|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 32
A manera que parla va recalcant-se m�s i m�s sobre els meus genolls,
i m'afalaga les mans amb els seus dits llargs i rosats. El pler me
va ensopint, el paisatge s'esborra davant meu, i la bella damisel�la
ocupa tot el meu camp visual. Per� en aix� em retorno un moment, i
reparo, all� a la vora, una cosa llorda, una vella d'ulls de peix,
que neda en la foscor, esgarrapant l'aigua amb els seus dits
sarmentosos. Aquella visi� em causa una bella esgarrifan�a. D�u del
cel!... M'aixeco d'un plegat, m'abra�o fortament a una penya, i,
rient com la formosa banyista, per� amb un riure que em fa venir
calfreds d'horror.
-No has guarnit prou b� el parany- li dic. -T'he coneguda: ets una
Xucladora. La teva companya, la Fidela, com tu li dius per fer
creure que parles amb una criatura batejada, �s la Mort d'aigua; i
l'he llucada al teu darrera, per m�s que procurava amagar-se. Has
errat el tret. �No, no ser� per a tu! M'ho havien explicat alguns
mariners vells i no ho creia. �Sembla mentida que un ser tan form�s
pugui tenir el cor de fera! Ah! ja fan b�, d'enramar amb llor beneit
les proes dels llaguts! Ets dolenta, ets falsa com la mar tra�dora.
Per� t'he ben coneguda. El teu barret �s teixit d'una herba que no
ha vist mai el sol. Les dues agulles que te l'aguanten al cap s�n
dues banyes de llobregant. M'ho havien explicat i no ho sabia veure,
ni tenint-ho davant dels ulls. �Ai, si t'hagu�s besada!... �Ja no em
desclavava dels teus llavis! Me volies al mar per beure't la meva
sang i per lliurar el meu cos escolat als corrents i llimarols,
privant-lo de sepultura sagrada. �Oh, male�da, male�da!... Del mal
que m'has fet, no en guarir� pas f�cilment, el meu cor; per� salvo
per a D�u l'�nima.
I, dit aix�, estenc el senyal de la creu del front al pit i
d'espatlla a espatlla.
Llavors, la Xucladora, que se m'havia estat mirant de fit a fit i
bocabadada durant el meu parlament, cau, rebotent de cap a la roca
amb un soroll que em fa escruixir. I tot em sembla fosc, i fujo...
fujo.
LLIBRE III � NOVEL�LETES
EN GARET A L'ENRAMADA
L'aire est� impregnat d'exhalacions fresques i humides com despr�s
d'una ruixada; per� �que en s�n, de flairoses, aquestes fresques
exhalacions! La ruixada ha sigut de ginesta. Els carrers n'estan
encatifats, i les noies, que hi ronden, ne porten esquitxades la
roba i les cabelleres. �s la nit m�s alegre de Blanes, la darrera
nit de les enramades. El vent �s suau i temperat, el cel ser�, i el
juny xam�s riu entre les estrelles.
El sac dels gemecs va fent la passada, espargint per dins del poble
un guirigall d'harmonia que alegra i engresca el jovent. Les
xicotes, al sentir-lo, no poden pas restar un instant m�s a la
taula, baldament estiguin a mig sopar i no s'hagi encetat encara el
fam�s cap� de la festa. -Ja passa sa coixinera!... sentiu?.. �Sa
coixinera, i encara m'hai d'endegar! A on tinc sa xalina? A on m'hai
deixat ses arracades? Mare, cuiteu a portar-me es ferrets. Mireu si
em cau b�, aquest lla�; si ses flors me van millor aix� o al costat
de sa tannara. Sa passada, sa passada!- Tot �s fressa i trasbals.
Els minyons endrapen precipitadament, asseguts de gairell a les
cadires, amb les orelles al carrer i el mirar esbarriat: endrapen
precipitadament, i se les esquitllen amb el darrer mos a la boca. El
jai roman tot sol a la taula, llemugant, amb ses genives
esqueixalades, les calaborques del cap�. De tant en tant, despr�s
d'haver fet petar una llarga xerricada, balandreja el cap
tristament, tot mirant-se el porr�, el company fidel, i exclama,
sospir�s: -�s son temps. �Qui pogu�s tornar-hi!... �Que es
diverteixun, mentre s'hora �s bona!
L'enramada de l'Auguer ser� la millor de la vuitada, perqu� enguany
els pescadors volen lluir-se. En Panxo Manxiula, _s'americano nou_,
fill del vell sardinaler, ha contractat la cobla per al ball de la
nit; El sac dels gemecs anir�, doncs, a rec�; per� tocar� a la
taverna per engrescar els bevedors. La festa ser� com no se n'hagi
mai vista cap al barri.
El noi Garet, un mariner simp�tic, caraprim, morenet, d'ull gris i
mirar vergony�s, ix a la porta de casa seva, afaitat de fresc,
vestit amb una roba flamant de llana negra, cal�at amb botes noves
de vedellet i cobert el cap amb una gorreta de seda. No viu pas al
barri de la festa. El seu carrer est� ombr�vol; mes els que
l'habiten saben prou on han de trobar el divertiment i la
llumin�ria. Les comares xafarderes se criden de porta a porta i es
van ajuntant. Passa una colla de xicotassos agafats del bra�,
cantant una can�� d'amor m�s funeral que el _Dies irae_; despr�s un
estol de vailets coronats de ginesta, tocant timbals i trompetes de
fira; despr�s una cordada de mosses que xisclen i riuen sense motiu,
de la manera m�s estrepitosa que poden, per emportar-se l'atenci�
dels joves casadors. Tothom va cap a l'Auguer, i en Garet se
determina, per fi, a seguir la riada. Per�, en mig de la riada de
gent riallera, en Garet camina macilent i pens�vol, perqu� sap que a
l'enramada no hi va a xalar, sin� a patir. Est� enamorat de la seva
cosina, de la Cinta, filla d'un palangrer, i no creu ser pas
correspost; si b� �s veritat que en tres anys de sospirar per ella
no ha gosat encara declarar-s'hi. I la culpa de tot la t� el no
saber de ballar; perqu�, si ell n'hagu�s sabut, no li haurien pas
mancat ocasions ni coratge. Ah! vol molt de valor, aix� d'acostar-se
sense m�s ni m�s a una noia i, mentre ella vos est� clavant la vista
fins a l'�nima, dir-li que l'estimeu! En canvi, amb el bra� voltejat
a la seva cintura i el cap acostat a la seva orella, en mig de les
giravoltes d'un vals, entre el tra�t i la bonior, ja �s diferent. A
en Garet li sembla que en aquest cas les paraules han d'acudir a la
boca i esllavissar-se'n per si soles. -Vaja, s'homo que no sap de
ballar �s un ning�. Valdria m�s que el tiressin en mar amb un roc as
coll.
Previous Page
| Next Page
|
|