|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 1
Els baixos de casa, al voltant del jardinet, eren magatzems. Aqu�
arr�s, all� garrofa, m�s enll� rodells de c�rcols, en un cant� blat,
a l'altre userdes, terrissa de totes menes, fustatges... no estaven
pas mai buits. Els negociants a l'engr�s venien a comprar. A la
llinda de la porta, a les envistes del mar, se solien fer els
tractes. El pare s'estava dret, recalcat al brancal, amb les mans a
les butxaques, i escoltava pacientment, tot fumant i amb els ulls
mig aclucats, la parola dels negociants. Ell no gastava gaire
saliva: demanava preu i deixava dir. A la fi venien els oferiments.
-M'ho doneu per tant?
-Hissa!
-Ne voleu m�s-quant?
-Hissa, hissa!
-Posem-ho a tant-m�s-quant?
-Amarra.
Pronunciada la paraula _amarra_, ja la venda estava feta, i era tan
sagrada i tan ferma com si n'hagu�s passat el notari.
El pare era un llop de mar, un home estranyot: m�s aviat baix que
alt, ossut i magrist�, de cap gros i de rostre br�fol i ferreny,
solcat per fondes arrugues. Anava afaitat de cara, i es deixava el
pel sota les barres com una mena de collar. Tenia les celles
grosses, ajuntades, negres com sutge, i solia guaitar de re�ll amb
un mirar que enfosquia l'aire. Posa-li una pipa a la boca, d�na-li
una veu enrogallada, vesteix-lo amb una samarreta blava, unes calces
amples de vellut de cot� i una gorra peluda amb una bola al bell mig
del cocoronell, i... ja el tens. Oid�, manca una circumst�ncia
remarcable: caminava eixancarrat, amb tanta de fermesa i d'aplom i
posant els peus tan plans, que nom�s de veure'l se comprenia que,
encara que se li vent�s una empenta de part darrera, no se'l faria
caure: sempre anava com qui se la tem. I aix� �s propi de tots els
mariners avesats a guardar equilibri sobre el m�bil pont de les
naus. Veur�s, para-t'hi.
Altrament ell no reia mai. La seva calma i la seva mala humor eren
inalterables. Mes, per aspres que fossin les seves maneres,
m'estimava tant, que la seva voluntat era una joguina de la meva. No
li restava m�s fam�lia que jo: els altres fills i la dona se li
havien mort, i en mi havia concentrat tot el seu afecte. Per a mi no
tenia un no de durada. Amb una postureta, una rabiola o una ll�grima
aconseguia d'ell qualsevol cosa. Si m'ho hagu�s posat al cap, fins i
tot s'hauria deixat afaitar les barballeres i s'haguera desvesat de
fumar amb pipa. Per� �per qu� havia jo de contrariar les seves
aficions? �No m'agradava, per ventura, que es respectessin les
meves?
Me vaig criar com els arbres de la rambla. La meva educaci� es pot
dir que la vaig emmenar jo mateixa. El pare nom�s era bo per a
esquitxar pessetes. -No miris preus: vui els millors mestres.- De
cosir, de planxar, de fer mitja i coixinet, gaireb� no en vaig
apendre; i, en canvi, de fer flors i brodats estranys, de tocar el
piano i de pintar, n'estic for�a ensinistrada. Si s� escriure
regularment, ho dec al gran nombre de novel�les que vaig llegir.
Dragava totes les que em venien a les mans; per� les que varen
deixar m�s llevat a la meva imaginaci� foren l'_Atala_, els _Viatges de
Gulliver_ i, principalment, la _Corina_, de Madame de Sta�l. Jo
mateixa em considerava una Corina, sin� que el meu art predilecte no
era el de la m�sica ni el de la poesia, sin� el de la pintura, en la
qual havia progressat bastant sota l'ensenyan�a d'un mestre vell,
cabellut i misantrop, que, mal compr�s dels seus contemporanis, se
n'era vingut a Roses a remugar les seves gl�ries somniades i els
seus desenganys reals.
La meva especialitat era la marina. M'embadalia contemplant la
riqu�ssima coloraci� del mar, el seu moviment, les roques que s'hi
banyen, l�horitz� desembarassat, immens; les platges on el sol vessa
tot el seu or... Estudiar aix�, saturarme'n, somniar-ho i estergir
amb els pinzells el somni sobre la tela, o del�cia! Sempre m'hauries
trobada per la costa amb el portaestudis i l'ombrel�la, ja pintant,
ja cercant punts de vista. En dies de temporal no hi havia qui em
fes estar a casa. A pluja batent m'enfilava a les roques
assorollades pel terrabastall tronador de l'onatge. A pluja batent i
amb el paraigua inutilitzat per la ventada, m'entretenia, a voltes,
apuntant una nota, mentre el ruixat m'amarava de cap a peus. I no
era pas solament l'inter�s de la nota desitjada, lo que em portava a
tals ardideses, sin� la creen�a de que les havia de fer per
respondre dignament al concepte d'artista genial que de mi mateixa
tenia format. Jo era un esperit ardent, posse�t d'entusiasme
est�tic; i per lo tant... t�, que troni, que llampi, que em mulli,
que m'enfredori, jo no me n'he de sentir, no m'he de parar m�s que
en la bellesa. De com�dies per aquest estil, no se n'hi representen
poques ni gaires, en el cor de cada u! Ara que se m'�s refredada la
febre rom�ntica i que no pretenc ser m�s saberuda que qualsevol
altra dona de sa casa, �qu� rid�cules em semblen aquelles fal�leres!
Previous Page
| Next Page
|
|