|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 3
Aquesta reflexió em va decidir; i, com que l'editor m'apressava, no
vaig tenir temps d'escoltar el rondineig amb què hi replicava
l'altre contrincant: vaig tancar totes les finestres dels dubtes, i,
en un silenci dolç, que tornà la pau al meu esperit, vaig posar-me a
la tasca: una tasca facilíssima. No em calia sinó retocar algunes
taretes de lèxic, aquelles que bonament podien esmenar-se sense
alterar cap valor mental. Quant a sintaxi, no volia trasmudar res,
car és ella quelcom tan entreteixit, que no pot tocar-se'n part
sense capgirar tot el conjunt, cosa que m'obligaria a reescriure
l'obra de cap i de nou; i així, lectors ben amats, no haveu
d'estranyar que trobeu, dins la major part dels treballs d'aquest
llibre, certes formes sintàctiques que ara repugno d'usar, com són
la del «lo» neutre, la de les preposicions davant la partícula «que»
de les oracions complementàries indirectes, sobre la qual encara no
estic orientat del tot, i algunes altres.
D'aquesta manera ja sé per endavant que no aconseguiré complaure els
puristes, ni els rutinaris; però no m'ho proposo pas. ¿Com han de
perdonar la meva inquietud aquells benaventurats que creuen que la
nostra llengua no ha rebut altres influències estrangeres que les
que a cor dolç ha volgut acceptar? I ¿com han de transigir amb la
meva desaprensió aquells infeliços puntimirats que escriuen un
català que sembla grec a la mare que va posar-los al món?
El meu treball, grat sigui a Déu, es proposa principalment la
bellesa, que és una olor que no poden percebre els esperits massa
preocupats; i si ella hi és, com jo crec, baldament vagi barrejada
amb brosses i espines gramaticals, no mancarà gent que vulgui fruir-
la. Jo crec molt meritòries, molt necessàries i molt dignes d'estudi
les lliçons dels nostres filòlegs; mes ¡ai si la bellesa literària
hagués de dependre'n! ¿Qui s'atreviria a escriure, sense que li
vingués el cap en roda, tot pensant en els nous descobriments que
poden fer i en les errades en què poden haver incorregut?
LLIBRE PRIMER - IMPRESSIONS
UNA TARDA PER MAR
Quina tarda més esplèndida! ¡Quin cel més blau i quina bellugadissa
d'orenetes i falzies en tot l'espai que s'obirava! ¡Qui tingués
ales, com elles, per a esbargir-se lliurement pels aires, lluny, per
damunt dels camps i les serres! ¡Era ben trist, haver-se d'encauar
dintre d'una aula reclosa, plena de les bovors del ressol i de la
mainada! Vaja, ¡era ben enfadós, haver d'anar a estudi, penjar en un
banc, com dues eines inútils, les cames, que tenien fam de córrer, i
arrossegar per les lletres d'un llibre la imaginació, que es sentia
cridada pels xiscles de les orenetes, pel xiu-xiu del vent, per cada
bri d'herba i per cada fulla d'arbre! Era ben trist, però no hi
havia altre remei: era precís anar-hi. I jo m'hi encaminava xano-
xano, capbaix... amb una recança!... A cada pas m'aturava sospirant.
¡Déu meu, que n'hi devia haver, de cassanelles, a la roureda! Les
móres i els aranyons ja devien ser madurs. Si jo fes rodó!...
Havia arribat a les envistes d'estudi, quan una veu coneguda
m'estremí de cap a peus. Era la veu d'en Volivarda, un xicot
pescador, que em cridava amb un llarg -Eeep!- des del fons d'un
carreró.
Ai vatua l'home! Té! ¿qui havia de pensar en ell?... De seguida se
m'enriolà la cara, i em va passar per la fantasia la visió del mar i
de la costa pintoresca. Aquell xicot i jo havíem nedat junts tantes
vegades! ens havíem divertit tant, pescant pops i crancs per les
roques!...
-A on vas, Volivarda? Acosta't, home, que parlarem. Apa, que tinc
d'entrar a estudi.
-Vatua sa pena! quin marriment me vindria, si m'hi haguessen de
tancar! ¿I tu cada dia de Déu hi vas? Fes rodó, coi!... fes rodó,
avui! Vina-te'n amb mi. Vararem es gussi d'en Valéncia. En Valéncia
vol que li arrepleguem una galleda de soïssos: saps?... Soïssos
rai!... Jo en sé una afrau que hi estan espessos com es cabeis as
cap. En un santiamén els tenim, i ens resta tota sa tarda de coll
per a pescar a volantí... amb un volantí de sis hams, que portarà en
Canari: cosa més fina!... Mira, ara vinc de cercar cargolins per
esques. En duc tot un nansat, que els hai trobats aquí tot just, en
es fonois des Camp-perdut. Coi! ja no ets homo si no fas rodó!
Previous Page
| Next Page
|
|