|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 35
L'estimat de la Cinta! Qui ser�? �Qui podria ser? Si seran burles!
si seran veres!... En Garet voldria posar-ho en clar, i observa que
observa, mira que mira... Lo cert �s gue els balls se van succeint i
que el xam�s clavell no s'ha pas mogut del seu ja� de rinxolades
puntes blanques. I ve que arriba l'�ltim vals.
Els musics, encastellats a dalt del llagut, despr�s de xerricar
llargament el vi ranci d'un porr� que va passant entre ells de m� en
m�, s'aferren a llurs instruments i rompen a tocar la darrera dansa
amb un delit imponderable. �All�, �s treballar de gust! L'hereu
Garranyiga, menut, desnarit i bellugad�s, amb el viol� enclotat a la
galta, estira que estira l'arquet desesperadament, amb unes
batzegades tan llargues i tan sobtades, que un hom sempre tem que no
acabi per esguerrar el music del seu costat. Mes aquest no s'adona
pas del perill: �s en Godoy estanquer, un home d'una testa
incommensurable, que, assaborint les fineses del seu clarinet, clou
les parpelles, aixecant les celles fins a mig front i abaixant les
pestanyes fins a mitja galta. En Pep de can Barba s'esfreixura per
fer brillar les notes de son flaut�, per damunt del qual s'escorren
i saltironen nirviosament els capcirons dels seus dits. En Joan
Mata-sogres, escampant mirades fer�stegues, allarga i arron�a el
serpent�, que ara, amb sa boca de drac oberta, es llan�a sobre el
cap dels balladors, eixordant-los amb sos udols, ara s'enretira,
grunyint de gorja endintre com un gos desconfiat. En Pau Sabata,
vestit de negre de cap a peus, la cara esgrogue�da, els cabells
esblenats galtes avall, dret en el cadafal, seri�s, ombr�vol,
abra�ant el seu contrabaix amb el posat t�tric de qui endrec�s
conjurs a un sepulcre, arrenca unes notes tan fondes i
satraquejaires, que talment sembla que surtin de sota terra; En Lluc
Molt� toca el cornet�. Tot ell s'infla, el coll se li enrogeix, les
orelles se li tornen morades, i se li ennegreixen al front les
sinuoses venes. All�, �s bufar! All�, �s guanyar el jornal! I si el
so agud�ssim del seu instrument s'esquerda a voltes i no �s mai
d'una gran puresa, en canvi no deixa res que desitjar quant a
intensitat. Tots, tots els musics s'escarrassen, esmer�ant llurs
forces sense recan�a en aquell �ltim vals de la darrera enramada.
Barregeu refiladissa d'aucells, bramuls de bous, glapits de gossos,
udols de llops i ronques tronades; doneu al conjunt harmonia i air�s
comp�s; feu-hi brillar de tant en tant la veu aguda i poderosa d'un
gall de llavor; i tindreu una idea musical aproximada d'aquell vals
memorable.
Els balladors hi estan entusiasmats. No voldrien que s'acab�s mai.
Per dues vegades els musics hi han posat fi, i els picaments de mans
de la gentada han obligat a repetir-lo. I el vals dura fins que en
Lluc Molt� rebat, esbufegant, el cornet� sobre les taules del
llagut, i exclama, amb un crit desesperat: -S'�s acabat el br�quil!
No puc dir fava!- Llavors la m�sica s'estronca, sona una gran
riallada, i la gent comen�a a disgregar-se.
-Gr�cies a D�u!- mormola en Garet aixecant-se de la cadira. -Ara
podr� parlar amb la Cinta... i li dir�: �-Bona nit, Cinta...�; s�...
�Bona nit, Cinta... maca...�- Mes aquesta �ltima paraula li ocasiona
una emoci� i una vergonya tan grans, que el miny� compr�n que no
s'atrevir� pas a pronunciar-la davant de la seva estimada. Cal,
doncs, cercar-ne una altra, una d'agradosa, de ben dol�a, per� que
no impressioni tant; perqu�, si l'emoci� el tra�s, s'exposaria a fer
un paper rid�cul. Cal trobar una paraula... s�... Quina?...
Mentre la va cercant, els ve�ns despengen els llums de l'envelat;
l'avi Pau Pere-Bo, estintolant-se amb el seu gaiato, se retira xano-
xano cap a sa cambra; i compareixen la Cinta i els seus pares.
-Hola, Garet!- li diu la seva tia al reparar-lo. -Qu� has fet? Com
has passat sa nit? �Posta va que no t'has mogut d'aquei rec�
d'entrada! I �s clar! Ja n'estic ben certa! Es caret� de D�u s'�s
estat aqu� amagadet perqu� ses noes li fan por. �Un paiard�s m�s alt
que un abre de fragata! I doncs, �per a quan les gordes, ses cames?
Vatua es cap de treure! Avui ha ballat tothom: ets americanos veis
amb ses seves senyores, jo i es teu onclo, se vea Xaromba, s'avi
Ranco... tothom, mencos tu, un miny� com unes roses, a sa flor des
temps; un noi que podria �sser es gallaret de ses festes. I doncs
�que tires per frare? �D'on l'has treta, aquesta sang de llu� tan
freda?
En Garet prova de contestar diferents vegades, i sempre el
desconcerta el fluix de paraules de la seva tia; i, quan aquest
fluix s'estronca a la fi, les rialles de l'oncle Jan i de la Cinta
acaben d'atracallar el pobre miny�, que es cuida morir de vergonya i
no sap com decantar les seves mirades temorenques. Ja no pensa pas
en parlar a la seva cosina: no pensa sino a esmunyir-se, a fugir.
Saluda amb la m� perqu� el nu dolor�s que se li �s posat al coll no
li permetria dir un mot, i se'n va cap a la porta. Per� la Cinta
l'atura agafant-lo pel canell. -Escolta, Garet: �a on vas? Ajuda'm,
que arrenconarem aqueis testos. V�s?
Previous Page
| Next Page
|
|