|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 28
-No se si haureu conegut an en Refila de Navata: jo s�. Era la
primera tenora de l'Empord�, un gran music, un compositor sardanista
dels que no en corren gaires. Ses sardanes... ja ho crec!... encara
es toquen i es ballen amb devoci�: aquesta �s la paraula. Se ballen
amb devoci� perqu� la seva musica t� quelcom de religi�s, de sant,
de... no es pot dir, vaja. Fou el meu mestre de tenora. En aquells
temps era ja vellet, per� xam�s, fresc... un home baix�... (me
sembla que el veig)... rod� de cara, molsut de clatell... Duia les
calces amb devantal, a l'estil d'abans, i el gec guarnit amb una
vistosa botonada de llaut�. Ara no penseu que fos presumit: res
d'aix�. Deixava caure a la bona de D�u sa barretina musca, que li
penjava com un sac buit per sobre l'esquena. Solia anar amb les
mitges a garr� i ni tan sols se n'adonava. Era un home que sempre
estava somniant solfes. Ah! no esmento aquestes coses perqu� rigueu,
no... que el cas no �s de riure... sin� que les dic perqu� vegeu si
el tinc ben present, aquell home, i perqu� entengueu que lo que ara
vaig a contar no �s pas cap rondalla.
Aqu� el narrador fa una petita pausa. Tot �s silenci. Les paelles
dels fogons han parat de xauxinar. No s'ou m�s soroll que el ronc
sord de la gran olla de ferro penjada en els clem�stecs, que comen�a
a arrencar el bull. El xaval del cove d'userda no aparta sa vista
dels llavis del music, com si hi sotg�s la sortida de les paraules.
El music continua aix� son relat:
-Avui fa anys, d'aix�. En Refila de Navata havia anat a tocar les
balles de Tots-Sants a un poble de l'encontrada. Quan foren
plegades, a capvespre, tot solet, prengu� el cam� de casa seva. Ell
mateix m'ho cont�. Duia la tenora lligada a l'esquena dintre sa
bossa de cuiro, i halo, halo, anava baixant muntanyes avall,
enfilant totes les dreceres que trobava. Mes, al cap d'una estona,
les cames d'en Refila prou trescaven pels viaranys, per� els seus
pensaments n'eren lluny, lluny... ja no eren de la terra. Havia
tingut una inspiraci�, i componia de cor. Ning�, sin� el que algun
cop les ha sentides, pot figurar-se de quina manera les inspiracions
roben l'�nima d'un artista.
Aqu� tots el musics balandrejaren el cap en senyal d'aprovaci�, i el
narrador segu� dient:
-El temps passava, i en Refila, distret, embadalit, no n'havia
esment. I, camina que caminar�s, ve que ensopega amb una rabassa
descolgada. Llavors torn� en si (vull dir que sort� del seu
capficament), i, com qui es deixonda, comen�� a guaitar a banda i
banda. Mira d'ac�, mira d'all�... s'havia perdut al mig de la
bosc�ria, al bell davant d'uns barrancs fondos que haurien fet
basarda a l'home m�s valent. Era nit, nit entrada. La lluna era
gaireb� nova. Tot just s'obirava en la serenor com una ombreta m�s
clara i m�s blavissa que el fons del cel, vorejada d'un blanc filet
de llum. Els caminals... ja podeu comptar... s'esborraven a quatre
passes de dist�ncia. En Refila estava ben desorientat. I heu's aqu�,
fillets de D�u, que mentre examinava les crestes i els vessants de
les muntanyes, cercant-hi quelcom que li fos conegut, amb una
alenada d'aire arriba a les seves orelles una mena de musica
estranya i embadalidora. Era un musica que totjust de D�u se sentia,
fina, fin�ssima, mig esbale�da en el ventijol. Sonava com un brunzir
d'abelles que ara s'acost�s, ara s'alluny�s, augmentant o
disminuint, per� sempre feble, conf�s... Qu� ser�? qu� no ser�?...
De moment en Refila cregu� que era una il�lusi� seva, una xiulada
d'orelles... un esbravament de la sang que remorejava les harmonies
somniades pel cam�. Per� ca!... se'n desengany� de seguida. Aquella
musica no s'assemblava a res que ell mai hagu�s pensat ni sentit.
Era un aire de sardana nou, plac�vol, melangi�s... que s'emparava
del cor, despertant-hi les il�lusions m�s dolces de la vida passada.
Duia a l'�nima un record... aix�... com el del so agrad�s dels
primers petons d'amor; per� alhora hi despertava una tristesa... i
�quina tristesa m�s fonda, valga'm el bon Jes�s! Ll�stima de fosca,
que no permetia escriure un mot de lletra; o, si no, en Refila
hauria apuntat lo que sentia. Nom�s podia escoltar: aix� s�. I, per
fer-ho millor, a poc a poquet se pos� a caminar cap all� d'on
semblava venir aquell brunziment harmoni�s.
El music call� una estoneta sospirant. L'hostalera i les minyones
s'havien girat d'esquena als fogons, escoltant amb la boca badada i
els ulls esverats. Ning� es posticava. Solament s'oia el ronc sord
de la gran olla de ferro que bullia penjada als clem�stecs.
Al cap d'una estoneta el narrador continu� son relat d'aquesta
manera:
Previous Page
| Next Page
|
|