|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 9
Bon car�s de temps! B�, s�: no hi havia pas gota de vent, i el cel
estava ser�; per�... D�u m'ajudi!... mai hauria dit, des de terra,
que les ones fossin tan grosses, tan espantosament grosses. Venien
sense rompre's ni remorejar, embotides, muntanyoses; s'esmunyien amb
suavitat sota la nostra carena, i s'allunyaven escumejant lleument
amb tot l'aire d'una ira tenebrosa i retinguda. Sens dubte hauria
regnat temporal enfora i en conservaven la sinistra emoci�.
Est�vem a darreries de setembre, i no calia pas esperar les bonaces
delicioses que la caiguda del garb� d�na a les vesprades del juliol
i de l'agost. El mar sentia ja les males humors de la tardor; en el
moment m�s impensat podia pegar-li una rauxa de mal g�nit. No, jo no
les tenia pas totes, per� em tranquilitzava al notar la placidesa de
l'oncle Ventura i la calma i el comp�s amb qu� vogava. El bo de
l'home no deia res, ni es cuidava d'adre�ar-me cap mirada. Estava,
segurament, absort; movia els bra�os d'esma. El caient del seu cap
indicava prou que la seva pensa se n'anava pel corrent d'un somni.
Per� �qu� seria lo que li robava aix� tan sovint el cor? M'hauria
agradat esbrinar-ho.
V�rem fondejar davant per davant de la punta de Santa Anna, no gaire
lluny de sos penyals. El roc que havia portat l'oncle, lligat amb un
caramell, ens va servir d'�ncora. Sur�vem a catorze braces de fons.
Quina soledat! A dalt, la nit fonda i estrellada; a baix, el mar
immens fet una tenebra. L'aigua no s'afigurava sin� pel guspireig
d'alguna bombolla que hi pipellejava i pel llustrejar esborrad�s,
quasi imperceptible, de les ones, que a l'estufar-se reflectien la
cel�stia. Quan hi v�rem tirar el grumeig, hi fulgur�
blanquinosament, formant una boireta fosf�rica, que s'anava
esparpellant i esmortuint en sa davallada a l'abisme.
La costa, en la mitja foscor regnant, simulava un tortu�s carrer
d'edificis enderrocats: pir�mides, c�pules, torres gegantines i
malgirbades, arcs, muradals... tot esquerdat, malm�s, embolcallat de
pins i bardisses. Si un hom escoltava cap all�, sentia cr�ixer el
soroll de la ressaga, m�s fort i retrunyidor com m�s hi parava
l'atenci�. Si en canvi escoltava cap a la banda de fora, la ressaga,
desatesa, semblava allunyar-se i emmudir, i l'orella sentia venir
d'all� d'enll�, entre el silenci, els sospirs vagarosos del mar
immens i desert.
Despr�s d'haver abundosament grumejat, esc�rem les flueixes amb
sardina fresca, i les descapdell�rem tot amollant-les a l'aigua.
Com que s�n guarniments quasi sense plom, segueixen el corrent que
regna i van gaireb� a l'ensurada. Aquell dia el corrent era de
gregal. El meu ham, doncs, com portat per un riu, s'alluny� cap a
garb�, posant tivada la llinya que l'aguantava. No ens calia altra
feina que la de l'aranya: pendre paci�ncia, esperant el moment de
sentir les batzegades de la v�ctima en el fil de la nostra
teranyina.
Jo, novell en aquella pesca, hi posava tota l'�nima. A cada moment
me semblava sentir la picada del peix, llevava la fluixa
emocionat... i res. M'enganyava el moviment de les onades,
m'enganyaven les estremituds dels meus nirvis mateixos
sobreexcitats. En canvi, l'oncle, �que tranquil! Les seves manasses
imm�bils semblaven de pedra. S'era recolzat a la banda, i, amb el
cap decantat sobre el muscle, al�ava una mirada tendra i sostinguda
a les estrelles. Sens dubte estava resant... sens dubte les
estrelles li semblaven la llumin�ria d'un altar, d'un gran sagrari
encortinat d'ombres. �Qui pogu�s seguir els seus pensaments! Perqu�,
vaja, aquell home era del fust dels ap�stols, o almenys en tenia el
posat i l'expressi�.
Espera i esguarda, no agaf�vem res. Vaig grumejar sis o set vegades.
M'avorria en gran. A l'�ltim, jo que s�, em lligo el guarniment al
canell perqu� no se m'escap�s en cas d'acodormir-me, i m'ajec de
panxa en l'aire en el banc. Hi estava for�a malament. Vaig recordar-
me amb recan�a del llit tou i calent� que haguera pogut fruir a
casa.
Mentrestant apunt� el crepuscle de lluna, una resplendor rogenca que
enva� a poc a poc l'orient i s'an� intensificant de color fins a
arribar al to m�s rogent de porpra. Els grops i sacsons de la
calitja es transparentaven amb fluctuant ombreig. Aquella aurora no
era com la del dia, que, aix� que apunta, ja la nit pal�lideix,
perdent quelcom del seu imperi, i les estrelles se desllueixen; sin�
una aurora ll�brega, que es coloria sense quasi resplendir. Dilatava
la seva viv�ssima taca vermella en mig del si de la nit, sense que
en lo restant del cel s'esblaim�s l'ombra en lo m�s m�nim, ni que
cap estrella perd�s gens la seva llu�ssor.
Previous Page
| Next Page
|
|