|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 25
-Ell �s mal carat i regany�s- repar� l'avi Mauva -per�, sigu com
sigu, t'estima per sobre ses nines des seus uis. De part de fora �s
fel, i de dins �s mel. Gorda'l, pubilla; cuida'l, perqu� es fa vell,
T� es p�l de cara negre, per� ja es cabeis li borregen. Quan
l'haur�s perdut coneixer�s tot lo que val.
Jo vaig restar molt satisfeta, creient-me haver representat un paper
de llu�ment, dels que m�entusiasmaven en les novel�les. En aquells
moments no em figurava pas la vera realitat de les coses. Al cap
d'una estona vaig veure que en Pau i en Vad� arboraven uns rems molt
llargs i els armaven a estribord, posant-se a vogar per fer virar la
nau, que estava encallada per manca de vent. Me'ls hi vaig acostar
amb ganes de tabola, i vaig tocar el botet a en Pau.
-Hola, Pau! hola! I aix�?... �Podeu ben tirar xanxes ,als
sardinalers! Sembla que, si ells deixaten l'aigua, a casa no ens en
safem pas, i lo que all� s�n culleres aqu� es tornen llosses.
-Oid�, mestressa; per� ells han de remenar es brou gaireb� cada dia,
i nosatros nom�s de lluny en lluny i poc.
-D�u nos en gord de gaire, Pau maco- va saltar en Vad� Set-trossos.-
Quan sa galliassa ha de peonar, un hom deixa d'esser persona per
convertir-se en un nirvi de ses seues cames. Apa! estira i arron�a!
Sin� que et veig sa clenxa tan ben partida des clatell, te pendria
per una molla vincladissa m�s aviat que per un engrescamiones.
-�Sa meua clenxa no et deu res ni s'�s pentinada per a goig teu!
�Primer se m'endugu es dimoni!- replic� en Pau.- I, pes dem�s, si jo
menjo boga, tu no menges pas vaga.
-Pesen molt, aqueixos rems?- vaig preguntar. -Quants pams fan?
-Fan quatre vegades sa meua al�ada i cinc vegades la d'en Cadernera:
compteu- respongu� en Vad�. -S�n rems de trenta quatre. Pesen com un
ase mort; per� no els emprem mai sin� per a entrades o sortides de
port o per a guanyar s'afrau des vents. �s joc de poca estona.
Aix� que la barca estigu� de proa en fora, el pare i en Cadernera
varen armar un altre rem a la banda de babord. L'avi Mauva em f�u
senyal de que me li atans�s.
-Qu� voleu?
-Vina, bona miona: escolta. Es teu pare i en Cadernera no poden
vogar m�s que un rem. Si jo n'arm�s un altre, anir�em a parell per
banda i gonyar�em molt; per� sa canya des tim� no pot restar
desemparada. Hai pensat que tu podries encarregar-te'n: oi, que s�,
noa valenta? Mira: l'aguantes aix�, que no es mogu. Un cop haguem
remuntat sa punta, jo tornar�: no t'hi enlleir�s gaire.
Vaig agafar la canya de la manera indicada, i romangu� dreta al peu
de l'arbre de mitjana. Els rems batien l'aigua acompassadament. La
barca es movia amb una lentitud penosa. A cada moment me semblava
que el mar se torn�s m�s negre i que el cel s'entrist�s. No s� si
passava realment aix� o si era efecte de la meva aprensi�. Aquell
mar i aquell cel me feien pensar en dos enemics que s'esguarden
rancuniosos i les cares se'ls van enfosquint, enfosquint... Me va
venir cobriment de cor. �A on an�vem, pobres volvetes, a ficar-nos
entremig d'aquelles dues immensitats amena�adores? Vaig compendre,
de cop i volta, la lleugeresa de les meves bravates de poc abans.
M'havia deixat portar d'una fal�rnia, i em va semblar que tota la
meva exist�ncia era estada una mena de representaci� teatral, en la
qual havia pres per realitat lo que no era m�s que un treball del
meu mag�. Vaig sentir una veu �ntima que em deia: -No, aix� no �s
una farsa: desperta't, palpa... Ets tu, tu mateixa, que et jugues la
vida.- I el sentiment del meu jo esfere�t m'invad� fins al moll dels
ossos. La meva terror va ser tan intensa com sobtada: no es diria
sin� que en la meva �nima s'havia obert un ull que s'abeurava de les
foscors de la mort. Vaig estar a punt de cridar el pare i fer-lo
tornar enrera; per� encara l'orgull me'n detur� representant-me el
desconcepte que de l'avi Mauva mereixeria per la meva covarda acci�.
Aquell home havia sigut testimoni del meu arruixament: me tindria
per beneita. -I b�! i qu�?- vaig pensar. -�Aquesta consideraci� no
�s tamb� una fal�rnia?- No obstant, la fal�rnia surava i em detenia.
Vaig pasar una ang�nia que no es pot dir. Una suor freda em regalava
galtes avall. Vaig girar la vista cap a terra cercant distracci�. No
hi havia ni una casa, ni un camp conreat: res que indiqu�s treball o
pres�ncia de l'home: nom�s penyals i muntanyes emboscades, i la
platgeta solit�ria. Tamb� hi regnava la tristor. Els dos promontoris
estenien llur roquer nu per dins del mar. Ah! semblava que aquella
terra, bona mare, allargu�s sos bra�os descarnats per retenir-nos
desolada de la nostra parten�a! I nosaltres ne fug�em. Els rems
anaven batent l'aigua, i la barca sortia a poc a poc de l'ensenada i
es forejava ardidament.
Previous Page
| Next Page
|
|