|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Next Page
Page 0
The Project Gutenberg EBook of Pinya de Rosa, V2, by Joaquim Ruyra
This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with
almost no restrictions whatsoever. You may copy it, give it away or
re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included
with this eBook or online at www.gutenberg.net
Title: Pinya de Rosa
Volume 2, Book 4
Author: Joaquim Ruyra
Release Date: March 13, 2005 [EBook #15347]
Language: Catalan
Character set encoding: ISO-8859-1
*** START OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK PINYA DE ROSA ***
-
PINYA DE ROSA
VOLUM 2
LLIBRE QUART
NOVEL.LETES CAPITULADES
INDEX
EL REM DE TRENTA QUATRE.
I.
II.
III.
IV.
V.
L�IDIL�LI D�EN TEMME.
I Preludis.
II Proposici�.
III De la trag�dia a l�idil�li.
IV El collaret.
V Felicitat.
EL REM DE TRENTA QUATRE
Ja que sempre vols que et conti coses de marina- m'escrigu� la
senyora Marianna Saura, -t'explicar� amb tots els ets i uts un
viatge que vaig fer en barca de mitjana: un viatge de no res (no et
facis il�lusions); per� te'l vull servir tan a la menuda, seguint
les notes que en tinc preses en un llibre de mem�ries, que ja ser�
prou que no te n'atipis. Aix� potser no et tornar�s a queixar de la
meva eixutesa.
Tu ja saps que el pare era patr� i que feia la carrera d'Alacant.
Fill de Blanes, s'havia casat amb una granaire de Roses que tenia
una caseta al barri de mar i una vinya a la vora del poble. Aquestes
dues finques varen motivar que el matrimoni s'establ�s a Roses, des
d'on el pare va seguir la seva navegaci� de cabotatge, eixamplant el
comer� que havien comen�at els seus sogres. Ell era amo del
carregament i de la barca, i ell se la comandava: de manera que s'ho
guanyava tot. Franc de n�lits en un temps en qu� el cabotatge
produ�a bastant, pots comptar si es va aprofitar. Aix� s�, els seus
mariners havien d'�sser precisament blanencs, perqu� no creia que
enlloc del m�n nasquessin ni es formessin homes tan aptes per a les
coses del mar com en el seu poble; i aquesta d�ria, que el f�u mal
veure amb la gent de Roses i que el port� a m�s d'una topatia amb
els patrons del Masnou, de Lloret i d'altres punts de la Costa, que
pretenien igual honor per a llurs nadius, triomf� de totes les
contradiccions, i amb elles se f�u m�s enterca i exclusiva.
Next Page
|
|