|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 46
La Jacob� �s a la finestra. T� el cap decantat sobre el gabi� de fil
de ferro d'un test de clavellines, i va seguint amb la vista la meva
ascensi�. Jo, que l'he coneguda tan gentil, no puc menys
d'entristir-me al veure-la tan abatuda i tan demacrada. Mai m�s
m'acompanyar� enlloc, ni es pendr� mals de cap per mi. �s un mort
que respira.
M'interno pel corriol que voreja els penyasegats de la costa. �s un
viarany que serpeja arran del precipici, i en alguns punts ressalta
de la roca talment com el relleix d'una cornisa al cim d'un alt�ssim
muradal. Fa basarda de transitar-hi. Un hom se posa en una mena
d'alarma latent, que esclata d'un plegat i creix fins a la terror
quan s'experimenta el m�s m�nim ensurt. Una pedreta que s'esllavissa
ocasiona un esglai. La fressa brunzidora d'un vol de perdius que
s'aixequen sobtadament, gla�a la sang al cor; i, al pegar elles
falconada cap a l'abisme, s'emporten l'esperit, despertant-hi un
impuls d'imitaci� tan viu, que un hom segurament s'estimbaria si no
pogu�s arrapar-se en algun tocom. A mi m'�s hagut passat; i que no
he pas planyegut les mans en l'apretada, baldament fos a l'entorn
d'un arn o d'una atzavara plena de ganxudes espines. En veritat el
cam� �s perill�s, per� aix� m'�s ara un aventatge. M'esfor�o a
domenyar la sobreexcitaci� nirviosa i les rodeses de cap, pujo,
baixo, corro aqu�, salto all�, m'arrossego m�s enll�; i aquest doble
exercici de cos i d'�nima em va reconfortant.
Per fi assoleixo un saplanet format al cim d'un gros penyal que
torreja mar endins, i m'hi aturo a descansar. La tarda �s coberta i
ombr�vola. El cel no pot ser m�s br�fol. El vent referma. La tronada
r�tmica de la ressaga va creixent i dilatant-se. Es desplega al meu
dessota amb poder�s soroll, i, de caverna en caverna, de platja en
platja, la sento rodolar i retrunyir per la costa, fugint, apagant-
se, sonant al lluny del lluny com un bleix d'agonia que, tot just
percebut, s'esvaeix sota el tro del nou onatge, que arriba al meu
penyal. B� l'he sentida i sentida, la veu del mar; per� sempre em
sap bo de parar-hi l'orella.
De l'escoltar ne ve el mirar. Me vaig acostant al precipici i acabo
per abocar-m'hi, recalcant-me de pit a la soca d'un pi venturer que
s'al�a al cantell de la cinglera. Aix� descobreixo la timba fins al
bell fons. Dues gavines volen a sota meu, ara remuntant-se,
engrossint-se, tapant una bona porci� d'espai amb llurs alasses
blanques; ara abatent-se, enfonsant-se, empetitint-se fins a
confondre's com dos borrallonets m�s, amb els borrallons d'escuma
que els rompents escupen en l'aire. All� baix; �quina revoltura
d'aig�es! M'entretinc procurant seguir el curs d'una ona des que
comen�a a fer-se obiradora fins que s'esgavella als meus peus. De
primer �s una arrugueta que tot just s'afigura, al lluny, entre
milers d'altres. Avan�a a poc a poc, sempre dret a terra, apa,
apa... Sembla que no hagi d'arribar mai... i s'esborra i reapareix,
i roda i creix i s'ageganta... Ja �s una baluerna imponent, viva,
agitada, que es boteix com un m�scul colossal que es concentra i
acumula; i al seu entorn s'embalma el mar com xuclat. I avant. La
seva marxa �s plena de majestat i de feresa. S'acosta lentament, i,
al trobar l'aspresa de la primera seca, s'atura vacil�lant, s'al�a i
s'aprima, mostrant la verdor transparent del seu si d'esmaragda, i,
ja ben alzinada, va cargolant-se com una estampa de goma sota l'al�
d'un xicot, se romp per la fina cresta en davassall cristall�, i es
precipita tota plegada a terra amb ronc terrabastall, tomballonejant
ac� i all�, escalant les penyes i omplint l'aire de xarbots... I una
onada ve despr�s de l'altra, i el brogit i el moviment i el combat
no s'acaben mai i ofereixen sempre variacions interessants. �s un
espectacle que no cansa.
Abra�at c�modament amb el pi, que es decanta sobre l'abisme,
gaudeixo un punt de felicitat. Me vaig oblidant de tot. Al principi
encara salten pel meu cervell algunes idees. Se m'acut que el mar ve
a ser el cor del nostre planeta, el gran centre de la circulaci�, ja
que d'ell ixen els n�vols que ruen pel cel, la rosada que refresca
els matins i les pluges que alimenten els rius; i els rius s�n les
art�ries, que tornen cont�nuament al cor lo que del cor van
cont�nuament rebent. Aquestes idees me concentren una estoneta.
Despr�s no penso gaire res m�s. M'aboco als sentits oberts,
m'abandono a les percepcions, me deixo compenetrar pel cosmos... La
meva �nima es vessa a l'exterior: �s la sensaci� de la immensitat,
el palp de les belleses fondes del paisatge... �s quelcom que flota
en la ratxada sonora, s'est�n a lo llarg dels xiulets del vent i
rodola envolt amb la bramulada de la maror. Els meus m�sculs se
relaxen en suau rep�s. Veig, sento i frueixo. Quan l'aigua reflueix
al meu dessota, les roques mig negades aixequen els seus lloms
coberts d'una tinyassa de color de mares de vi, i m'envien una
alenada flairosa que em vigoritza. Estic en l'ambient m�s apropiat a
la meva vida, intimo amb una naturalesa amiga, i no tinc pas
consci�ncia del temps que passa.
Previous Page
| Next Page
|
|