|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 1
Els baixos de casa, al voltant del jardinet, eren magatzems. Aquí
arròs, allí garrofa, més enllà rodells de cèrcols, en un cantó blat,
a l'altre userdes, terrissa de totes menes, fustatges... no estaven
pas mai buits. Els negociants a l'engròs venien a comprar. A la
llinda de la porta, a les envistes del mar, se solien fer els
tractes. El pare s'estava dret, recalcat al brancal, amb les mans a
les butxaques, i escoltava pacientment, tot fumant i amb els ulls
mig aclucats, la parola dels negociants. Ell no gastava gaire
saliva: demanava preu i deixava dir. A la fi venien els oferiments.
-M'ho doneu per tant?
-Hissa!
-Ne voleu més-quant?
-Hissa, hissa!
-Posem-ho a tant-més-quant?
-Amarra.
Pronunciada la paraula _amarra_, ja la venda estava feta, i era tan
sagrada i tan ferma com si n'hagués passat el notari.
El pare era un llop de mar, un home estranyot: més aviat baix que
alt, ossut i magristó, de cap gros i de rostre brúfol i ferreny,
solcat per fondes arrugues. Anava afaitat de cara, i es deixava el
pel sota les barres com una mena de collar. Tenia les celles
grosses, ajuntades, negres com sutge, i solia guaitar de reüll amb
un mirar que enfosquia l'aire. Posa-li una pipa a la boca, dóna-li
una veu enrogallada, vesteix-lo amb una samarreta blava, unes calces
amples de vellut de cotó i una gorra peluda amb una bola al bell mig
del cocoronell, i... ja el tens. Oidà, manca una circumstància
remarcable: caminava eixancarrat, amb tanta de fermesa i d'aplom i
posant els peus tan plans, que només de veure'l se comprenia que,
encara que se li ventés una empenta de part darrera, no se'l faria
caure: sempre anava com qui se la tem. I això és propi de tots els
mariners avesats a guardar equilibri sobre el mòbil pont de les
naus. Veuràs, para-t'hi.
Altrament ell no reia mai. La seva calma i la seva mala humor eren
inalterables. Mes, per aspres que fossin les seves maneres,
m'estimava tant, que la seva voluntat era una joguina de la meva. No
li restava més família que jo: els altres fills i la dona se li
havien mort, i en mi havia concentrat tot el seu afecte. Per a mi no
tenia un no de durada. Amb una postureta, una rabiola o una llàgrima
aconseguia d'ell qualsevol cosa. Si m'ho hagués posat al cap, fins i
tot s'hauria deixat afaitar les barballeres i s'haguera desvesat de
fumar amb pipa. Però ¿per què havia jo de contrariar les seves
aficions? ¿No m'agradava, per ventura, que es respectessin les
meves?
Me vaig criar com els arbres de la rambla. La meva educació es pot
dir que la vaig emmenar jo mateixa. El pare només era bo per a
esquitxar pessetes. -No miris preus: vui els millors mestres.- De
cosir, de planxar, de fer mitja i coixinet, gairebé no en vaig
apendre; i, en canvi, de fer flors i brodats estranys, de tocar el
piano i de pintar, n'estic força ensinistrada. Si sé escriure
regularment, ho dec al gran nombre de novel·les que vaig llegir.
Dragava totes les que em venien a les mans; però les que varen
deixar més llevat a la meva imaginació foren l'_Atala_, els _Viatges de
Gulliver_ i, principalment, la _Corina_, de Madame de Staël. Jo
mateixa em considerava una Corina, sinó que el meu art predilecte no
era el de la música ni el de la poesia, sinó el de la pintura, en la
qual havia progressat bastant sota l'ensenyança d'un mestre vell,
cabellut i misantrop, que, mal comprès dels seus contemporanis, se
n'era vingut a Roses a remugar les seves glòries somniades i els
seus desenganys reals.
La meva especialitat era la marina. M'embadalia contemplant la
riquíssima coloració del mar, el seu moviment, les roques que s'hi
banyen, l’horitzó desembarassat, immens; les platges on el sol vessa
tot el seu or... Estudiar això, saturarme'n, somniar-ho i estergir
amb els pinzells el somni sobre la tela, o delícia! Sempre m'hauries
trobada per la costa amb el portaestudis i l'ombrel·la, ja pintant,
ja cercant punts de vista. En dies de temporal no hi havia qui em
fes estar a casa. A pluja batent m'enfilava a les roques
assorollades pel terrabastall tronador de l'onatge. A pluja batent i
amb el paraigua inutilitzat per la ventada, m'entretenia, a voltes,
apuntant una nota, mentre el ruixat m'amarava de cap a peus. I no
era pas solament l'interès de la nota desitjada, lo que em portava a
tals ardideses, sinó la creença de que les havia de fer per
respondre dignament al concepte d'artista genial que de mi mateixa
tenia format. Jo era un esperit ardent, posseït d'entusiasme
estètic; i per lo tant... té, que troni, que llampi, que em mulli,
que m'enfredori, jo no me n'he de sentir, no m'he de parar més que
en la bellesa. De comèdies per aquest estil, no se n'hi representen
poques ni gaires, en el cor de cada u! Ara que se m'és refredada la
febre romàntica i que no pretenc ser més saberuda que qualsevol
altra dona de sa casa, ¡què ridícules em semblen aquelles fal·leres!
Previous Page
| Next Page
|
|