|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 33
El carrer de ca la Cinta �s precisament el centre de la festa. Hi
han guarnit un cobricel de veles de barca; un cobricel adornat amb
una virolada xarxa de cadenetes de paper, entre les quals pengen
tota mena de llums encesos: salamons de cristall, llumeneres,
quinquers, llums de ganxo, fanals, gresols... demaneu! Els marcs de
les finestres i balcons estan engarlandats d'esparreguera. Les
baranes se s�n convertides en una tofa de flors. Les parets
desapareixen darrera d'una verda cortina de ramatge. Un llagut vell,
entravessat al cap del carrer i revestit de cobrellits i banderetes,
serveix de cadafal als musics, que, entremig d'atxes enceses i
teiers flamejants, apareixen arrastellats en dues files com al cim
de l'altar les �nimes del retaule en dies de novenari.
Quina muni� de gent! Quines empentes! L'atmosfera est� saturada de
les ferums m�s heterog�nies: olor de fullam tendre, baf
d'aiguardent, flaire de farina d'arr�s i d'ess�ncies de tocador,
perfums d'escanyapits, tuf d'avellanes torrades i cacauets, bravada
d'alens pesats, bavor de cossos que suen; barreja marejadora,
boirada que f�ra irrespirable, si l'airet de la nit no acud�s de
tant en tant a esbargir-la, escorrent-se per tot arreu. I quins
crits! quines exclamacions d'admiraci� i alegria! Sols en Garet no
diu res, ni es pren cap inter�s per les galindaines de la festa. Qu�
se li'n d�na, de tot aix�? Aixeca el cap per damunt dels caps de la
gentada, i fita la vista en el portal de la casa del seu oncle. Les
orelles se li han ensordit i no sent m�s que els batecs de son cor.
All�, dreta al gra� de l'entrada, com una santa en un n�nxol
engarlandat, hi ha la incomparable Cinta, que resplendeix m�s que la
llumin�ria.
Es una mossa garrida, robusta, colorida de galtes, encesa de llavis,
de cos buf�, pit abombat i ancacostats onejadors; una mossa en tota
la frescor i exuber�ncia de divuit anys ben aprofitats. Amb el seu
saquet de mussolina blanca enflocat de vermell, el seu vestit a
_l'acorde�_, i el _sagasta_ desvergonyit del seu pentinat, eclipsa
les m�s riques menestrales, que rumbegen seda i joiells. Altrament,
�quin joiell pot haver-hi m�s brillant que els seus ulls castanys
enlluernadors, ni quina pedreria m�s fina que les seves dentetes
encoixinades en unes genives de color de rosa, que es mostren de
soca-arrel quan l'abundosa rialla obre l'estoig on estan embotides?
No: per a en Garet no hi ha cap noia que se li pugui comparar ni de
lluny. Ella sola t� la gr�cia sempre atract�vola, la formosor de qu�
el cor no se sacia mai; i la naturalesa l'ha dotada d'una virtut
esbojarradora, que s'exerceix a dist�ncia, aix� com ha dotat la mel
novella i el dol� arrop del poder d'embriagar els que en llaminegen.
Mes en Garet, al confirmar-se en aquestes idees, no les formula pas
amb aquesta claredat. Avesat des de la infantesa a les solituds del
mar, son pensament buit de paraules capeix les coses intu�tivament,
sense necessitat de registrar-les en mots ni d'analitzar-les; i,
essent sensible i d'inclinan�a meditadora, no troba sovint altra
manera d'expressar-se que amb un sospir o amb una exclamaci�.
Aquesta falla de paraules �s precisamente la seva pena. Qu� li dir�,
a la Cinta? Com la saludar�? Escorcolla que escorcolla el seu mag�,
i no troba pas lo que necessita; i, mentrestant, sua d'ang�nia, el
coratge se li desmaia a manera que s'acosta a la desitjada xicota, i
cerca entremig de la gentada, sense adonar-se'n ell mateix,
entorpiments que retardin la seva marxa.
-Lloc, lloc!... Pla�a!- Va a rompre el ball. El director d'orquestra
pega un cop d'arquet a la caixa de son viol�, i de seguida esclata
una ratxada de m�sica tronadora, que passa sobre la multitud movent-
hi un onatge de temporal. El vals giravolta ja en les imaginacions.
Cames, �per qu� us vull? Bra�os, per qu� serviu? Ha mancat temps per
a fer pla�a, i ja les parelles circulen, obrint-se-la amb llur
moviment de remol�.
En dies d'enramada les noies gaudeixen de la facultat de triar i
convidar llurs balladors, i no solen pas gastar cam�ndules, com els
homes, ni troben del cas repelar volunt�riament com fan ells moltes
vegades. La musica les enardeix de seguida, de seguida escullen el
pari� que els conv�, i apa, que l'hora �s curta. S�n llurs dies.
Ballen les solteres, ballen les casades, ballen les joves, ballen
les velles; i, si no voleu exposar-vos a que us empaiti alguna
harpia que no hagi trobat amb qui agafar-se, cal que us aplaqueu a
les parets de les cases fins a desapar�ixer darrera del ramatge que
les adorna.
Aix� ho f�u en Garet, i no sofr� altra contrarietat que la de rebre
dues o tres dotzenes de trepitjades als peus, ja prou malmesos per
les apretors de les seves botes noves de vedellet. �Si almenys
l'hagu�s trepitjat la Cinta! Baldament li hagu�s fet veure les
estrelles, �amb quin gust les hauria vistes! Per� no ha tingut tanta
de sort. La Cinta navega per altres indrets, bornejant lleugera,
voleiadora, que no es diria sin� que l'onada musical se l'emporta,
estufant-li les faldilles, enriolant-li la cara i bategant-li sota
les sabatetes. No se li repara el m�s lleuger senyal de fatiga. En
canvi el seu company�, un galifardeu ample de barres, camusot,
clatellut i de pentinat gitanesc, est� esblanque�t i respira
penosament, amb les aletes del nas dilatades i moradenques, i la
boca enguerxida per l'esfor� que li costa sostenir-hi un cigarrot
bavall�s i apagat. -�s un barat que vol seguir es vol d'una gavina-
mormola en Garet, encantat d'haver trobades les paraules necess�ries
per a expressar la seva idea.
Previous Page
| Next Page
|
|