|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 30
El sol ja �s post; per� ha deixat ratxes de llum ressagades, que
pugnen encara per conservar en l'aire llur senyoriu: s'emparen de
les bromes i dels n�vols, s'hi vessen, regalimant-hi per damunt, a
filets d'or, hi encenen flames insegures, i, compenetrant-los, els
impregnen de resplendents coloracions. Mes enlloc troben
estabilitat, i aqu� s'apaga una flama, all� s'escola un regalim, tot
s'esmortueix per instants: els vapors atmosf�rics canvien llur color
de porpra per la de lil�, i la de lil� per una grisor moradenca; i
la llum foragitada dels baixos salta als de m�s amunt, i encara all�
fulgura, i s'hi esparpella, i prova d'agafar-s'hi, assajant totes
ses meravelloses transformacions. �Ah, com m'agrada, seguir d'una a
l'altra broma, d'un a l'altre n�vol, aquesta llum moridora que es va
retirant amb tanta de recan�a! Els meus ulls la segueixen, la
segueixen... No em dol pas, perdre les hores aix�. Aquests moments
s�n els millors de la vida.
Mentrestant les platges properes han restat desertes. Els banyistes
que prenien la fresca aplegats en el sorral, se'n s�n anats cap al
poble. En les cales, ni un nedador, ni una barqueta. Amb la soledat
s'exhala de la naturalesa un encant sols comparable al d'una
declaraci� d'amor feta amb els ulls per una verge silenciosa. Sembla
que em digui: -Tota per a tu: ning� ens destorba, ja.- No em
cansaria mai d'aquesta conversa muda. I van davallant del cel les
tristeses dolces de la vesprada serena. El vent manca: ara una
bufada, ara un al�, despr�s res... la calma. La mar no es mou, i sa
remoreta fonda i acompassada �s una nota que, en compte de destorbar
el silenci, el fa ressaltar i li d�na una mena de majestat. Veig una
estrella que lluu sordament, palpitant per encendre's. Ja �s nit.
Me n'anir�? �Per qu�, si ning� m'espera i, per altra part, tinc
peresa de pujar la costa? Nostre Senyor, a les portes de la vida, hi
ha posat un vigilant fidel i regany�s: el dolor, que t� un dormir
tan som, que qualsevol perill el desperta; i, aix� que s'esvera,
grapada aqu�, grapada all�, se fa sentir de tota la casa. Se pot ben
descansar en ell, i, quan dorm, �s que regna la pau i que �s
arribada l'hora de fruir de la vida. Doncs b�: ara est� dormint com
el vent, com les ones... No ser� jo qui el desperti volunt�riament.
No, no em vull moure mentre em senti a pler, mentre cap mol�stia no
em llevi l'agre de contemplar la nit, la gran nit del mar.
Vet all� la lluna, que va sortint vermella, embossada amb un parrac
de calitja sollevat de l'horitz�. Talment sembla que guaita el m�n
curiosa i avergonyida, com una donzella que s'hi presenta per
primera volta. Per� la vergonya, en el cel i en la terra, �s una
flor d'aurora: acompanya els sers joven�ans, i els aires del m�n la
marceixen aviat. L'astre no triga pas a desempallegar-se dels vels
que l'ofusquen, i s'al�a amb valentia, asserenant-se, aclarint-se,
vessant a dolls per l'aigua ses resplendors blanques d'estel.
La lluna!... En tots temps els enamorats l'han contemplada amb
simpatia: en tots temps han parlat, en vers i en prosa, d'un lla�
secret existent entre ella i llurs sentiments. �s una d'aquelles
idees que de tan repetides no ens causen cap efecte a la imaginaci�;
i, no obstant, hi ha moments en que aquestes idees revellides se'ns
apareixen com a noves, amb la frescor i la intensitat d'una
revelaci� directa de la naturalesa. I aix� �s lo que em passa en
aquest instant. S�: entre les coses externes i els sentiments hi ha
una afinitat inexplicable. Jo suara no somniava ni remotament en
l'amor; mes veure la lluna i recordar escenes tendres, de molt temps
oblidades, ha sigut tot u. I �m'ha vingut un desig d'estimar i de
ser estimat!... Ah! Jo voldria gaudir d'un amor veritable, no
estrafet per les convencions socials, gran, tendre, inacabable,
sense la prosa i les desil�lusions del matrimoni, sense les cremors
i els remordiments de les unions il�leg�times; un amor que no �s
estat encara mai al m�n sin� en algun somni com els meus. Res de
turpituds de la carn; un amor com el que senten els poetes per la
bellesa, per� m�s fervent, m�s apassionat; un festeig etern. �En el
meu cor hi ha fam de tantes coses impossibles!... �Si almenys un hom
pogu�s gaudir d'aquest idil�li algunes hores!... Aix� no �s pas
demanar massa: passejar per aqu�, a la claror de la lluna, a bracet
amb una nina bonica, ideal... �Oh, si me la dessin de les
entresenyes que jo diria!... �No �s desaprofitar les belleses
d'aquesta nit, el no compartir-les amb una �nima enamorada que hi
armonitzi com la meva?
Bah, bah! Distraguem-nos d'aquestes cab�ries in�tils: fru�m de la
mar. Avui t� la placidesa de les verges pures. I que ben agen�ada!
Ni les nines de les rondalles de fades han portat mai un faldell�
m�s enciser que el d'ella, perqu� el d'ella �s el veritable faldell�
de color de lluna, que no s'obt� sin� per obra d'encantament. El
brodat �s viu i palpitant: anguileja, pipelleja, saltirona. �s un
teixit que es fa i desf� cont�nuament sota una pluja de llum
argentada i fina. I aquesta llum argentada i fina transpua, sens
dubte, a trav�s del gran tou d'aigua, endins, endins, espargint-se
feblement per les fond�ries mai obirades. �Qui la pogu�s seguir cap
a aquell fons inconegut, i contemplar amb ella els paisatges
submarins, llurs roquetams fer�stecs, llurs bosc�ries seculars,
llurs prats de flors estranyes: tot un m�n, tal vegada, de sers que
s'han tingut per fabulosos! �Qui sap?... �Qui les coneix, les
criatures d'all� dins? Quan clavo la vista en l'espessor
impenetrable de l'aigua, no puc evitar una mena de malestar i
d'esborronament, com si pressent�s que soc espiat des de dins de ses
foscors. Mes aix� mateix �s un atractiu per a la imaginaci�. Les
belleses de la mar! Jo me n'embriago cada dia i no me'n sento mai
saciat. La nit serena, l'onatge peres�s...
Previous Page
| Next Page
|
|