|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 43
Ara dos anys va comen�ar a decaure. S'amagria, perdia la frescor, i
agafava unes rauxes de marriment que li eren abans inconegudes. Quan
s'aixecava emperesida i de mala humor, ni sols se cuidava de
pentinar-se: s'asseia en una cadira, i s'hi estava hores i m�s
hores, com lassada, tal volta de cara a la paret, sense mirar res,
submergida en un negre encantament. La dida solia dir-me: -Avui t�
la mala lluna: deixa-la estar.- I jo restava tranquil, com si all�
fos la cosa m�s natural del m�n. -Ja es guarir�; avui est� n�vol;
dem� estar� ser�.- D�u m'havia posat una bena davant dels ulls.
L'estiu passat, al tornar de les aules a fi de curs, vaig rebre al
cor una forta sotragada al compendre tot d'una la terrible veritat.
La Jacob� estava feta una calavera. Magra, tremolosa, amb els ulls
fondos i el mirar esbarriat, va compar�ixer a saludar-me. Nom�s va
adre�ar- me un somr�s, com si m'hagu�s anat veient cada dia, i de
seguida va retirar-se a la seva cambra amb un caminar desmanyotat,
arrossegant pesadament les xinel�les, que duia a retal�. Vaig restar
com aombrat d'un llamp. La dida m'estava observant dreta a la llinda
d'una porta, sadollant-se amargament de la dolor que es pintava en
la meva cara; per� no em va ser possible dissimular. Despr�s d'un
llarg silenci, la bona dona va rompre en un gemec: -Filla meva!
�filla de les meves entranyes!- Les ll�grimes li degotaven per les
galtes, i jo em sentia escanyat per un sanglot contingut.
-Ja ho veus, Minguet- Va afegir de seguida: -aquesta noia se'm fon
com un terrosset de neu. Jo no s� pas qu� fer-hi: li dono tot lo que
vol... vianda, m�s que un llop no en dragaria... Oh! i que se la
menja! perqu� de gana no n'hi manca pas; per� res no li aprofita: se
m'aflaqueix com si li robessin la carn a grapats; ella, que feia
aquell goig que enartava, �tan grassoneta! I surt amb uns
estaribots!... �Red�u, com s'�s tornada! Hi ha dies que la d�na per
rentar, i em tira al safaretx els quadros, els llibres, les
sabates... tot lo que li sembla brut, sigui lo que vulgui; i, apa!,
ensabona que ensabona. �N'ha malmeses, de coses! I ara sempre t�
calor, ella que era tan fredeluga. Moltes nits, a l'hivern, me la
trobava asseguda sobre el llit, en camisa, amb la finestra oberta.
Ent�n-ho, aix�. El metge no sap lo que s'hi pesca: que banys freds,
que potingues de ca l'apotecari... Res hi val. Els ve�ns... mala
pesta els sec!... s'hi diverteixen i diuen que �s boja. I jo no s�
si s�c jo mateixa, que m'hi he tornada; perqu�, vaja aix� no em cap
al mag�: �s horror�s, horror�s! Qu� hi dius, tu, Minguet?
No vaig trobar un mot de consol. Me vaig abra�ar amb ella i vaig
llan�ar-me a plorar com una criatura.
D'en�� d'aquell dia les coses han anat de mal a pitjor. La Jacob� no
�s ombra de lo que havia sigut, ni per lo que toca al cos ni per lo
que toca a l'�nima. Deixada, macilenta, febrosa, borbolleja en
comptes de parlar, i desvarieja m�s que enraona. Ella, el lliri de
platja, l'estampa de la polidesa, avui �s com una flor de cam� ral.
Fins l'instint de la netedat, que �s tan viu en totes les noies de
la costa, ha-li sigut destru�t. I, la dida, com ha canviat, tamb�!
Aquella dona alta, panxudeta, entenimentada, d'aire fest�s, de mirar
ser�, i de boca, si b� esqueixalada, sempre ufanosa de llavis i
afavorida per un posat de placidesa o d'amist�s somriure, s'ha
tornat p�l�lida, fant�stica i desmanegada. Sembla m�s alta que
abans, no riu mai i mira a tothom amb suss�s, rondina, i, com si
avorr�s l'aire-cel, no surt al carrer sin� per pura necessitat.
Aix� �s com la casa de l'alegria s'�s convertida en la casa del dol.
Sento el trepeig de la dida, que es passeja amunt i avall: -...trap,
trap, trap...- Tots els sorolls d'aquesta casa m'inspiren una mena
d'horror que em danya el cervell.
Qu� far�? Entrar� a veure la malalta? Empenyo el cancell, me fico
cap a dins... Les finestres est�n gaireb� ajustades i regna una
mitja fosca que de moment m'esvaeix la visi�. No obstant, reparo la
silueta de la dida, que ve cap a mi a llargues gambades fent-me
senyes de que m'aturi i barbotejant, en to de veu reganyador:
-No es pot entrar. No passeu. �Qui hi ha? Qui �s?
-S�c jo- contesto. -No em coneixeu?
-Ah! ets tu?... ets en Minguet?... B�, est� b�. Hi ha tanta de gent
tafanera! Mira, t�: veus aquelles dues barjaules, all� a la sorra?-
diu indicant-me dues dones per l'escletxa que bada un portic� una
mica obert. -�Qu� hi graten, all�, aclofades? �No hi s�n per
avemaries a dir, no: sotgen, espien, les bandarrasses!... I tu qu�
vols?... qu� cerques?...
Previous Page
| Next Page
|
|