|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 47
De sobte experimento una extremitud immotivada, i la imatge de la
Jacob� es presenta r�pidament a la meva pensa. Els batecs del meu
cor m'assorollen tot. Em giro, i... all� est� la mateixa Jacob� en
carn i ossos, all� asseguda en un roc, sota una figuera de moro. Es
coneix que �s arribade suara suara; encara panteixa de fatic. Est�
distreta, amb el cos vinclat endavant, el cap jup i els bra�os
llan�ats a la falda, entreditades al damunt dels genolls les dues
mans llargues i seques. No sent els meus passos ni s'adona de la
meva pres�ncia. L'ang�nia de la febre es pinta en el seu semblant
entressuat. En les seves parpelles moradenques es transparenten les
congestionades venes, fines i vermelles com les ratlletes que gaien
una flor de malva. Les aletes del nas li blavegen.
Qu� fer?... Aqu� s�n els meus treballs. �Com tornar-la a casa seva
per aquells camins perillosos? Si alg� m'ajud�s... D'una llambregada
m'emporto el paisatge, cercant-hi una esperan�a, un auxili... No
m'enduc m�s que negres penyals, viaranys fer�stecs, la mar deserta,
la tarda que fineix.
�s una d'aquelles fatalitats que deixen un hom sense acci� ni
defensa. No es pot intentar res: plegar els bra�os i carregar-se de
paci�ncia. I �s lo que faig: espero i veurem. La Jacob� �s la
primera a parlar. Aixeca el cap, m'esguarda, procurant fixar les
seves nines inestables, i diu, amb un encert que em sorpr�n: -�Tira,
Min guet! quina cama tens m�s llarga! T'he seguit... (No puc dir
fava) Pujaves pel... dall�s... i he pensat: �-�Ont anir� tot sol,
aquesta criatura, pels caminals de les cabres?�- De seguida comen�a
a divagar. -Sortia fum. Jo... saps?... volava darrera d'un gavinot
blanc... vola, vola... Estic m�s... m�s... saps? agafada!...
-Cansada: oi? Est�s cansada: veritat?
-I s�, home! �s clar!... Vola cap aqu�, vola cap all�, marges i m�s
marges... la...
-No enraonis, manyaga: descansa.
Em creu. Calla una estoneta, per� no troba rep�s. Est� excitada. La
barba li tremola, i els nirvis bruixulegen i salten en ses
parpelles. Al cap de poc torna a posar-se a parlar, amb llengua
arrossegadissa, amb un borbolleig pen�s, sense donar entonaci� al
discurs. -La mare �s del puny estret. La gran rata m'amagava el
vi... Me t� tancada amb pany i clau, i la... la...- Perd el fil de
la idea. La seva vista es desllueix com un punt de la nit del qual
acaba de caure una estrella. Despr�s d'un moment la llum torna als
seus ulls, i un somr�s maneja els seus llavis relaxats. -Saps?... em
caso la setmana entrant amb en Panxo Canyelles. �s vell, per�
present�s, i �s... �s un _burro_ d'or. M'ha demanat perqu� sap que
s�c de sang reial... Les joies s�n encarregades a Barcelona:
mantellina negra... el gran r�ssec... arracades de dallonses... Tu
n'estar�s pla cofoi! Oh! oh! oh!... la ventafocs!... Xinel�les de
vidre... vestits dels peixos de la...- I a mitja paraula s'atura amb
la boca badada, i les seves carns es tenyeixen d'una grisor
cadav�rica. S'apreta el ventre com si hi tingu�s una viva dolor, i
vinga balandrejar de mig cos en amunt, balandreja que balandreja,
tot llan�ant uns gemecs que s'assemblen al belar d'un cabrit nad�. I
jo resto imm�bil al davant d'ella en la melangiosa actitud amb qu�
el Dant contemplava les �nimes en pena, de les quals no podia pas
alleujar els suplicis.
Mentrestant el temps va que vola.. El sol deu estar a prop de la
posta. I sempre la mateixa soledat. No hi ha un pastor en les
garrotxes, no es sent dringar una esquella. Tal vegada si crid�s
compareixeria alg�. Ho provo: crido, crido... Ning� enlloc. El vent
udola m�s que mai. L'arbrissa s'ajeu com els blats en herba sota un
bell ruixat. Les ginestes aplaquen a la roca llurs branquillons
esparpellats, que hi ditegen tremolosament. Els fant�stics penyals
xisclen monstruosament a lo llarg de la costa. No mancaria sin� un
x�fec.
Sento que em toquen. �s la Jacob�. Dreta al meu costat, m'estira la
capa dient: -Vina, anem, Minguet; anem cap a casa.- I, abans de que
em pugui revenir de la sorpresa, s'esmuny per una baixadeta i guanya
el corriol que s'obre entre la penya i el precipici. Ni esma tinc
per a seguir-la, com no sigui amb una mirada, amb la qual se'n va
tot el meu esperit. La infeli� orada avan�a per l'estret viarany
sense ni sols estintolar una m�, amb el sac abombollat de vent a
l'esquena, i les faldilles fuetejant-li per darrera. Porta una mitja
a garr�, que pot entrebancar-la. Va caminant, caminant... La ratxa
se li enduu el mocador del cap, que ve a enganxar-se a prop meu en
unes romagueres. El pentinat se li ha desfet, i les trenes li pengen
de gairell, a grans bagues d'or, pel bescoll i una galta, fins arran
del muscle. Va caminant. Despr�s s'atura, s'entregira, i em fa
senyes de que la segueixi.
Previous Page
| Next Page
|
|