|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 27
S�n blanques com carn de peix; llurs cabells fin�ssims tenen tons
irisats; brillen en llurs capets pintetes d'escata; sos mantells s�n
verds i llargs llargs, rossegadissos; sos ulls s�n gotetes de llum
com les que produeix de vegades en el mar el fregad�s dels rems. Al
passar escampen una agradosa flaire de marisc.
Tan bon punt s'han adonat dels sis pescadorets, descavalquen, se'ls
acosten i s'enfilen per llurs cames amunt... amunt...
Una s'asseu pensativa en el ressalt que forma el llavi d'un dels
xicots adormits; una segona es penja a les pestanyes d'un altre
vailet i guaita amb curiositat per l'escletxa de les parpelles,
procurant llambregar-li l'ull; aquesta atalaia amb satisfacci� el
paisatge, gallardament encirada al cim del coronell del m�s altet de
la colla; aquella s'�s emparada del m�s grass�, i amb son al� suau i
temperat s'escalfa les manetes; algunes s'arramellen plegades sobre
un mateix cap; altres es topen, fent un surt, al cim d'un muscle, al
qual es s�n enfilades per diferents indrets. No fan gens de remor.
Totes, a la fi, van a mormolar paraules misterioses a l'orella dels
que dormen.
Els parlen de la poesia del mar, del bellugueig encantador de les
ones, de llurs variades i fin�ssimes colors; els parlen dels peixos
i dels herbeis on pasturen; dels oratges, de la calma, dels vents,
de les del�cies d'una llarga navegaci�, de la sublimitat dels
temporals... de quelcom que les nostres paraules no poden dir. I els
pescadors somnien, somnien tot all� que els van inspirant les
petites fades.
Quan es desperten, ja les Senyoretes del Mar han desaparegut, i no
s'ou m�s que el patripatrop de llurs estranyes cavalcadures, que
corren a capbussar-se a l'aigua.
Per� l'enc�s ja s'�s realitzat. Ja ni temporals ni penalitats de cap
mena podran destruir en el cor d'aquells xicots l'afici� a la vida
marinera. Deu-los el benestar a muntanya, i sempre els veureu
tristos i enyoradissos.
LA VETLLA DELS MORTS
Ja s'han plegat les ballades de Tots-Sants. La cobla �s a l'hostal.
A la cuinassa, davant de la llar, asseguts a l'escon uns, i en
tamborets i cadires altres, els musics s'escalfen les cames;
s'escalfen les cames i amoroseixen amb una suca-mulla de vi calent
llurs gorges seques i cansades. Cada un d'ells aguanta amb la m�
esquerra, damunt del genoll, un fondo plat de terrissa, on van
estufant-se i envermellint-se els trossos de pa que suren en el
l�quid fum�s. Els dits pelluquen, xarrupen les boques, i els
semblants van animant-se a influ�ncies del sanit�s refrigeri.
Mentrestant l'avi de la casa fa becaines en un rec�, a frec dels
tions ablamats. Ara aixeca a poc a poc el cap fins a posar en
descobert les pelleringues pansides de sa barballera; ara el tomba
pesadament damunt del pit.
Mitja dotzena de pagesos joves, ben vestits i afaitats, amb les
barretines estudiadament encrestades al cap i lluint a tall de
joiell un brotet d'alf�brega a les orelles, conversen a peu dret,
enrotllats darrera dels musics. Encara estan roigs de l'acalorament
del ball, i amb llurs mocadors virolats s'eixuguen de tant en tant
la suor, que els arrosa la cara i el clatell.
L'hostalera i les minyones van i v�nen de la llar als fogons i dels
fogons a l'armari.
Un xaval aclofat dintre un cove d'userda ho espia tot amb ulls
esparvillats.
El llum de ganxo penjat al vogi dels fogons, tot just deixa veure sa
flameta groga entremig de la fumerada que s'enlaira de les paelles i
cassoles. En canvi, les resplendors roges i bellugoses de la llar
vagaregen per l'�mbit ombrad�s. Tot oneja en un tr�ngol de llum i
ombres.
A toc d'oraci� alguns pagesos se posen a parlar de la nit dels
Morts, de la nit que entra. Se conten casos d'aparicions
sobrenaturals. Qui no en sap un ne sap un altre, i cada u procura
explicar-se d'una manera interessant. Un dels musics, un home alt,
magre, espatllut, carallarg, de frontalera calba i patilles
blanques, despr�s de xarrupar les solies del seu plat, pren part en
la conversa i diu aix�:
Previous Page
| Next Page
|
|