|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 2
Per�, per rid�cules que fossin, eren aleshores el foc de la meva
�nima i l'al� de la meva vida: a elles ho sacrificava tot, i per
elles fou que em vaig ficar al cap d'acompanyar el pare en un dels
seus viatges. Un viatge en barca de mitjana! Vols res m�s po�tic?
Estens la teva ala com un aucell, i t'abandones al buf del vent per
la planura del mar. Les ones gronxen el teu son, i quan te
despertes, sents a sota el fustatge, on descansa el teu coix�,
l'harmoni�s escorriment de les aig�es. I �quin espectacle de costa,
d'horitz�, de mar!... Vaja, era lo que em convenia: m'aniria
amarinant, amarinant de cos i d'�nima. I aix� m'era necessari: no es
pot pintar b� sin� lo que s'ha sentit amb molta intensitat.
Est�vem en plena tardor. Erem a primers de novembre. La Santa Rita,
ja carregada, estava a la fonda, balandreja que balandrejar�s,
esperant l'hora de llevar �ncores. Vaig veure que el pare prenia
tranquilament el sol a la porta forana del jard�, tot carbonant la
seva pipada inacabable i ventant ullades de satisfacci� a la seva
barca. Encara no li havia indicat el meu desig. Calia no trigar
gaire a comunicar-l'hi o es perdia l'ocasi�. Em vaig decidir de cop
i volta. Vaig posar-me al seu costat, recalcant el cap a la seva
espatlla, i, despr�s d'una estoneta d'estar aix�, li vaig clavar un
pessiguet a la galta i li vaig dir, amb el graci�s somr�s d'un
infant aviciat: -Mireu, tinc una fal�lera: feu portar els meus
entriquells a la _Santa Rita_, perqu� dem� m'embarco amb v�s.
No he vist mai una expressi� de cara com la que ell prengu� al
sentir aquesta proposta. Era un home molt senyor dels seus nirvis,
per� no en pogu� ser tant que, amb la sorpresa, la pipa no se li
esquitll�s de les dents i li caigu�s a la pitrera. Me vaig mig
espantar. -Calleu, calleu!- vaig cridar, tapant-li la boca, temerosa
de l'andanada que m'anava a descarregar. -�No veieu que us esteu
cremant?- Vaig descordar-li la samarreta per apagar l'escampall de
foc que li cremava la camisa i espolsar-ne la cendra que la
recobria. Tot espolsant i agen�ant-lo, vaig tractar de persuadir-lo:
-No vos hi oposeu pas, vaja: seria in�til. No us demano pas tant:
�nom�s una vegada:!... aquesta i prou. I no em parleu de perills ni
d'incomoditats: ho tinc tot pensat i apamat i... estic ben decidida.
Fa temps que no penso en res m�s. L'alegria, que em donar�eu! I,
mireu, jo no s�c pas una senyoreta melindrosa: tinc sang de pare:
enteneu?... El meu cor �s mariner com el vostre, i all� on v�s aneu
puc anar jo; i... vaja, que no vull que em deixeu en terra.
-No?- va fer ell amb sorna, revestint-me de foscors amb una de les
seves mirades m�s negres i malagradoses.
-No!- vaig respondre resoludament, picant de peus i acaronant-lo.
-Fuig, fuig, cap d'estornell!- exclam� apartant-me d'una bra�ada.
-�Que ens hem venut l'enteniment? Uix! �Que totes les dones siguin
llampades! totes!
Va girar l'esquena, i se n'an�, rondinant, cap a la platja.
Aquell dia no vaig dinar. Tot el mat� vaig fer el bot tancada a la
meva cambra. Despr�s ne vaig sortir, vaig passar d'esquitllentes
davant del pare, que estava sol a taula, vaig travessar el jardinet,
i em vaig asseure al gra� de la porta amb les cames al carrer. Vaig
tapar-me la cara amb el davantal, i vaig adoptar el posat d'un greu
desconsol. No era tot com�dia, no: me veia la partida perduda, i el
plor m'anava cara avall; per� exagerava les mostres de la meva
dolor, perqu�, prevalguda de lo molt que el pare m'estimava,
comprenia que aix� el feia patir, i em venjava d'ell. En aquells
moments m'hauria agradat fins i tot morir-me perqu� el molt tossut
se desesper�s. Si m'hagu�s sabut fer venir una basca de deb�, ben
forta, ben forta...
Mentrestant, ell, que havia dinat en quatre esgarrapades, se
passejava amunt i avall del jard� sense dir una paraula, passeja que
passejar�s. Al cap d'una estona va sortir de casa, passant pel meu
costat, i vaig sentir que les seves petjades s'allunyaven. Amb tot i
aix�, vaig figurar-me que no em deixaria de vista. -De prop o de
lluny ell me vigila- vaig pensar. -Que ho vegi, que pateixo!- I vaig
seguir arraulida, embolicada, retorcent-me... Aix� vaig estar tota
la tarda; i el bo de l'home, que devia patir m�s que jo, a la
vesprada no pogu� resistir m�s. Va tornar (el vaig con�ixer en la
remor dels peus, perqu� no el podia pas veure, abrigada com estava,
cap i tot, amb el davantal), va tornar, se n'entr� cap al menjador,
i, pujant escales amunt, se pos� a cridar fort, sens dubte a posta
perqu� jo el sent�s: -Paula!... Joan!... Que dormiu? Au! fora
nyonya! Arreplegueu les maletes de la noia, i cap a la platja. Que
les portin a bordo. Vol venir-hi a menjar galeta, la poca-solta.
�Deu estar-hi massa b�, al m�n, mal llamp!... �nsia!... i que vingui
el temporal i el quinoccius!... �A veure si ens neguem tots i no en
resta nissaga, de can Saura!
Previous Page
| Next Page
|
|