|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 44
-Venia a veure la teta. �Com se troba, avui?
-Com vols que es trobi, la caretona? M'agafa per un bra� i m'aboca a
la porta del menjador.
-Mira-la: est� dormint.
Guaito una llarga estona a trav�s de l'aire ombrad�s, sense
descobrir res que s'assembli a un cos hum�. Per fi, damunt del
canap�, obiro un farcell i una porci� de faldilla que en penja
desplegadament fins arran de terra, a tall de l'ala caiguda d'un
aucell malalt; i a poc a poc vaig afigurant en aquest farcell els
contorns d'una persona, de la qual costa d'endevinar la posici�. �s
ella, la Jacob�. Est� de boca terrosa, amb el cap de frontalera al
matalasset, i la barba closa contra el pit. Per entre els llistons
del canap� surten-li un canell i una m� acanyad�ssims. No es mou
gota ni es diria que respir�s; per� m'ha semblat veure perlejar un
dels seus ulls, i, tement desvetllar-la, m'enretiro de puntetes cap
al fons del passad�s.
-Voleu dir, que dorm?- pregunto a la dida.
-Qu� hi s� jo, fillet! Est� quieta, descansa: vet-ho aqu�.
-I qu� ha dit el metge? No ha vingut, avui?
-Mira, no me'n parlis, del metge: ja em t� sofregida. Fa m�s de tres
setmanes que llen�o les receptes a les escombraries. �s un toca-
sardanes: no sap per quines mars navega. Ramonet, Ramonet, quina
paret toques!... uix!... Ara surt amb que el mal gam de la noia ve
de les borratxeres del seu pare i dels seus avis. �Oi, quina
pensada? Jo bec i tu et mareges. �Vol-se'n anar al... D�u me
contingui!... I mentrestant la Jacob� se'm va morint, se'm va
assecant com els p�mpols de la parra, emmalaltint-se m�s i m�s a
cada glop de medicina que pren. �Al diable, les potingues!... No,
aquest mal no �s dels que es poden guarir de m� de metge o de
manescal: prou que ho veig! Ah, Minguet! corren unes persones ben
dolentes!...
-I b�!... a on aneu a parar? ...
-Alg� ens vol mal; vet-ho aqu�!- me contesta pegant-me una
llambregada tenebrosa i plena d'emoci�. -Aix� no �s una malura
vinguda del natural de la persona; aix� ha sigut donat: n'estic tan
certa... �Ah, si jo sapigu�s qui �s l'�nima male�da que em fa patir
an aquest infant� de D�u que mai ha tingut una paraula amb ning�!...
Si jo ho sapigu�s... ah, re�ra!
I, al dir aquests mots, grapeja l'aire amb un moviment tan fer�stec,
que sento cruixir les juntures dels seus dits. Despr�s s'arramba a
la paret i s'hi posa a picar de front a coparrets, a coparrets. Quan
se torna a girar, est� tan p�l�lida, que es diria que la blancor del
lliscat se li ha encomanat a la cara.
-Que m'haguessin clavat una punyalada de mort, ho hauria sabut
perdonar, pero... aix�!... aix� no t� perd� en aquest m�n ni a
l'altre! �Les penes de l'infern s�n massa curtes, per a una
dolenteria com aquesta! �La meva filla, el cel del meu cap blanc!...
El plor l'ennuega. En va procuro aconsolar-la ; en va tracto de
dissuadir-la de la seva preocupaci�: �s temps perdut.
-No et cansis, Minguet: no em traur�s dels meus tretze: n'estic
massa conven�uda. Vui provar la son�mbula: Aix� com aix�, del metge
no cal esperar-ne res. I no m'ass�rollis. V�s, v�s en nom de D�u;
oratja't, passeja't: no estic per corrandes. Vaig a rentar un
covenell de roba que tinc al safaretx, i em distraur� escarrassant-
me.
Surto de la casa apesarat. Capbaix i caminant d'esma, me'n vaig
ensomniat anguniosament per les imatges de la realitat i per les
d'un esdevenidor, m�s dolor�s encara, que estic preveient.
A l'arribar a mig carrer de Mar m'aturo, perqu� he vist el doctor
Calvet i desitjo preguntar-li de la malalta. El bo de l'home deu
tenir alguna visita urgent: va de pressa de pressa. Duu les mans
encalofornades a les butxaques del palt�, la mangala sota l'aixella,
i el barret al clatell. �s blanc de celles, blanc de pestanyes,
blanc de cabells i blanc de cutis: en la seva carassa magra i ossuda
no hi ha m�s que blancor, llevat de la tinta blavissa que li
acoloreix esblaimadament les nines dels ulls i les venes, que li
arboregen pels polsos. Camina de pressa, i tan distret, que no
s'adona de mi fins que em planto al davant seu a mitja passa de
dist�ncia. Aleshores fa un surt, s'atura, m'examina un moment amb
mirar miop, i deseguida tanca les parpelles, amb lo qual la seva
cara acaba d'esblanqueir-se del tot. Vaig a parlar, per� no em d�na
temps. Sense obrir els ulls m�s que de tard en tard i a mitges, diu
aix�, de correguda:
Previous Page
| Next Page
|
|