|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 3
Jo l'escoltava aturant l'al�. Per una part reia per sota el nas amb
l'alegria d'haver assolit l'objecte de la meva d�ria, i, per altra
part, la tendresa de veure'm tan estimada m'estovava les entranyes i
m'aigualia els ulls. Vaig sentir que el pare venia cap al jard�.
-Ara m'hauria d'aixecar i fer-li una abra�ada ben estreta- vaig
pensar amb emoci�; per� estava morta de vergonya i no gosava
destapar-me la cara. Ell me la descotx� d'una manotada.
-Fins a quin dia hem de plorar?- va dir amb entonaci� reganyosa.
Aleshores me vaig al�ar plorant i rient, me vaig arrapar als p�ls de
les seves barballeres estirant-los-hi falaguerament... i una besada,
i dues, i...
-Prou, prou- mormol� ell amb la seva serietat de sempre. -Eixuga't
els degotalls, i... v�s, que enllesteixin el sopar, que has de tenir
gana i avui ens hem de ficar al llit dejorn, perqu� dem� hi ha
matines.
II
El dia seg�ent ens embarc�rem abans de fer-se clar. Llev�rem �ncores
a trenc d'alba, i, amb un oratge manyac que prisava lleugerament les
aig�es del golf, v�rem estendre totes les veles. Marx�vem en popa,
sense balanceigs ni capbussades. L'airet que venia de terra, tot
fresc i flair�s com si acab�s de llevar-se d'un ja� d'herbes
humides, s'esmunyia per sobre meu amb un palp de car�cia; i jo li
deia, aplacant-me les faldilles estufadisses:
-Vaja, prou!... tafanerot!
Un dels mariners, que sent� aquestes paraules, va esclafir una
rialleta i digu�:
-Deixeu-vos fer alguns petons i abra�ades, pubilla. Aquest ventet �s
innocent, com una criatura i no crec que us encadarni. Deixeu-lo que
us acaroni. Veieu que s'�s llevat de mat� per dar-vos s'ad�u-siau,
mentres a terra tothom dorm. Rebeu-lo d'amic.
-Certament- vaig fer jo: -no el puc pas renyar, ja que de tots els
fills de la terra �s l'�nic que s'ha llan�at al mar per saludar-nos.
-�ngela!- exclam� el mariner aprovant-me. I, sentint que el pare
pegava un cop de tal� sobre el pont, va c�rrer a fermar una corda
tot cridant: -No me'n descuido, no!
Aquell mariner era fill de Blanes, com tots els de la tripulaci�.
Vindria a tenir uns quaranta anys, i era altet, escardalenc,
cella-ros i de mirar garneu. Li deien _en Vad� Set-trossos_, perqu�
semblava fet a peces mal ajuntades: quan caminava, els bra�os li
penjaven balandrim-balandram, el cap se li tombava d'ac� i d'all�, i
les sofrages se li doblegaven com xarneres que van massa fluixes.
Talment se diria que era desconjuntat. Per falla de malucs, la faixa
se li solia esc�rrer en espiral fins a les cames. La visera de la
gorra sempre li fugia del front, decantant-se-li cap a l'una o
l'altra de les orelles. All�, que t'he fet reparar, de que els
mariners eren, per lo general, gent ferma, de caminar segur, avesats
a resistir qualsevulga balandrada, no va pas per a en Vad�. Aquest
era ben a l'inrev�s: no resistia els cops de mar, sin� que s'hi
doblegava, adaptant-se a totes les ondulacions, emmotllant-se a tots
els moviments; per� aix� no el privava de ser un bon treballador,
ent�s en l'ofici, diligent en la maniobra i lleuger com pocs per a
enfilar-se pels arbres i les antenes a tall d'esquirol.
Quan ell me deix�, vaig romandre sola prop de l'orla de babord. No
m'hi podia estintolar, per qu� estava tota ella coberta d'una rosada
menuda i atape�da que brillava enteladament amb un gris met�l�lic;
m�s, com que la marxa era tan suau, no hi havia pas perill de perdre
l'equilibri. Mentrestant els galls cantaven, cantaven all� en el
poble, que s'anava allunyant. Feien la il�lusi� de que diguessin:
-Ad�u-siau...Quan tornareu?...Trigareu poc?...- Les cases
s'esblanque�en sobre el blau mort de les muntanyes amb una vagarosa
agitaci� de llum i ombres que els comunicava moviment. Algunes
finestres, amb llurs vidrieres esbandides d'aurora, s'allumaven com
ulls daurats, aclucadissos, massa ensunyats encara per a guaitar
obertament. Totes les entonacions eren delicades, tendres, d'una
fusi� harmoniosa. Jo m'hi encantava. El pare es va plantar al meu
costat, eixamparrellat i mirant-me de re�ll a estones a estones.
Previous Page
| Next Page
|
|