|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 42
Ella i sa mare no podien anar a cap fontada o aplec a qu� no em
convidessin; i ambdues s'escarrassaven a obsequiar-me i no apartaven
de mi la vista, alegrant-se amb la meva joia i afligint-se de la
meva indifer�ncia, com si llur festa no consist�s m�s que en la meva
satisfacci�. I quan torn�vem de la grifolda, si la vesprada era
fresca, la Jacob� no trob�va prou abrigalls a posar-me. La dida
solia reprovar-li-ho.
�Sempre aquest mateix paletr�s d'engavanyar el menut! Que et tornes
lira, noia? �Per qu� me l'emboliques ara, cap i tot, amb el
tapaboques, que fins li tanques els espiralls?
-�Ja li surten enfora els badiuets del nas, dona! Que voleu que
se'ns costipi? Deveu pensar que aquest infant �s com nosaltres,
santa cristiana... i ell �s de fusta de senyor... m�s delicat que
una englantina.
-Per� �que no ho veus, que suar� les freixures? Oi, Minguet, que
t'abriga massa?
-�Oi, manyac, que ning� et sap gomboldar com la teta?
Qu� havia de contestar, jo? Me deixava enfarcellar i callava per m�s
que hagu�s d'anar patint tot el cam�.
A la platja de Santa Cristina hi haviem fet excursions delicioses
algunes tardes d'estiu, All�, mentre la dida i el mariner que solia
acompanyar-nos amb el gussi co�en el sopar en fogons improvisats amb
quatre pedres, la Jacob� i jo gambej�vem descal�os per les maresmes,
cercant-hi les petxines que viuen aferrades als penyals banyats per
l'onatge. Mai no n'he menjades de m�s gustoses. I quan, tot
forategant amb el ganivet per arrencar-ne alguna, captombats a frec
d'aigua, ens escometia de cop i volta una ona esvalotada,
esquitxant-nos de xarbots, �quins xiscles i quina tabola! Encara em
sembla que veig com la Jacob�, de quatre grapes damunt de la roca,
alzinava esverada el seu caparr� ornat amb lliris de platja, tot
ruixat de gotetes tremoladores, i com en un moment la seva cara
passava de la sorpresa a l'espant, de l'espant a la consternaci� i
de la consternaci� a la c�mica hilaritat. -�Que et creies estar en
sec, Minguet?... Si ens descuidem!... A mi l'aigua em regala esquena
avall que em fa unes pessigolles! I tu sembles un _mico_ remullat.-
R�iem per les butxaques. I ja el sopar estava llest i les estovalles
esteses a la sorra, i els grills comen�aven a cantar la vinguda del
vespre, i encara ens recava la diversi� i f�iem esgargamellar la
dida cridant-nos.
Pobra Jacob�! qui l'ha vista i la veu! Sense m�s ni m�s, sense una
passi�, sense una contrarietat, sense un disgust que pogu�s ser-ne
la causa, se li ha girat una malaltia horrible: �s boja.
Alguns anys enrera va manifestar certes idees estranyes; certa
alteraci� de car�cter. La dida se me n'exclam� un dia: -Aquesta noia
diu coses que fan so d'esquerdat; i, si no se li segueix la veta,
agafa unes requintes de la ingra de bet. Per un no-res li trenques
el plat bonic, s'enfurrunya, botzina que botzina, i vinga entristir-
se i emmaximar-se. S'�s agraviada de tots els ve�ns... no s'hi vol
tractar... per a ella no n'hi ha cap que tingui modos, ni
_arbanitat_... Ara mireu's, el drap de la cuina!- No hi vaig donar
import�ncia. Bah! criaturades, rareses... res. Ho vaig tirar a la
broma: -Li heu de cercar un nuvi que la s�piga amoixar. Les
fadrinetes, amb els anys, posen mal geni. -Oid�! va saltar la dida
rient. -�Ella s� que en va, d'acasarada!... Una noia que no pot
sentir parlar de saraus, gusarapa com ella sola... una noia que
s'enrojola i s'amagaria sota terra quan algun miny� se la mira, i
que s'encataua quan ne ve algun a casa... uix!... I... mira tu: si
en ve algun que ella no ho s�piga, ho coneix amb la nassada: ho
creuries? Diu que sent fortor d'home, i corre a obrir les finestres
perqu� s'esbravi. V�s, casa-la, mal llamp!- V�rem acabar per riure
com uns beneits.
Jo aleshores sols podia anar a ca la dida de tard en tard. No vaig
reparar sin� que la Jacob� em rebia amb un entusiasme extremat, amb
un inter�s una mica fora de to. Tirava un gavadal d'espigots i
llenya a la llar perqu� m'escalf�s millor. Me polsava temerosa de
que estigu�s malalt. Si em trobava el front calent, s'acuitava a fer
aigua de valeriana i me l'encarcanyava per for�a, sense escoltar les
meves protestes.
-Creu a la teta, que et vol b�. Tu estudies massa, caret: aix� t'ha
de matar.- Perfidiejava a ficar-me diners a la butxaca perqu�
compr�s tabac d'amagat del pare. Reia i plorava de tendresa. A mi ja
em semblava que aquest apassionament era exagerat i estramb�tic;
per�... �i qu�?... Cada u t� les seves coses; i la Jacob� m'havia
estimat sempre tant, i llavors me podia veure tan poc sovint!...
Previous Page
| Next Page
|
|