|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 2
Tals consideracions i la meva peresa, que sempre �s de parer de
deixar les coses com estan, m'inclinaven a no tocar pas res; per�
sol vetllar al davant de la meva voluntat una mena de follet
desconfiat i tafaner, que no permet el tr�nsit a cap idea sens de
primer furgar-la i flairar-la i donar-li m�s voltes que a una b�ta
agra que li duguessin a rentatge, i ell va oposar-se a les meves
pl�cides determinacions.
-No, senyor- em va dir reganyosament: -aquests arguments, que et
semblen tan forts, no valen una pipada de tabac. �Qu� em contes,
que les tares de llenguatge de la teva obra s�n pr�pies del seu
temps, senyor vanit�s? �Qu� va que jo t� n'assenyalar� m�s de mitja
dotzena que s�n teves i ben reteves i que han servit de trencacolls
a m�s de quatre dels escriptors catalans que han vingut al teu
darrera? Oid�! �T� no vares usar castellanismes que mai encara no
havia fet seus el teu poble? I, �dhuc aquells que han deturpat la
bella llengua popular, si els coneixes, �per qu� has de consagrar-
los? En hora bona que els empressis quan no hi sospitaves vici, com
tants d'altres n'emprar� encara de bona fe la teva ignor�ncia; per�
�com t'atreveixes a autoritzar-los tot sabent-los dolents? I �qu� va
de bo, aix� de considerar-los com a senyals d'�poca i en certa
manera com a testimonis respectables que donen fe del temps en qu�
va n�ixer la teva obra? �Galdosos testimonis per cert! I, si
realment ho foren, d'aquell temps, �per qu� vols que ho siguin de
l'actual, que ja els coneix i els ha desqualificat i els rebutja?
Qui ets, tu, ara? �Ets l'home del segle passat o el del present? I
qui autoritza i dirigeix la publicaci� del nostre cas, sin� tu,
l'home d'avui? I, �quina data portar�, el llibre, sin� la del dia de
la seva llum? Apa, doncs: no siguis peres�s; i, ja que presideixes
aquesta renaixen�a, cerca-li nous testimonis i preserva-la d'aquells
altres que tan poca honor feren al seu naixement. I no em surtis pas
amb all� d'agrair l'amor irracional i fantasiosa dels antics lectors
teus i de respectar-ne les exig�ncies. Si verament els sents grat de
la tal afici�, serveix-los amicalment i sense engany, no els
perjudiquis m�s; ans guareix-los a foc i ferro del dany que
involunt�riament, per ignor�ncia, els has causat, baldament gemeguin
i es revoltin contra el tractament. �s un deure de consci�ncia. I
d'aquell s�mil que has retret, i que �s just, parlem-ne: a veure,
ben estudiat, quina lli�� ensenya, si la teva o la meva. Ja �s cert
que un hom s'agrada �dhuc dels mateixos defectes de la dona que l'ha
enamorat, i s'encanta tal volta de la tor��ria del seu nassir�, de
l'osca de la seva denteta i de la piga de la seva galtona: per�, si
aquesta tor��ria i aquesta osca i aquesta piga vinguessin d'algun
mal lleig que amena��s la vida de la persona amada, �quin enamorat
f�ra tan irracional que s'opos�s al guariment? Aplica, doncs, el cas
a l'altre terme de la comparaci�. �Qui, que tingui dos dits de
front, podr� voler que no extirpis all� on els trobis els
castellanismes, que s�n el cranc rosegador de la nostra llengua?
Deixa't de contemplacions. Aquesta amor fantasiosa, que t'apar
falaguera en relaci� als teus insignificants escrits, �s la mateixa
que, aplicada a m�s noble objecte, s'aficiona cegament al nostre
actual llenguatge i s'oposa a la seva salvadora purificaci�. Ah! Per
amor a la vida, combat tu aquesta amor de mort.
Em va posar un cap com un tabal i no sabia qu� contestar-li. Ja
anava a creure'l, quan l'esperit art�stic va aturar-me l'acci� i em
va dir:
-Qu� vas a fer? �No est�s content, art�sticament de la teva obra?
Doncs, si escoltant el follet dels escr�pols hi trasmudes el
llenguatge, ja ser� prou que no la malmetis d'algun caire i que el
mateix follet no t'hi trobi, despr�s de la tasca, cent tares m�s que
no pas ara. La puresa externa, certament, �s de desitjar; per� no
tant que valgui la pena de passar aquests mals de cap i de c�rrer
aquests perills. I, per altra part, �est�s ben segur que totes les
formes que ara et semblen dolentes t'ho semblar�n aix� mateix passat
un q�ern d'anys? Per exemple: �no tingueres per suspecte, durant una
llarga temporada, el verb matar, i, despr�s, no t'has conven�ut que
era cl�ssicament catal� i que occir i occiure no eren sin�
llatinismes al seu costat? Per�, anem, no vull encaparrar-te amb
aquests dubtes: vull donar com a cert que les bones formes de
llenguatge, les pures, les permanents, s�n les que ara els bons
fil�legs assenyalen amb el dit i les que aniran indicant a manera
que llurs estudis els portin a nous descobriments. �Haur�s de
recompondre les teves obres cada vegada que ells preconitzin un nou
capgirament de llenguatge? �Mala feina es f�ra girada als nostres
literats! No, home, no! El teu cas �s semblant al d'un pintor. �s
clar que cercar� per a les seves teles les colors m�s pures i
permanents que puguin proporcionar-li els adroguers; per�, una
vegada ja pintades, no es donar� pas la pena de refer-les cada
vegada que la ind�stria descobreixi colors m�s s�lides i perfectes.
A m�s fer, retocar� lleument algun to emmuste�t, les untar� amb una
mica de m�dium, i,... endavant les atxes! �Pobres pintures, les que
no tinguessin altres valors que les que es compren a l'adrogueria!
Previous Page
| Next Page
|
|