|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 29
-En Refila de Navata no es recordava de sa casa, ni de sa fam�lia,
ni del cam� perdut. No tenia altra d�ria que amarar-se en aquell
doll fi d'harmonia del qual anava seguint el rastre: Era un music de
cor. Al tombar un morro de serra, llambreg� en una fondalada boirosa
un poblet lluny� que rossejava a la llum de la cel�stia. �Tira cap
all�!... A manera que caminava, els sons atract�vols eren m�s clars,
menys confosos... Endavant! Tot d'un plegat se top� amb una paret
emmantellada d'eura, una paret baixa... i al darrera s'hi estenia
una salzereda ufanosa i atape�da. D'all� eixia una bravada humida
com de terra remoguda de fresc o regada de poc. Vatua! all� es feien
les ballades! En Refila en sentia el trepig: un trepig seguit,
seguit, acompassat... arreglat a l'aire de la musica. No hi havia
dubte: all�, dessota d'aquells arbres, es puntejava la sardana,
sense altra llumin�ria que la de les estrelles. Costava d'obirar els
balladors; per�, a manera que la vista s'ensenyoria de l'ombra, es
reparava confosament com anaven i venien, rodant, rodant i
saltironant. Era una gent malgirbada i cantelluda. Llurs peus
trepitjaven el s�l amb un cruiximent aspre, sec. Alguns duien els
plecs de la roba entatxonats de terra, que amb llur moviment s'anava
esllengant i queia amb un soroll de plovisca. En Refila s'estrem� de
cap a peus, comprenent-ho tot. Aquell clos era un cementiri. Els
salzes, els erols vorejats de roser florits, les creus mig tombades
que hi havia al dedins, alguns clots que semblaven cavats suara
suara... vaja, tot explicava el cas. Era la nit dels Morts, i els
balladors serien uns bons empordanesos difunts que, amb perm�s de
D�u, s'esbargien puntejant la sardana, el ball de llurs dol�os
records. Els musics estaven encamellats damunt d'una tomba antiga
envellutada de molsa, i tocaven llurs tenores i flabiols amb un al�
de pit, amb un al� suau que no arribava a botir gens ni mica llurs
galtes esllanguides. I �amb quin gust i amb quina finesa tocaven!
Llur sonada era dol�a, embadalidora... s'emparava del cor, hi
despertava les il�lusions de la vida passada... per� alhora hi
vessava una tristesa, una tristesa... �quina tristesa m�s fonda,
valga'm el bon Jes�s! En Refila no es cansava d'escoltar. A pesar de
la por que tenia, no sabia deixar-se d'escoltar, pobret. I
mentrestant la sardana s'acostava cap all� on ell era, i dels cossos
freds dels balladors s'exhalava un griso de sepulcre, un aire geliu,
que els rosers el sentien d'un tros lluny. I tal si el sentien, els
rosers! S'hauria dit que passava per llurs branquinyols una mena
d'esborronament, i les roses, sobtades, s'esparpellaven i s'anaven
esflorant, deixant caure llurs fulletes per tots cantons. Ell, en
Refila, tamb� la sentia, aquella fredor, al cap, al pit i a
l'ossada... i ja no tenia virior de fugir, i les cames se li
segaven, i les parpelles se li clo�en amb una son invencible,
dominadora com la de la mort. Pobre Refila de Navata! Caigu�, caigu�
sense sentits al peu de la tanca, i... �D�u nos en guard, a
nosaltres, d'un son com el seu!...
Aqu� el narrador calla sospirant i tombant damunt del pit el cap
pensatiu. Al mateix temps s'ou el cant lluny� d'un gall, com un
gemec prolongat i misteri�s. Tothom s'estremeix. El xaval del cove
d'userda es gira p�l�lid i esverat. Li havia semblat sentir una
alenada freda que li arrufava els cabells del clatell.
Despr�s d'una llarga pausa, el music torna a sospirar i exclama:
-M�n, m�n! arca de ximples! �Sabeu lo que supos�, la gent, quan en
Refila cont� lo que li havia passat? Doncs res: que la serena de la
tardor li havia emmalaltit el seny i havia esflorat les roses. I els
metges que el visitaren (perqu� sempre m�s ha estat malalt, flac,
abatut i descolorit) sabeu qu� digueren? Que s�, que s'havia tocat i
que tot lo que explicava eren fantasies i desvaris.
-I v�s qu� en penseu?- li pregunt� el xaval del cove d'userda, amb
veu ansiosa i apagada.
-Jo crec que en Refila �s m�s savi que nosaltres i que tots els
metges- respon el music sentenciosament.
Tothom fa senyal d'aprovaci�. Aquells empordanesos no s'estranyen
pas de que els morts, per b� que estiguin llurs �nimes al cel i per
freds que hagin de trobar llurs cossos soterrats, vulguin, amb
permis de D�u, gaudir-se un cop l'any puntejant la sardana, el ball
de llurs dol�os records, el ball sagrat de la terra.
LA XUCLADORA
Estic a la vora del mar, assegut en una roca i amb les cames nues
ficades dintre l'aigua. La penya em fa de respatller, m'hi recalco
c�modament i, tot amarant-me de les frescors de la marinada, que
minva per moments, passejo les mirades pel cel.
Previous Page
| Next Page
|
|