|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 45
-Ja s� lo que em vols preguntar. Es tracta de la teva teta: oi?...
de la Jacob�. Est� mala, mala, mal�ssima. Res: t'ho dir� en quatre
paraules. Tu, que has estudiat els cl�ssics grecs, recordar�s,
segurament, el cas de la Ifig�nia, filla del rei Agamen�, que va ser
condemnada a morir en expiaci� d'una falta del seu pare. Doncs vet
aqu� un s�mbol de gran realitat. �No m'entens?... He, he, he... En
la naturalesa passa aix� mateix que en la faula, igual, igual: els
innocents expien els pecats dels culpables. No es perdona res: cada
falta ha de portar el seu c�stig, i lo que no ha satisfet en Pau, ho
paga en Nicolau. �s salat: oi?... He, he, he... Tal vegada jo no
patiria de ronquera si el meu besavi no hagu�s sigut tan aficionat a
mastegar tabac negre. Qu� hi hem de fer? �s la llei: _flectamus
genua_. La Jacob� est� sota el ganivet del gran sacrificador, un
sacerdot implacable en l'exercici de les seves funcions sagrades.
V�s: detura el cop, tu. �s lo mateix que si et volguessis despullar
de la pesantor quan caus daltabaix d'una timba. He, he, he...
Aquelles disbauxes, aquelles embriagueses, aquelles brutalitats de
tota mena dels serradors, alg� les ha de pagar. �s in�til que
m'estireu els faldons �-Senyor doctor! senyor doctor! un remei, una
medicina!...� No hi s�c a temps. Us heu atipat de metzines durant
anys i panys i generacions, i voleu que se us curi en el curt espai
d'una malaltia. �Aneu-los esperant, els miracles!... All� de que la
Ifig�nia, ja dalt de l'ara, s'hagu�s salvat per obra i gr�cia d'un
d�u, �s la part inveros�mil de la llegenda; �s lo que no esdev� mai.
�Aneu-los esperant pla, els miracles!... He, he, he... Res: no hi
comptis, amb la teva teta. _Lasciate ogni speranza_.
Es treu el rellotge de la butxaca, se'l posa a frec del nas per
mirar l'hora, i exclama, arrencant a caminar desaforadament: Dos
quarts de tres!... UI, ui, ui!...
Jo prossegueixo el meu passeig, tot donant voltes a les fondes idees
que el doctor Calvet acaba de suggerir-me en mig de les seves
rialletes c�niques. �Ser� cert que els nostres vicis m�s secrets i
m�s �ntims no ens afecten a nosaltres sols, sin� que produeixen una
sement de dolor que anir� grillant de generaci� en generaci� en el
cor dels nostres fills? ��s clar com l'aigua... i no m'hi havia
parat mai!... O D�u meu! Tots ens apenem d'oprimir algun cor, de
causar algun turment als nostres semblants, i, no obstant, ens
lliurem tranquilament a certs excessos que en apari�ncia no danyen
tercer i... �ah, si vei�ssim les ll�grimes que faran vessar!...
Vaig meditant, meditant, i camina que caminar�s. S�, �s aix�: no hi
ha un pensament, no hi ha una volici�, que no imprimeixi un encuny,
una tend�ncia, en el nostre organisme; tend�ncia que contribueix a
informar-nos, i que es transmet i es perpetua en certa manera. La
caiguda d'un gra de sorra repercuteix per tot l'univers: el primer
home alena en nosaltres a trav�s dels segles. S'ha de deixar de
banda aqueixa invenci� de la moral universal que amb facilitat
dispensa tot lo que palesament no perjudica a tercer; perqu� �hi ha
un sol acte psicol�gic que sigui indiferent a la humanitat?...
Aqueixa moral escarransida ni sols serveix per a la vida d'aqu�
baix. Com sempre, Jes�s t� ra�: s'ha d'infiltrar el b� fins en les
arreletes m�s fines de l'�nima; i si no... I �quin desig m�s
insaciable d'expiaci� palpita en la naturalesa! La llei d'heretatge
estenent un riu de dolor a trav�s de les generacions, un riu que
marxa indefinidament; els pobles primitius despertant-se amb una set
instintiva de sacrifici; les consci�ncies m�s delicades trobant un
melangi�s consol en l'abnegaci�, en... Aix� �s un dit que assenyala
cap all�, cap a lo infinit... I, quan Jes�s baixa a la nostra
tenebra, clava la creu en mig del corrent de les nostres dolors
sense esperan�a i, hereu de l'home, expia tot lo per nosaltres
inexpiable... No, un hom no compr�n pas aquests misteris; per� en
sent l'harmonia, esplendor de la veritat... i la terra i el cel...
Me deixondo de les meves cab�ries, i m'adono de que estic
palplantat, i amb un bra� en l'aire, precisament al davant del
treballador d'unes sastresses, que s'estan rient de mi
descaradament. �Bona fila devia ser la meva, all�, dret, accionant,
de segur, com un somn�mbul!... Fujo avergonyit, entrebancant-me amb
les meves mateixes cames i perseguit per la tabola d'aquelles noies,
que xisclen de divertiment i em diuen, a crits: -�Passi-ho b�, que
cauen gotes!
Despr�s d'aquesta ensopegada, no goso pas tornar-me'n pel mateix
carrer. Veig que el mar est� bravament mogut i que ha de presentar
un bonic aspecte des de les roques de la costa. Aix�, doncs, agafo
el cam� del torrent que passa pel costat de ca la dida, i em vaig
enfilant muntanya amunt.
Previous Page
| Next Page
|
|