|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 5
Despr�s, vinga vogar i mar enfora s'�s dit. An�vem a quatre rems, i
en Canari portava el tim�. Quin delit! Quin entusiasme! �Que era de
bon rebre, al front i a les galtes, el buf del vent, impregnat d'una
polseta de ruixims! Un garbinet fresc, oratj�s i joguiner volava en
ample vol per la planura del mar, enravenxinant les ones sense
embravir-les. Tot era vida i moviment. Arreu arreu, les ones
corrien, rodolaven, saltironaven i tentinejaven amb moviments
d'alegre embriaguesa. S'engallaven, traient unes crestes verdes,
fines, di�fanes, que, banderejant, s'aprimaven fins a rompre's en
floquets d'escuma. Aqu� s'empaitaven, amoroses, petonejant-se amb un
decandiment esllanguit i graci�s a l'assolir-se; all� s'esbadellaven
suaument com una boca que esclafeix a riure. Com un estol de mainada
tafanera, venien a palpar i colpejar els costats del gussi, a
passar-li per dessota, pegant-li culada, o a esllomar-se bojalment
en la roda de proa.
-Salta, salta miralta! -cantava entusi�sticament en Canari.
Cap a la banda de terra, a l'indret del sol, no es podien mirar les
aig�es sense que un hom se vei�s obligat a cloure les parpelles
rublertes de ll�grimes. All� la mar fulgurava amb llampegueigs d'or
i d'argent viu, i semblava desfer-se en davassalls de vidre volador;
i cap a la cala, en el red�s de ponent, groguejava com una gran
lluna d'oli.
Una tonyina que salt� en l'aire entre un escampeig de ruixims, a
pocs metres de la nostra barca, ens f�u restar bocabadats i sense
vogar. -�Manoi, quin peix�s!- exclam�rem tots. I romangu�rem a
l'aguait, sotjant si reapareixeria; per�, a lo millor, una forta
bramulada ens llev� l'encantament.
-Vira, vira! -va cridar en Volivarda.- Tothom a rems i dali fort! Es
vent ens tira a ses seques. Vatua, com lladren, ses male�des!
Efectivament, la nostra distracci� ens havia abandonat al corrent,
que ens duia a un paratge perill�s, a la punta d'unes roques que
hav�em de remuntar per guanyar la derrota de llevant. Ens trob�vem
voltats de seques que reganyaven ac� i all� l'aspra esquena quan
l'aigua reflu�a a llur entorn, i que es cobrien d'escumes i xarbots
quan revenia l'onatge. La remor que feien era espantosa, perqu� es
multiplicava al regolfar en les balmes de les penyes, on el vent
rebomborejava tamb� basardosament. I, no obstant, el temps era bo;
mes, al sentir aquell soroll, costava de creure que no s'hagu�s
desencadenat un temporal. Lo cert �s que est�vem desconcertats: els
uns vogaven, els altres ciaven, i la barca giravoltava com presa
d'un remol�, a riscos de malmetre's tocant en algun som de roques.
Sort que en Volivarda va conservar la serenitat i ens
tranquil�litz�.
-�De qu� teniu por, gallines? �Per ventura no sabeu nedar?- va dir.-
I, assenyalant el punt cap on hav�em d'arrumbar, -Dret an es freu,
Canari! - va cridar.- I vosaltres acluqueu ets uis i aferreu es
punys a vogar. Aqu� no ha de governar ning� sin� es timoner.
Un cop ben avinguts, salv�rem el perill en un moment, deixant
endarrera les seques baladreres.
Despr�s v�rem entrar en un esparagol ombrad�s on el tr�ngul gaireb�
no s'hi sentia i s'hi respirava un aire suau, agradosament enflairat
de marisc. All� v�rem descansar una petita estona, i comen��rem a
pescar. En Volivarda s'apoder� del fam�s volant� d'en Canari, l'esc�
amb caragolins que li present�rem trencats, i de seguida l'an�
amollant a la mar fins que el plom freg� tot just les sapes del
fons. Fou un moment d'emoci�. �Amb quin afany ens aboc�rem a la
banda, desitjosos de veure com els peixos se tirarien a l'ormeig!
L'aigua era pur�ssima, i estava impregnada d'una claror verdosa que
permetia distingir fins i tot els m�s petits brins de l'herba
negrenca que encatifava el s�l mar�.
Al cap d'un moment en Pai�s em toc� el bra�, dientme : -Ara, ara!- I
llavors, tal com s'aixeca a l'entorn d'un vianant que travessa un
xopoll un n�vol de mosques i d'espia dimonis que estaven amagats
entremig dels joncs i boves, vaig veure sortir dels herbatges
submarins una muni� de peixets virolats i bellugadissos, que
s'al�aven a l'entorn del volant�. Bullien, anguilejaven, pujaven,
baixaven i morrejaven atrevidament l'esquer, precipitant-s'hi a
fortes embornades i disputant-se els trossets que podien arrencar de
l'ham. -�Red�u, que n'hi han!- exclamava en Canari. Per� en
Volivarda feia mala cara i deia : -Aix� es gurrama, peiximinuti...
No n'ajarem cap. S�n criaturetes, i nosaltres hem d'anar pes veis.-
Previous Page
| Next Page
|
|