|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 34
Quan, acabat el vals, en Garet aconsegueix arribar a casa del seu
oncle, no hi troba m�s que l'avi, l'avi Pau Pere-Bo, anomenat aix�
perqu� un dels seus passats se digu� Pere i meresqu� el sobrenom de
Bo; i heu's aqu�, entre par�ntesi, per qu� en aquella casa tots els
homes s�n Pere-Bons i les dones Pere-Bones.
L'avi est� assegut en una cadira de bra�os, a la llinda de la porta,
entre els testos de lliris i margaridoies que hi han portat del
jard� per a embellir-la.
-Bona nit, avi. A ont �s, s'oncle Jan?
-A ses balles.
-I sa tia Tana?
-A on vos que sigu?... A ses balles.
En Garet pren una cadira i s'asseu darrera el test m�s amagat. Si
sab�s de ballar, prou que es posaria jactanciosament al baterell de
la claror perqu� el repar�s la Cinta. �Que engre�t s'aixecaria,
llavors, si ella l'invit�s, i amb quin goig l'abra�aria i se
l'enduria triomfalment rumbejant-la carrer amunt i carrer avall! I
no estaria estemordit, no: llavors trobaria les paraules que van
dretes al cor. Mes, ara, �quin altre remei li toca, que arrupir-se a
l'ombra i glatir arreconat a l'entrada, sota les nanses i xarxes que
pengen del sostre oblidades de tothom, i en companyia d'un pobre
vell que s'acodorm, ja mig rendit, a la mort, que li enfredora la
sang? �Que llarga i anguniosa �s la nit! Que interminables, els
balls! I la Cinta no en deixa cap, salta que salta, volta que volta
alegrement; i els seus salts, els seus alegres salts, cauen
dolorosament sobre l'�nima d'en Garet, i la premsen i la sacsegen i
la malmeten. La m�sica atabala i exaspera el pobre miny�; les
llumin�ries semblen enceses per escarnir el seu dol; i, no obstant,
no es queixa de ning� ni de pensament: s'ha fet tant a patir, en ses
lluites amb la mar! No es queixa de ning� sin� de si mateix. -Jo en
tinc sa culpa, per gamar�s. Un gamar�s com jo no se la mereix, una
noia tan caia.
Gran crid�ria, xiscladissa, esvalot.
-Qu� hi ha?
-Qu� passa?
-Calleu!
-Fugiu!
-No espantar-se!
No �s estat res: un fanal�s de paper que s'�s ablamat, escorrent un
raig de cera fosa sobre el nas de l'hereu Pigot i els vestits
d'algunes balladores. La dansa s'ha susp�s un moment, per� les
parelles no s'han pas separat; i, aix� que s'ha conegut la causa de
l'alarma i que s'ha engegat la rialla conseg�ent, tornen a pendre
l'air�s balandreig de l'americana.
L'americana �s el ball de les confid�ncies. Arreu sona un xiu-xiu
seguit seguit com la remor de l'oratge en una pollancreda. Els caps
s'acosten, el moviment se va esllanguint La Cinta sembla que
s'acodorm tot escoltant lo que a cau d'orella li diu el seu pari�,
que �s en Panxo Manxiula, l'home del dia, l'irresistible americano
que ha llogat la cobla i ha comprada una casa al passeig de Mar.
En Panxo Manxiula �s alt i escardalenc; t� l'ull negre, la cara
magra i de color de poma cuita, el bigoti gros i les celles molt
amatades; �s lleig i els cabells li cendregen; per� �quina noia no
es fondria per ell, al veure'l amb aquella cadena de rellotge tan
gruixuda, amb aquell llampegar d'anells als dits i amb aquella
pallola de xipixapa, que li costa vint-i-dos _pesos or_? En Garet
compr�n que no hi hauria lluita possible contra aquell rival. Abaixa
el cap amb defalliment, i, en mig de la seva dolor, s'entendreix
pensant que lo que li toca �s callar, guardant el secret de la seva
amor per no enfosquir la ventura de la seva estimada.
-Destorbar-li sa sort, mai!
Gronxant-se, gronxant-se, van passant les parelles per davant de
l'entrada de can Pere-Bo. Gronxant-se, gronxant-se, hi passen la
Cinta i en Panxo Manxiula. En Panxo Manxiula demana el clavell que
ella porta al pit damunt d'un bullidor de rinxolades puntes
blanques: ella l'hi nega amb repetits decantaments del seu caparr�.
Ell referma el seu prec, i ella esclafeix una rialla afectada,
llarga, sorollosa; una rialla que es podria posar en solfa per la
brillant varietat de les seves notes. -Oh, ca! Oh, ca! �Aquest
clavell el gordo per as meu estimat! �No el donar� a ning� sin� as
meu estimat!
Previous Page
| Next Page
|
|