Pinya de Rosa by Joaquim Ruyra


Main
- books.jibble.org



My Books
- IRC Hacks

Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare

External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd

books.jibble.org

Previous Page | Next Page

Page 4

Jo, gratant-me el cap, pens�vol, anava escoltant. El cor me bategava
dintre el pit, com una papallona dintre el puny d'un infant. Oh!
prou me temptaven, aquelles proposicions!

-A casa sopem a les vuit- vaig mormolar.

-A dos quarts serem en terra- contest� en Volivarda. I, llegint la
desconfian�a en la meva mirada, afeg�, besant-se el dit gros,
encreuat sobre el saludador: -Tan cert com sa mort!

En aix�, les mans d'alg� que se m'havia acostat per darrera me
taparen els ulls, a l'ensems que una alenada calenta m'humitejava el
clatell. Vaig pegar una giravolta sobtada, i vaig topar-me nas a nas
amb la riallera carota d'en Pai�s, un noi rabassut, gras, llard�s.
Ja abans d'encarar-m'hi l'havia sospitat per la ferum, que sempre se
li sentia, de quitr� i d'arengades podrides. �Que n'era, de lleig,
aquell marrec! Tenia les galtes botides, el nas aixafat, i les
parpelles tan sobreres i caigudes, que per mirar havia de tirar el
cap endarrera, com aquell que, jugant a cucorna, vol guaitar per
sota del mocador.

Me va enrotllar el bra� a la cintura i em va dir: -Ets de sa
barcada: oi? �Conxos, que ens divertirem!

Mentrestant, l'altre llopet mar�, en Volivarda, que era alt,
escardalenc, de color de s�gol, carallarg, i tan embardissat de
cabells que li eixien a rossos manyocs per sota les gires i pels
forats de l'arnada barretinola, m'estirava, tot afalagant-me el
clatell.

Qu� podia fer jo? �Qui no hauria girada l'esquena a l'aula? Vaja, la
meva virtut no era pas prou ferma per a resistir tanta temptaci�.

Mentre travess�vem el poble, no les tenia pas totes: la consci�ncia
em feia rau-rau, i sempre em semblava que el pare m'havia de sortir
de tras-cant�; per�, a la vista de la platja, de la barca i del mar,
la meva por i els meus escr�pols desaparegueren com �libes
empaitades pel sol. Visca la llibertat! Visca l'alegria!
Barquejar�em, visitar�em cales amagades, pescar�em tal volta peixos
inconeguts, veur�em els bancs vivents on es crien les petxines
virolades que enjoien les platges, trobar�em... �qui sap, lo que
trobar�em!...

-Apa, marrecs, que tindreu bon temps! - va dir-nos en Val�ncia-
�Mireu, que alegroia que est�, sa veia de sa mantellina blaua! �Com
s'enfloca i se rinxola, sa presumida! Runy com un gos perqu� ses
roques li s�n de mal rosegar i sa sorra li fa mal a ses genives;
per� no t� pas sa rauxa dolenta: us gronxar� a sa seua falda com una
bona mainadera. Apa, marrecs! Es vent i es corrent us estalviaran sa
meitat de sa feina, i, a sa tornada, ja es garb� haur� caigut.

En Canari era all� que ens esperava. Estava de quatre grapes davant
del gussi, enseuant els pals, i em va saludar amb una mitja rialleta
de simpatia.

Els mariners vells, que prenien la fresca al peu de les penyes, a
l'ombra de les blavoses atzavares, ens contemplaven satisfets,
articulejant ells amb ells i assenyalant-nos amb els brocs de
llurs pipes. Les dones, que adobaven xarxa, aixecaven llurs caps de
la feina, i cridaven, trufejant -�Pareu ment que no eixugueu tot es
peix de sa mar! A veure si ageu alguna roassa!

Nosaltres no els contest�vem. Canteu, canteu, ninetes. Altra feina
ten�em! Est�vem atrafegats passant revista a l'embarcaci�. �-�Ja heu
tapat es dui? -A on �s, sa s�ssola? -Tampoc trobo s'arjau des tim�.-
Mireu, Val�ncia: aquest estrop es petar� a ses primeres
embranzides.� Mov�em un esvalot!... I, a tot aix�, en Val�ncia ens
ensenyava lo que li deman�vem, responia a les advert�ncies i reia
com si li fessin pessigolles.

Un xicot que acabava de capbussar-se des d'una roca forana se'ns
acost� nedant a grans bra�ades. -Me vols, Volivarda?- va cridar,
aclucat d'ulls, despr�s d'escopir l'aigua, que se li escorria dels
cabells i se li ficava a la boca. -Apa!- li va contestar
lac�nicament en Volivarda.

De seguida el nedador eix� a la sorra, debategant de dents,
tremolant i esbufegant. Amb unes quantes fregades de m� s'eixon� la
mullena que li regalava per bra�os i cames, se va posar la camisa i
unes calces de vellut de cot�, que es ferm� per damunt dels muscles
amb unes vetes que li servien d'el�stics, i ja estigu� a punt de
marxa. Nosaltres hav�em anat varant sense esperar-lo, per� va estar
llest de sobres. Aix� que don�rem fusa, s'arrap� a la popa, salt� a
dins de la barca, s'apoder� d'un rem, i fou el primer d'armar.

Previous Page | Next Page


Books | Photos | Paul Mutton | Thu 9th Jan 2025, 14:57