|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 7
I ja arborava els punys, quan en Volivarda li va pegar estirada a la
brusa, fent-lo asseure en un banc, i, rient i tirant la cosa a
tabola, li va dir: -Seu, seu, baraca botxina. T�: fuma aquesta
cigala i calla. �Per qu� et baraies, tora, m�s que tora? T'hi has
pensat massa tard, a pescar. Mira't, es sol, on �s. Si no anem de
seguida a so�ssos, prou que hi haurem d'encendre es fanalet.
Tots guait�rem a l'entorn, aleshores. �Mare de D�u, i que era tard!
�Com havia passat, el temps! Ja l'ombra de les muntanyes s'estenia
fins qui sap on de la mar. El garb� havia caigut. La flama en la
qual en Pai�s encenia el cigar no oscil�lava gens ni mica, i la
cerilla va cremar fins que, llen�ada a l'aigua, s'hi apag�
espetarrellejant. L'onatge s'era aplanat, esborrat, fos... �Quina
calma! Quina quietud! La color blanquinosa que pren l'aigua morta de
les ensenades s'anava dilatant mar en fora com un tel invasor; i en
aquell tel llis i enxarolat s'emmirallaven serenament les penyes,
poc abans combatudes per la ressaga, i llurs herbatges, encara xops,
hi vessaven una gotellada harmoniosa. De les muntanyes properes
davallava l'olor dels tomanyins i de les flors boscanes, que amb la
fresca del vespre solen exhalar un al� m�s sent�s. El sol, des de
darrera d'una boirina rovellada, deixava caure, a tall de rosses
pestanyes d'un ull que s'acodorm, la serrellada dels seus raigs, que
cobria tot el Montseny. El cel comen�ava a verdejar. �Quina calma!
�Quina quietud! La tarda es desmaiava a poc a poc amb un somr�s de
pau, amb un deix de galvana plac�vola que s'apoderava de la
immensitat.
�Qu� ens calia, sin� acudir a la feina que ens havia encomanada
l'amo de la barca? V�rem rependre els rems i... tira cap a llevant.
La barca lliscava per la llisor oliosa del mar com un tall de sab�
mullat llisca per sobre un vidre. Amb pocs esfor�os la port�rem al
paratge on hav�em d'atracar; i, despr�s d'haver-la amarrada amb un
cap de corda en un tosc pilaret de roca, v�rem desembarcar tots.
-All� hi ha s'afrau des so�ssos -va dir en Volivarda mostrant-nos la
boca d'una caverna en la qual, de tant en tant, el mar, botint-se
lentament, s'hi engolava com xuclat, produint-hi un glo-glo semblant
al d'una deglutici� gegantina.
Ens hi v�rem acostar, i, efectivament, no hi mancava pas lo que
cerc�vem. La penya submarina estava materialment coberta de so�ssos,
aplegats estretament, eneri�ats de pues, oferint en petit l'aspecte
que presentaria, agombolat en el fons d'una vall, un negre ex�rcit
armat de piques.
La feina era f�cil. Amb un arp� de tres ganxos en Volivarda es pos�
a rasclar la penya, i feia seguir a pinyocs aquells mariscos
espinosos. En Pai�s parava el salabret per copsar els que queien de
l'arp�, i jo i els altres vailets els arrepleg�vem de l'arp� i del
salabret amb les mans i els estib�vem a la galleda.
De vegades, al llen�ar els que ens semblaven massa petits, se
n'esbadellava algun, i son suc i sa polpeta vermella s'esmunyien a
l'aigua, atraient una mena de llagostinets verdelosos i menud�ssims,
que apareixien com una boira, i com una boira s'esva�en en havent
acabada la menja que els havia congriats.
-Aix� �s puag� mar�- me va dir en Canari. -S�n m�s petits que es
mosquits, per� n'hi han m�s que grans de sorra a sa platja. Si es
tiren a ses peces o an es palangrons, s'hi mengen es peix que no hi
deixen sin� ses espines pelades. I res els hi fa por. Veur�s...
all�rga'ls-hi una cama, com te la pessigaran de seguida. �Aix� se'n
perd�s sa mena, mala pesta!
Acabada la feina, ens v�rem entretenir cercant petxines. Teniem una
gana!... I hagu�rem d'acontentar-nos amb quatre petxinetes i amb una
ceba que portava en Volivarda, la qual ens repart�rem com a bons
germans, polsejant-la, per tot amaniment, amb una mica de sal de la
que, procedent de les grosses ressagues, s'era acristallada en els
cloterells de les roques altes. L'�pat va �sser ben frugal; per� que
ric!
Encara em sembla que estic en aquelles penyes entornat d'aquella
mainada. Veig en Pai�s ajagut de boca terrosa i mig abra�at amb en
Canari, sense recordar-se de que l'hagu�s volgut matar mitja hora
abans. Veig en Volivarda i l'altre vailet asseguts dalt d'un sapl�
de penya, amb les cames penjant sobre el meu cap. Sento a lo lluny
el toc d'oraci�, l'esquelleig de les cabres que davallen de les
cingleres, i el cant dels grills sonant acompassadament com l'�nima
d'un gran rellotge: -ric, ric, ric...- I el dia va morint, morint...
L'horitz� es torna morat; les calitges hi van ascendint lentament; i
el mar, llis com un cristall, hi destaca llumin�s, banyat d'una fina
color d'or p�l�lid, sols comparable a la de la lluna quan se'n va a
la posta.
Previous Page
| Next Page
|
|