|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 37
La nina s'aseu en un pedr�s i ulleja l'horitz�, cercant-hi la vela
del seu pare; per� no hi veu res sin� el gran desert d'aigua. La
vela que cerca deu ser lluny, lluny, part d'all� de la calitja.
Mentre est� ullejant aix�, ou un estossec rogall�s, es gira, i
repara un home que passa pel cam�. El cor se li eixampla: ja no
est� sola. El vianant �s un home alt i ferreny que va amb una camisa
estripada, sense gec ni armilla, amb unes calces curtes plenes de
pellingots, arregussat de bra�os i descal�, i amb un gaiat� gruixut
a la m�. La Fineta l'ha conegut de seguida i el saluda amb un
ben agrad�s -D�u-vos-guard -; mes, aix� que �s desaparegut costa
avall, agafa por d'aquell home mateix que l'havia encoratjada amb sa
pres�ncia, i corre tota tremolosa a tan�ar-se i barrar-se a casa
seva. Aquell vianant �s un foraster a qui ning� sap altre nom ,que
el de l'_Home del bosc_. D'en�� que �s vingut a l'encontrada viu a
la bosc�ria en una barraca de feixina i gleva, sense altra companyia
que la d'un gos de ramat. Fa de carboner, i, quan li lleu, es dedica
a la pesca, parant filats a les salpes encauades, perseguint els
crancs per les cr�tues de les roques, i fent caure, amb esquer i
grumeig, als hams de ses canyes, els bissos i les orades que
s'acosten a les maresmes en les nits de lluna. A vegades baixa a la
cala i ajuda a tirar l'art; per�, enllestida la feina, no hi fa
est�ries: areplega la part de peix que li toca, xiula el seu gos,
que, apartat de la gent, el vigila des d'algun cap de roca, i ambd�s
se n'entren bosc endins o s'allunyen per les penyes. L'amo i el gos
se donen m�s d'un esguard per lo sorruts, per lo roigs de p�l i per
lo carnusos. De l'amo ning� ne diu b� ni mal, per� tothom se'n
malfia. Certament, a la Fineta no li fa goig.
Resta esporuguida dintre sa cambra fins a sortida de sol. El sol li
treu totes les temors. Ascendent, xam�s, gallard, no sembla el
mateix que decadent i tristoi se n'an� a la posta el dia abans. Ix
de la mar dotat d'una frescor joven�ana, com d'un bany sanit�s i
rejovenidor. El m�n s'alegra... les colors li tornen... Se diria
que les plantes somriuen entre les ll�grimes que han plorades a la
nit.
A la nina li sembla impossible que hagi tingut tanta de por. Surt de
sa casa i, trescant d'una tira de sarments a l'altra, d'una feixa a
la de m�s avall, arriba a la platja ve�na. All� saltirona
alegrement, a peu descal�, per sobre les boves, fresques de rosada.
A cada salt hi descobreix una pila de preciositats: petxines, corns,
branques de corall, pedres de Santa Ll�cia i sabatetes de la Mare de
D�u; desferres escopides per la ressaga, que s�n de qui primer les
agafa. Per arreplegar-les millor, es posa de genolls, i de genollons
va gambejant fins que la mullena de les boves li xopa els vestits i
li penetra a la pell. Llavors s'adona que s'ha mullat de mala
manera, s'aparta d'aquell lloc, i, tremolant de fred, se'n va cap al
net sorral. Tamb� el troba fred i humit. En canvi, una onada que per
atzar li ha esbandit els peus, era temperada, calentona...
Quines ganes li entren de pendre un bany! La mar est� en bonan�a.
Les ones se boteixen amb suavitat i, amunt i avall del vessant de la
platja, es freguen peresosament en la sorra, deixant-la llisa com
una planxa de coure brunyida. Algunes seques que brunegen en
l'ensenada, tan aviat es submergeixen dintre l'aigua com ne re�xen
regalimant per tots els fils de la molsa verda que creix en llurs
asprositats. Talment sembla que es xalen en un bany de plaer. La
cala �s solit�ria, amagada entremig d'altes penyes clapejades de sol
i d'ombres moradenques.
La nina pensa que, tan matinet i en paratge tan escondit, ning� la
veur�. Fica ses petxines dintre d'una balma, est�n son devantal, son
sac i ses faldilles en una roca assolellada, i, quan resta en
camisa, guaita amb astorament a l'entorn i corre a amagar-se
dintre el mar. Alli sent una escalforeta agradosa que es va emparant
del seu cos. Tota esllanguida s'ajeu com en un llit, i, amb el cap
decantat a la dreta, amb una galta i una orella dins de l'aigua, els
ulls mig clucs de galvana i una rialleta als llavis, es posa a
bracejar i camejar amb dol� moviment. A pleret a pleret, neda fins a
les seques; i, despr�s d'haver pellucat en el banc de musclos,
joguineja per les ones tot esclofollant-los i menjant-se'ls. All� �s
el seu esmorzar.
Al cap d'una estona entra a l'ensenada la carretera de flames que el
sol est�n per la mar. L'astre hi envia sos raigs de dret a dret.
L'aigua lluu com el llom d'un peix escat�s i daurat. L'escuma
s'emplataia, i esquitxa espurnes de foc a l'esflorar-se en les
roques i el sorral. Fa braumenta calor. Per� la reconada de llevant
no ha perdut encara sa ombra matinera, on se barregen harmoniosament
els besllums que l'aigua envia cap les penyes, i les vibracions
rossenques que les penyes projecten cap al mar, que les emmiralla.
La nedadora se n'hi va despr�s d'haver-se refrescat amb tres o
cuatre capbussades. Alli, vora la platja, s'aja�a sobre una roca
fina. Tot just l'aigua li cobreix el cos, el seu cos molsudet,
que, mal abrigat, quasi nu, se manifesta com a trav�s d'un cristall
pur i verd�s. Mes la nina es figura estar ben tapada, perqu�, tenint
el rostre girat cap a la part assolellada, veu al davant seu l'aigua
llustrosa, impenetrable a tot aguait. No es figura que son propi cos
esvaeixi darrera seu aquell efecte de llum.
Previous Page
| Next Page
|
|