|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 6
Seguint els consells d'en Volivarda, don�vem de tant en tant algun
cop de rem per canviar de lloc. En Pai�s s'impacientava. -�De qu�
redimontri ens deu venir, aquesta malastrugan�a?- anava mormolant. I
de sobte exclam�: -�Ja ho s�, vatua! Avui no m'hai senyat.- Va
mullar-se els dits, submergint-los en el mar, com aquell que els
fica a la pica de l'aigua beneita, i es seny� devotament. -�A veure
si rompem s'embruix conxos!
Hav�em arribat a un paratge assolellat, i de sobte vaig veure
projectar-se sobre el fons mar�, esborrant l'emmallat de fils
lluminosos que hi estenia el sol, l'ombra gegantina de dos peixos
que passaven com dues centelles. Vaig fer un surt, per� no vaig pas
tenir temps de dir -Mireu.- Ja en Volivarda havia cobrat r�pidament
l'ormeig i l'havia tret enflocat amb dues llargues jodrioles,
que debategaven, mostrant per tots cantons la coloraina de llur cos:
tan viva i tan fresca, que semblava que un hom s'hi hagu�s de tacar
la m� a l'agafar-les. Dues jodrioles! �Amb quins alirets les
salud�rem! No crec haver fruit mai d'una alegria m�s pura.
-Ja hem romput s'embruix -va dir en Pai�s.- Cala, cala, Volivarda:
aprofita s'hora bona, mentres es peix t� gana.
L'hora fou, certament, bona. �Ne voleu, de jodrioles virolades, de
serrans clapejats d'or i p�rpura, d'estudiants revestits d'escata
negra, de tords, de vaques serranes? Ne voleu?... Fins i tot
agaf�rem una esc�rpora, petit monstre de pessic v�rin�s, que fou
mirada amb terror i que, despr�s de morta a cops de s�ssola, encara
ens don� treballs per a desenganxar-la de l'ham.
-Alerta! -va avisar en Volivarda.- Aix� �s un peix male�t. Porta
clavades dues aguhes de bruixa, que ni amb sa mort perden es mal
ver�. Hem de tallar-les amb es gavinet i llen�ar-les. D�u hi gord de
posar-hi es peu a sobre!
-Per lleig i male�t que sigu aquest peix,- va saltar en Canari
picant de mans -jo mai voldria a sa sopa atra maledicci� que sa
seua. Ni es rap li fa sa pols.
-Oid�!- exclam�ren tots aprovant-ho. I en Pai�s se llep� els
llambrocs com si el sol pensament els hi hagu�s ensaborits.
Est�vem abstrets per la nostra tasca. No ens adon�vem pas de l'aire,
ni del sol, ni del curs del temps. Si no hagu�s sigut per una
baralla que va moure en Pai�s i que f�u que en Volivarda cerqu�s
arguments en el cel per a deturar-la, tal vegada la nit ens hauria
sorpr�s pescant: tanta era la il�lusi� que hi ten�em.
Per sort, en Pai�s va fer una rebequeria.
-Vui fer una calada, conxos!- exclam�. -Vui provar sa meua sort.
En Canari s'hi opos� resoltment.
-Tens massa mala grapa, manu- li va dir: -m'enrocaries es volant�.
En Pai�s se va enutjar. S'aixec�, va tirar el cap enrera, posant en
premsa les filades de carn, de son bescoll molsut, i rest� una bella
estona mirant per les escletxes de sos ulls, sempre mig tancats, fit
a fit a en Canari.
-Que va de bo, cara de pomes agres?- va dir despr�s d'un llarg
silenci. -�Que et creus que m'has llogat per bastaix? �On �s, sa
soldada que em d�nes? Tota sa tarda m'hai estat endarnegant, rema
que remar�s, i, ara, �no m'hai de divertir com a persona?
-No, no pescar�s, amb es meu ormeig- va contestar en Canari
arreplegant el volant� i posant-se'l entremig de les cames.
Era aquest noiet una criatura menuda i desnarida, d'una rossor
canemal, d'ulls blavissos, una mica guenyos. Estava espantat i les
ll�grimes li vorejaven les parpelles; per� es coneixia que no estava
pas disposat a cedir.
En Pai�s s'anava enfurismant.
-R�noc de platja!... cap de borres!... �canyiula!- li deia amb aires
de menyspreu. -Amb mi, vos baraiar-te? �Que no ho veus, que des
primer pinyac t'esbotzar� es costellam com si fos una garbitana
podrida?.. Que no pescar�?... No?... A ses bones o a ses males!...
I alerta que no haju de grumejar es peixos amb sa teua sang: sents?
Porta aix� o t'estripo!
Previous Page
| Next Page
|
|