|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 38
Est� b�. Descansa calentona i tranquila. No ha de passar mal de cap
per a res, ni per al dinar, perqu� no l'ha de coure fins que arribi
amb el peix el llagut de son pare. Nom�s l'enneguita una mica el
pensar que se n'haur� d'anar a casa sense camisa; per�, un cop porti
les faldilles i el sac, la falla no es coneixer� pas. Per vestir-se
s'haur� de ficar en algun amagatall, perqu�, com que no t� llen�ol
per a abrigar-se, podria veure's en una vergonya si alg� pass�s per
aquells voltants. Amagatalls rai!... Per altra part, en dies de
bonan�a no sol acudir a aquell esperagol cap altra barca que la del
seu pare... I veu-te-la all� que va venint a llargues bordades, a
llargues bordades. La nina no pot confondre amb cap altra la vela
que tantes voltes ha apeda�at. L'obira amb alegria, com si vei�s
l'ala d'un �ngel familiar. Aquell llagut �s la companyia, l'amor i
tot lo que desitja. Aix� que atraqui, ella ser� servida al seu pler,
p�rqu� un de sos germans anir� en quatre gambades a cercar-li la
roba que necessita. �Qu� �s joliua, quan s'acosta, lliscant per un
mar tranquil, la barca que s'enyorava! La nina la va seguint amb la
vista; i, quan en una bordada la vela lluminosa se li amaga darrera
de les penyes, li sembla que s'�s eclipsat un astre i que el mar
s'ha entristit.
Mentrestant no li manca pas entreteniment. En tant que espera la
barca, s'entret� contemplant com se retraten en el mirall tremol�s
de l'aigua els n�vols i les gavines que naveguen pel cel. Plau-li
tamb� mirar-hi sa cara tendra i bonica de donzella de setze anys. No
es recorda de quan temps fa que no se l'havia vista. T� tot el
semblant d'una dona, per� �s m�s formosa que abans... for�a m�s. Sa
pell conserva la tendror d'abans, per� m�s ufanosa. Les nines
grosses i negres de sos ulls, verament escampen claror per sota el
p�rtic de seda amb qu� les ombregen les pestanyes. Quan bada una
mica la boca i entre sos llavis encesos llampega sa blanca
dentadura, llavors... sobretot llavors... �s quan son rostre resulta
m�s bonicoi.
Tot emmirallant-se va fent postures: ara mig acluca les parpelles;
ara somriu... ho prova tot: fins i tot fa llengotes. A lo millor del
seu embadaliment es sent una xarpada al muscle, es decanta
esglaiada, i veu dintre l'aigua, a frec de les seves, les cames
vestides d'un home. Lo primer que se li acut �s que deu ser algun
pescador que haur� caigut deltabaix de la penya. -I ara!- exclama;
-qu� �s, aix�?- I, girant-se m�s, descobreix la testa de l'intr�s.
�s l'Home del bosc. Ella resta sense sang a les venes, freda i
esblanque�da. Els ulls de l'un es fiten en els de l'altra amb una
fixesa d'est�tua. Ell est� vinclat endavant, amb una de les manasses
arrapada al muscle rod� de la donzella. No es mou, per� tremola de
cap a peus. La gorra li ha caigut, i sos cabells roigs, fustuts i
aglutinats, com les fibres d'una closca de coco, pengen a manyocs
sobre son front i ses orelles. Sa carassa bonyeguda, de p�muls
boteruts, queixos xuclats i llavis grossos, expressa un neguit
estrany. Sos ulls, enclotats i d'un blau d'aig�es fondes, tenen cert
estrabisme de bogeria. L'al� s'escapa xiulant per sos llavis
ressecs.
La immobilitat dura un moment. L'home sembla decidir-se. Una lleu
estremitud circula per l'encordillada de m�sculs i tendons dels seus
bra�os. La Fineta tracta de desviar aquell impuls temible, i,
somrient, amb un somr�s tot desmaiat, -Sou un beneit del cab�s!-
exclama. -Aneu, aneu.- Per�, reparant que ell se li acosta encara
m�s, s'embraveix de sobte, ajunta les celles, i crida, amb alarma i
enuig: -�Arri d'aqu�, poca-vergonya!- Ell s'immuta. Afluixa la m�,
es redre�a, i escampa una mirada a l'entorn. La Fineta aprofita
aquesta ocasi�. S'acaba de desempallegar amb una estiregassada, i
pega bot cap a la mar fonda. Per� de seguida retrunyen ses orelles
un bramul monstru�s: -Ets peix meu, llissa borratxa!- I al mateix
temps sent la falconada del seu perseguidor, que la junyeix i
l'arbora en sec, empudegant-la amb la bravada de salvatgina que
s'exhala de ses robes i de ses carns. Un xiscle esgarrif�s esqueixa
l'aire quiet de l'ensenada.
En aix� un gos roig lladra desaforadament al cim d'un penyal, i les
gavines que peonaven per la platja aixequen llur vol alarmades. Els
ecos contesten als lladrucs. L'Home del bosc, que havia comen�at a
caminar amb sa c�rrega, s'atura... escolta... �No hi ha ning�-
mormola. I, animat d'una feresa bestial, estreny en sos bra�os sa
presa, que es vincla i revincla, cada vegada m�s desmaiadament; i
s'encamina, amb aigua al genoll, cap a les cavernes de la costa. Els
peus li llisquen en els l�quens del roquetam i no pot anar de
pressa. Quan ha donat unes quantes passes, un llampec rossenc
s'est�n per l'aigua xarolada i en ombra. �s el besllum d'una vela
que acaba de sortir d'un freu i, ruixada de sol, s'esmuny r�pidament
per dins de l'ensenada. Els tripulants han llambregat l'espantosa
escena. Muts d'indignaci�, estan abocats a l'orla, brandant a tall
d'armes llurs rems llargs i feixucs.
Previous Page
| Next Page
|
|