron�stics; i despr�s sortien amb
l'excusa de si el vent s'�s canviat, de si el ruixat l'ha mort, de
si el grop, de si la correntada... �Mai volen haver-ne errada cap,
aix� pla, els grans s�trapes! �Ah, quin esbronc els havia de clavar!
Se'm va esc�rrer una rialleta pels llavis. I, mig rient, amb els
ulls encara engotellats de ll�grimes, vaig mirar a l'entorn,
escutiant que alg� no hagu�s presenciat la meva feblesa. M'hauria
sabut greu. �Tant que em tenien per valenta! �No mancaria sin� que
m'haguessin vist plorar! Vaig c�rrer a un amagatall per eixugar-me
la cara, i, all�, frega que fregar�s amb el mocador de butxaca, me
vaig ben resseguir tots els regaranys; i, un cop eixuta i
escarabitllada, vaig sortir zumzunejant a boca closa l'aire d'una
can��.
En aquell moment va sonar la veu aspra del pare.
-Pareu ment, l'avi: aqu� ve l'esborneiat!
I de seguida es despleg� una ratxa violenta, que assoroll� la nau,
brogint esgarrifosament en els arbres i les antenes. Les ones
s'ajagueren com blat en herba que s'aterra a gavells sota un fort
ruixat. La barca arrenc� mig tombada.
-I ara, l'avi- vaig exclamar. -�Per qu� arrumbeu per enfora?
-Conv� salvar ses puntes- me contest�.
La mar, de primer arrasada i atu�da, se revenia, crestejant i
enflocant-se, i apareixien en ella grosses depressions fugidores.
Per dues o tres vegades el vent manc� i torn� a bufar. Vaig veure
que la nuvolada de sol ixent se caragolava, esbadellant-se a grans
esquerdes, per on s'atalaiava un cel verdel�s. Aleshores entr� la
llevantada amb totes les seves forces, acompanyada de boires
rossegadisses que es rebatien per la immensa planura d'aigua,
passant com a fumarades de colossals xemeneies. I l'horitz� torn� a
cloure les seves cr�tues i a ennegrir-se; i la pluja l'esva� sota el
seu vel gris i ratllat.
-En popa, l'avi, en popa! Ja ens hem forejat prou. No perdem temps.
Provem la derrota de Tossa- va dir el pare.
-Provem- mormol� el vell timoner.
Arrumb�rem paral�lelament a la costa. �Quin ventarr�s, D�u meu! A
cada moment la nau trobava en el seu cami alts i baixos m�s
accentuats. L'aigua s'encongia i es reinflava aqui, all�, per
onsevulla, sense norma ni concert; les emin�ncies es convertien en
fondals, i els fondals en emin�ncies, amb un bellugueig desordenat
que la vista no podia seguir. Per tot arreu la fluctuaci�, el
daltabaix de la massa liquida desnivellada. Les ones eren aparicions
d'un moment, aturonades, fonedisses, seguidament xuclades i
susbtitu�des. Sols cap a terra prenien certa individualitat i
consist�ncia, marxant asserralades i compactes, formant tot a la
vora de la costa uns arrufats comparables a una farbalanada al
capdavall d'un vestit.
Previous Page
| Next Page
|
|