|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 11
Mai m�s no he cregut en fesomies.
L'ANIVERSARI DEL NOI GUIXER
L'avi Guixer era un jai baldat de les cames, un antic pescador,
cantaire, malparlat a voltes per deix de l'ofici, devot a estones,
bon home sempre i candor�s com una criatura. Anava m�s polit que un
lliri de platja, i donava goig de veure'l, a l'estiu, en el pati de
sa casa sota l'emparrat, amb sos cabells blancs com una bromera de
sab�, sa carassa fresca i vermellosa, sa camisa de fil groller,
resplendent de netedat i flairosa de la bugada, els bra�os
arregussats i les mans llestes, entreteixint joncs o conjuminant
cordes. No n'hi havia un altre de m�s ent�s en ormeigs de pescar.
Feia nanses, garbitanes, palangres, cels... I ell amb aquestes arts,
i la seva dona, xacutant en el coix� tot el dia de sol a sol, sense
destorbar-se m�s que lo prec�s per a enllestir les altres feines de
la casa, es campaven la vida sobradament.
Jo, que era aficionat a la pesca, amb excuses de fer-me arreglar
un volant� o adobar la fa� d'una nansa, visitava sovint el bon home,
i vaig acabar per ser-hi amic de deb�.
Lo que �s a l'estiu no deixava cap dia d'anar a passar l'estona a
casa seva. S'hi estava b�. M'asseia en el fresc pedr�s del pati, a
l'ombra dels p�mpols, i ja, fumant un cigarret, m'endormiscava amb
les can�ons del jai, ja parlava amb ell de les coses de la mar tot
guaitant-me-la per la portalada, sempre oberta. La mar! Jo n'estava
enamorat. Ell no; i amb tot i aix� se l'estimava com un marit se pot
estimar una dona de males entranyes, que li ha ocasionat molts de
disgustos, per� que al cap i a la fi no deixa d'haver-se-li arrelat
a l'�nima. No en deia mai b�. -Sa mar! Mal foc que l'assecu.! �s
male�da, sa mar.- I li sobraven motius per a odiar-la, perqu� li
havia robat un fill, un fill �nic, que a la flor de la seva jovenesa
s'era negat amb sos companys de barcada. De vegades l'amena�ava amb
el puny clos. �Lladre!- li deia. Per�, si no l'hagu�s poguda veure,
l'hauria enyorada. No calia dubtar-ho, perqu�, aix� que tenia lleure
d'al�ar el cap, ja estava menjant-se-la amb els ulls, i totes les
seves distraccions consistien a resoldre de quina barca era una vela
que tot just s'obir�s, i a desxifrar en les lleus boirines els
pron�stics dels canvis de temps.
Un dia que, com de costum, me vaig encaminar a casa seva, vaig
restar estranyat de trobar la porta tancada. A pesar de que vaig
sentir trepeig per dins, no vaig voler trucar, pensant que tal volta
faria nosa, i vaig posar-me a passejar pel carrer amunt i avall.
Queia un veritable x�fec de sol; per� bah!... Me vaig entretenir
contemplant el llumin�s paisatge: aquell cel d'un blau ferm,
aquelles cases blanqu�ssimes, arrastellades al peu d'una muntanya
penyalosa d'un to bru forment�s, en la qual les ginestes en flor
brillaven com els joiells sobre el pit ossut i colrat d'un gitano; i
despr�s el mar, i el ros sorral, i els llaguts amb llurs veles
esteses a secar, i les serralades llunyanes, blavisses, com
transparents...
El dia era espl�ndid. I �quina quietud de poble ensopit!... Quasi
ning� enlloc. Aclofades en la platja roent, unes dones, amb els
mocadors de llurs testes tirats endavant a tall de vela de carro,
repassaven silencioses els esvorancs d'una xarxa. M�s lluny, un
mestre d'aixa, a la vora d'una barca tombada, feia bullir en un
fogaret el seu cass� de quitr�. Un xicot pescador havia arreconat la
seva canya i s'era allargassat al cim d'una roca, adormint-s'hi
tranquilament. Tot se veia a trav�s de la bravada que s'exhalava de
la terra, una fumarel�la comparable a l'ombreta bellugosa que
produeix un vidre passat r�pidament per un raig de claror. I �quin
cant de cigales m�s seguit seguit davallava de les garrotxes!
Al principi vaig amarar-me de sol amb certa gauban�a, desafiant-lo:
-Apa, torra'm que aix� �s salut.- Per� al cap de no gaire me'n sent�
molestat. La roba em cremava... i vaig pensar: -B� t'atrapar� prou:
no em mancaran ombrelles ni cobricels.
Efectivament, els llaguts, amb llurs veles esteses, m'oferien
estatges obacs, temptadors. Sobretot una parella del bou. Les seves
velasses havien sigut lligades com uns cobricels de l'una a l'altra
de les dues barques bessones. All� no hi traspuava una gota de sol,
i, en canvi, per esc�s que fos, l'al� de la marinada havia
d'esmunyir-s'hi, fresc de ruixims aix� que deixava l'ona
esgavellada sobre el sorral. Jo que me n'hi vaig; i, al punt que hi
arribo... vatua!... vet all� l'avi Guixer assegut en unes esparcines
dujades.
Previous Page
| Next Page
|
|