|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 48
�s exposar la vida, per�... no m'hi vull pensar. Vaig a pendre
carrera, i en aquell mateix moment reparo que la noia, tentinejant,
arrenca a c�rrer cap a mi, esfere�da i esborneiada. Val m�s aix�. Va
corrent amb al� perdut; i, aix� que m'assoleix, em tira un dels seus
bra�os a l'espatlla, voltant-lo pel meu clatell, i s'hi repenja
tota, acotant la cara al meu pit, amb l'altre bra� desmaidament
llen�at i les cames en fallen�a, com si li manquessin les forces. Jo
comen�o a respirar despr�s del gran esglai. L'abra�o estretament, i
dic-li amb tendresa: -Pobra Jacob�! pobra teta! Qu� tens? �Perqu�
t'apartes del meu costat? Aqu�, amb mi, est�s b�. Ja saps que jo
t'estimo... que s�c el teu petit...- Mes, segurament, no est� en
disposici� d'entendre'm. Aixeca la seva cara anguniosa, i, movent
amb dificultat els llavis xops de salivera, barboteja una explicaci�
amb tantes veus inarticulades i tants mots mal aplicats, que, encara
que hagu�s tingut algun lluc de ra�, hauria sigut inintel�ligible.
Parla d'uns sorolls, d'una lloca, d'un mirinyac, de la xemeneia del
seu vestit, de... qu� s� jo? d'una por que fuig de l'esfera de lo
que es pot capir, i que un hom no sap com esvair ni apaivagar.
Intento, no obstant, infondre-li coratge. -No t'espantis: jo et
defensar�. Que vinguin!- crido. -Aqu� els espero. �Ai, si s'acosten
al volt de la meva grapa!- Per� callo tot seguit, perqu�, la
veritat, aquest repte en la solitud, en pres�ncia d'aquella v�ctima
d'una just�cia misteriosa, m'esborrona a mi mateix.
Altrament comprenc que els meus esfor�os s�n infructuosos. Ella no
m'at�n ni em pot entendre. S'ha de deixar que es vagi refent per si
sola. I, efectivament, a poc a poc va normalitzant-se, deslliga el
seu, bra� del meu coll, i aleshores jo la solto amb un impuls
instintiu d'honestesa. Mes no la desemparo pas, i la vaig seguint
frec a frec, i la vaig instant a que s'assegui. -Asseu-te, manyaga,
asseu-te. Mira, aqu� hi ha un bon tou d'herba. T'agrada m�s aquesta
roca? Certament �s com un pedr�s. Asseu-t'hi. Tampoc?... Qu�
cerques, doncs?...- No m'escolta poc ni molt. Va gambejant
sinuosament, amb cama insegura, d'ac� d'all�. �s prec�s que
m'imposi. L'agafo per un canell, i, a pesar de la seva resist�ncia,
l'arrossego al lloc m�s apartat de la timba i la faig seure vulgues
que no. Ella al principi s'indigna i debatega. -Barruel...
barruel...- me va dient amb veu embofegada. Mes, al veure'm resolut,
al sentir que li parlo amb to imperi�s i que l'amena�o de lligar-la
si es mou, abaixa el cap cohibida i domenyada. Resta quieta,
humil... Les seves faccions prenen l'aire de la imbecilitat. Les
bavalles es desfilen de la seva boca pit avall. La seva cara es va
jaspiant de taques moradenques. Est� horrible; per� quina compassi�
m'inspira! �Quin dol sento per la viol�ncia que m'he vist obligat a
exercir! Perqu�, per monstruosa que sigui tornada, per embrutida que
estigui amb tots els ferments de les antigues disbauxes, jo
l'estimo, aquesta �nima infeli�; l'estimo a pesar de tot; i hauria
volgut conservar en ella, fins a l'�ltim moment, el setial d'amor
que hi tenia tan afermat.
Ha sonat un crit... un altre... Escolto atentament. S�: els crits
v�nen d'amunt, de la banda de terra. Me'n vaig unes quantes passes
enll�, fins a la punta m�s forana del saplanet, per poder atalaiar
els camins. Efectivament, l'esperan�a no m'ha enganyat: dalt d'un
pujol veig negrejar sobre el cel gris la silueta de sis o set
persones. Em poso a cridar amb totes les meves forces, i balandrejo
en l'aire el mocador de butxaca. M'han sentit... m'han vist i v�nen.
De segur ens cercaven. Per� qu� els passa?... S'aturen... es fan
enrera amb un moviment d'horror... Giro la mirada i em sento
defallir. La Jacob�, aprofitant el meu descuit, s'�s asseguda al
cantell del penyasegat, si cau no cau. Est� una mica decantada,
presentant-me la cara de perfil, i m'esguarda amb un sol ull, amb el
posat hip�crita d'una garsa que sotja quelcom. -Toca'm, barruel-
borbolleja amb veu fosca.- Marxo cap a la... Havana. Ja estic
embarcada.- I veig que es va escorrent; que l'herba, planxada pel
seu cos, reix i s'estufa al seu darrera... que la flotant fullassa
d'atzavara sobre la qual t� les cames allargassades va cedint
vinclant-se. Corro a deturar la caiguda; mes amb prou feines
aconsegueixo salvar-me jo mateix aferrant-me al pi venturer que
suara m'havia servit d'ampit. La terra roda al seu voltant. Al meu
dessota l'abisme bada, com badallant, la seva gola immensa i
ombr�vola. I la Jacob� hi cau espantosament, topa amb uns alzinois,
que se l'espolsen d'una zumzada, i es capbussa en la buidor, avall,
avall... Sembla una flor ventissa. Ses faldilles i enagos
s'acampanen a tall de corona. Les primes cames hi rossegen al dedins
com estams d'un lliri. Acluco un moment els ulls, i quan torno a
obrir-los veig all� baix, al fons, el cad�ver imm�bil sobre una roca
emporprada de vermellenca tinyassa.
De moment no sento m�s que una gran consternaci�, un gran
aclaparament... i aquell deix d'ombra i de silenci que la mort, al
passar, infon en la claror i els sorolls mateixos. Despr�s van
venint els records i les ll�grimes. All� baix, damunt d'aquell t�mul
voltat de les aig�es marines, la Jacob� em recorda tota la poesia
dels seus bons temps, com una olor de violes passades ens recorda
els encants de la tarda d'abril en qu� les coll�rem. Penso en el seu
amor pur�ssim, en la seva innoc�ncia d'infant, en el b� que m'havia
fet... I... t�! morta! El mar juga amb les seves trenes daurades;
els crancs s'enfilen ja sense por per les seves faldilles... mareta
del meu cor!... I la nit va caient, caient, i sento passar sobre meu
un al� sagrat. Vet all� l'antiga pedra dru�dica, l'altar carregat
amb la seva v�ctima immaculada, sagnant, ex�nime. La naturalesa
s'entenebra al contemplar la seva obra de destrucci�. El tro de la
ressaga s'aixeca com un cant funeral. I jo no trobo consol sin�
figurant-me que estic en la muntanya del Calvari, i que el pi amb
qu� m'abra�o �s la creu de Jesucrist, en qui descanso de la meva
dolor i de tot lo que no entenc.
Previous Page
| Next Page
|
|