|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 1
Aquestes paraules, amb les quals vaig encap�alar el meu primer aplec
de Marines i Boscatges, vull que acompanyin tamb� el present, que,
perqu� prengui un car�cter definitiu, batejo amb un nom especial.
Quasi totes les composicions que integren aquest aplec s�n les
mateixes que ja coneixen els meus antics llegidors; i, si b� les he
reformades una mica i n'hi he afegida alguna, espero que la bona
olor de cristianes no s'hi haur� pas esbravat.
Donen els mariners el nom de _pinya de rosa_ a l'art�stica nuada que
teixeixen al capdavall d'una corda amb els seus mateixos blens,
fent-hi un pom boterut que la conclou, la priva d'esfilagarsar-se i
no li permet esc�rrer-se de l'estrop o anella dintre el qual la
passin de llarg a llarg.
Doncs b�: a nosaltres ens ha semblat adient per a batejar aquest
aplec, amb el qual volem consolidar i donar fi a la llarga corda de
marines i boscatges que fins ara hem anat escrivint i publicant en
revistes, diaris i llibres. Ara la corda tindr� el seu nus de
conclusi� i constituir� un cos definitiu. �s probable que, si D�u
ens d�na vida i delit, escriurem altres marines i boscatges; m�s ja
no podran formar part de PINYA DE ROSA, que �s un cap que volem que
resti ben nuat i ben fermat dintre la seva anella.
Si dividim l'obra en dos volums, no �s per trencar-ne la cohesi� i
la unitat, que ara m�s que mai volem afermar, sin� per la seva
extensi� material, que no hauria perm�s encabir-la en un sol volum
d'aquesta �Biblioteca�, a no �sser de compondre'l amb una lletra tan
menuda que no hauria resultat de grata lectura. Per altra part �El
rem de trenta quatre� era una massa desproporcionada entre els
altres treballs del llibre titulat _Novel�letes_, i, posant-lo en
volum separat, ens sembla que fem benefici a l'harmonia.
Sigui com vulgui, aquesta q�esti� de la disposici� de materials t�
poca import�ncia i no m'ha preocupat gaire. M�s mals de cap m'ha
donat el problema de si convenia o no reformar els treballs antics,
que constituiran quasi tota l'obra.
Art�sticament, els trobava tan frescos i saborosos com el dia que
brollaren de la meva ploma: el cor no em demanava de tocar-hi ni una
sola frase, ni un sol mot; i, si b� aix� no volia dir que fossin
perfets, indicava clarament que el meu gust art�stic no s'havia pas
afinat d'en�� del temps en qu� vaig escriure'ls, i que en aquest
sentit l'home dels seixanta anys no podia exercir cap mestratge
sobre el dels trenta cinc. En canvi, ling��sticament hi trobava cada
tara que em feia venir pell de gallina. No havien passat en va
damunt d'ells els darrers vint-i-cinc anys, durant els quals tan
intensa labor filol�gica s'�s realitzada a Catalunya. �Quants de
castellanismes hi descobria!
Ara b�: calia expurgar-los-en?
En certa manera aix� em semblava una profanaci� i una immod�stia.
�No eren l'obra de llur temps? Per qu� amagar-ho? �No seria un
sentiment de vanitat rid�cula, el que em port�s a despullar-los
d'aquell regustet de castell� que era propi de l'�poca de llur
naixen�a i la certificava? I en esmenar-los d'aquelles tares de
llenguatge, que no deixaven de respondre a una mentalitat
profunda, �no alteraria el sentiment art�stic que va produir-los?
Per altra part, els antics aficionats a l'obra encara vivents,
alguns dels quals se l'havien apresa quasi de mem�ria, �em
perdonarien les innovacions? Ells l'amaven tal com era, amb els
seus defectes i tot, a la manera com un hom s'agrada de la noia que
l'ha enamorat, estimant �dhuc com a gr�cies els petits defectes que
la caracteritzen: tal vegada una piga a la galtona, tal vegada una
tor�arieta del nas, tal vegada una denteta oscada... -Oh, no!- un
hom diria. -Deixeu-me-la tal com �s, la meva amor: no res de
redre�ar el seu nasset simp�tic, no res d'extirpar la seva piga
graciosa, no res d'omplir d'esmalt l'osca garladora de la seva
denteta!...- I aix� tamb� solen estimar els lectors les obres a qu�
s'han aficionat, en les quals han posat ja quelcom de la pr�pia
imaginaci�, convertint en niuets d'il�lusions �dhuc els mateixos
clotarells de les tares. Recordo haver llegit una lamentaci� de
Chateaubriand sobre aquesta amor irracional i fantasiosa dels antics
llegidors, la qual, segons ell declara, l'havia cohibit fins al punt
de no atrevir-se a modificar una mala disposici� de comes, d'una
frase. Aix� ja em sembla for�a exagerat; per�, anem, aquesta amor �s
ben d'agrair per part dels autors, i les seves exig�ncies b�
mereixen algun respecte.
Previous Page
| Next Page
|
|