|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 10
Res tan melangi�s com un crepuscle de lluna sobre el mar. En la
llunyania, les siluetes dels sardinalers simulaven una process� de
Setmana Santa. Llurs veles se destacaven sobre la roentor del cel,
negres i punxegudes com cucurulles de congregants. N'hi havia a
centenars, totes acorruades... I un filet d'ombra que s'estengu� per
l'horitz� bast� a esborrar-les en menys temps que dura un
parpelleig.
Per fi la lluna aparegu� com un muscle nu per damunt de les
calitges, que s'anaren escorrent a son entorn com draperies que
cauen. I amunt, amunt... rodona, grossa, colorida d'una vermellor
semblant a la de l'aram sense polir, se pint� sobre un fons de cel
cendr�s i sense transpar�ncies. Al principi quasi no llumenava.
Despr�s s'alluent� a poc a poc, i son besllum s'acarrer� per la mar,
vermellejant sobre el llom de les ones.
Estava m�s distret que mai quan vaig sentir al canell una
estiragassada tan forta que m'esborron�. Qu� era all�? �Qui podia
estirar-me d'aquella manera, des de la mar deserta? Me va fer un
efecte fant�stic.
L'oncle m'anava dient: -Lleva, lleva, marrec, que has fet estrenes.
-Jo me'l mirava esverat, i, amb tot i sentir clarament les seves
paraules, no l'entenia; per� el vaig creure d'esma, posant-me a
llevar la fluixa nirviosament. �Rediastre! quina resist�ncia havia
de v�ncer! �Hauria agafat algun monstre, alguna morena d'aquelles
que, un cop tretes de l'aigua, cossen llurs propis pescadors? Per
dues vegades me vaig aturar esglaiat; per� l'oncle m'obligava a
continuar: -Cobra, cobra.- El guarniment vibrava com una corda de
guitarra. Per fi, vento revolada i al�o un peix preci�s, un sard de
gaireb� tres pams de llargada, que cuetejava sorollosament sobre la
banda del gussi, espurnejant-me la cara de ruixims. Quina alegria!
Des d'aquell punt el meu cor no va estar m�s que per la pesquera.
Vinga tornar a calar de seguida. Qu� ho fa que ning� plany els
peixos? La mort d'una cadernera ens entristeix, i en canvi ens
aturem a contemplar tranquilament el panteix anguni�s del llobarro
que s'ofega sobre el sorral. No, mai n'he planyegut cap, de peix.
Com m�s for�udament debategaven, m�s viu era el meu plaer. Que em
vaig divertir! La pesca proporciona l'inter�s i les emocions d'un
joc d'atzar i les embriagueses d'una lluita triomfal.
De sard no n'agaf�rem cap m�s, per� en canvi les oblades no ens
deixaven temps ni de respirar. Mentre la lluna va anar de pujada,
picaven seguidament. Despr�s sembl� que s'haguessin fos. Jo, per�,
m'entossudia a esperar-les. En volts de les tres de matinada,
l'oncle cabdell� la seva fluixa, es pleg� de bra�os i em va dir: -No
cal maldar: es peix ha acabat sa gana. Quan vulgus farem proa cap a
casa.- Mes jo em vaig oposar al seu desig. -No: deixeu-me provar
unes quantes calades m�s.- I ell se va resignar a la meva voluntat,
somrient bondadosament.
Al cap de poca estona va entrar un oratge fred i molest�s, que,
vestits com an�vem de rigor�s estiu, i amb les robes mullades pel
degotall de les fluixes, era de ben mal rebre. Aleshores me vaig
penedir de no haver cregut l'oncle. -�Pobre home!- vaig pensar. -No
el vull pas molestar m�s. Ara, per la meva culpa, deu estar patint
de fred com jo mateix.- I em vaig girar a mirar-me'l.
No, l'oncle no patia pas fred ni cap mol�stia, ni es sentia,
probablement, del pes de la pr�pia carn. Estava ext�tic. Imm�vil,
amb els bra�os plegats, la mirada en l'aire, tot ell arruixat pel
doll argent� de la lluna, ara enfonsant-se a poc a poc, ara
remuntant-se pausadament, segons el moviment de la barca, era
l'estampa d'un benaventurat. Per� �qu� somniaria, aquell home
inculte i retret? �Realment rebia un raig de llum de l'Esperit Sant,
que tot sovint l'embadalia? �O, tal vegada, fru�a rememorant les
percepcions pur�ssimes i harmonioses de la seva vida marinera? Tamb�
podia ser que estigu�s senzillament encantat i que no pens�s res...
Per� no, no: vaig veure ondular en els seus llavis p�l�lids un
somr�s ple d'expressi�; vaig llambregar en les seves nines el
besllum dol�ament tremol�s d'una �nima que palpita d'alegria... No
em vaig poder contenir. Vaig emparar-me de les mans dures del bon
home, estrenyent-les entre les meves, i mig rient per disimular
l'emoci�: -�Posta va, que esteu pensant en una cosa molt bonica!-
vaig exclamar. Ell, de moment, rest� sorpr�s; per�, despr�s d'haver
jo repetit la meva insinuaci�, se pos� a balancejar el cap de dalt a
baix, fent que s�, que s�. Li vaig estr�nyer m�s les mans, i li vaig
clavar una mirada insistent, interrogadora. Ell seguia balancejant
el cap. Per fi, va dir, amb la seva veu feble, inclinant-se cap a la
meva orella com per confiar-me un secret: -S�, marrec: estava
pensant una cosa ben bonica, una cosa que fa pla salivera. Dem�...
no, avui mateix, que ja hem tombat sa diada, mal que dura sa nit...
avui s'obre sa matan�a, i per dinar menjar� all� que en diuen �sang
i fetge i ceba de porc�.
Previous Page
| Next Page
|
|