|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 26
Vaig aixecar-me, a la fi, reconfortat, posse�t d'una dolcesa
m�stica. La basarda no m'havia pas deixat del tot, per� m'era
suportable. Amb el posat modest i les parpelles baixes, vaig
rependre la marxa pels viaranys solitaris, mormolant preg�ries �
mitja veu; i aix� vaig poder arribar al mas.
All� m'esperava la fam�lia amorosa i la llar encesa. Tothom estava
ja amb �nsia per mi. M'adre�aren algunes preguntes, que vaig
contestar amb laconisme. I vaig creure reparar que ning� no parava
ment en les meves respostes. Seria que jo deia coses de poc inter�s
i els ulls de tots descobrien en el meu rostre quelcom de greu i
indesxifrable que atreia l'atenci� m�s que les meves paraules.
�Quina mena d'honesta vergonya o d'encongiment d'esperit me va fer
callar lo m�s important de la meva jornada? No ho s�. Lo cert �s que
vaig defugir converses, me vaig asseure a l'escon amb excusa de
cansament, i em vaig retre a les meves meditacions.
Mai com aquella nit havia coneguda la basarda, aqueixa por de lo
infinit, de lo ignorat, aqueix sofriment intens que tothom ha
experimentat alguna vegada i que mai no ha sigut estudiat amb la
circumspecci� que es mereix. �De qu� dep�n la basarda? ��s que la
solitud, la immensitat i la fosca exerceixen de per si una
influ�ncia maligna sobre les facultats de l'home, desordenant-les
d'una manera boja? O ��s que en aquelles circumst�ncies se desperta
en nosaltres una facultat quasi sempre esborrada per grolleres
sensacions, un sentit �ntim, que ens fa aptes per a rebre la
suggesti� de poders suprasensibles que ens pertorben i esborronen? O
D�u meu! �com dubtar d'aquest sentit pregon amb qu� vos he palpat
amb terror santa en mig de la buidor de la nit? �s un sentit balb,
obscur, com incipient, que, sense altres llums que he rebudes,
m'hauria pogut portar a l'adoraci� de quelcom detestable, com a
tants pobles que tal volta no tingueren en religi� altre mestre que
la basarda; mes, per balb i obscur que sia, cal recon�ixer la seva
exist�ncia.
LLIBRE II � FANTASIES
LES SENYORETES DEL MAR
Sis vailets de samarreta blava, esparracats i bruts, estan asseguts
en les penyes, deixant penjar les cames nues sobre el mar, que
sovint s'estufa i els mulla els peus. Cada un t� la seva canya i el
seu pilotet de cuca de roca, el menjar m�s agrad�s als peixets.
Pesquen ja fa hores, i alcen tots una crid�ria de triomf cada vegada
que un d'ells treu del mar algun serr� bocabadat, que esparrama en
l'aire el branillatge lluent de ses membranes espinoses.
El crepuscle del vespre va esmortuint la resplendor de ses fumeres
moradenques. Algunes estrelles comencen a guspirejar en l'aire blau.
Un vol de corbs atravessa l'espai, anant a perdre's a la muntanya,
entremig de les parets negroses i esbadellades d'un antic castell.
Alguns dels vailets, tot sotjant sotjant llurs guarniments, que
assorolla l'onada, s'han endormiscat. Llurs caps cauen sobre el pit.
Llurs dits s'afluixen, i amb prou feines aguanten les canyes, que
ajauen llurs cimerols en l'aigua.
-Ja no piquen- rondina un. -�Coi, que �s fosc!- exclama un altre
escampant la vista pel cel. -Em voleu creure? Fem-hi una dormida
fins que surti la lluna- proposa un tercer. Tots s'hi convenen.
S'arrastellen junts, es junyeixen passant llurs bra�os sobre els
muscles i els clatells dels companys, i s'adormen tranquilament a la
serena, repapats en una roca.
La nit es va enfosquint. La lluna grogueja en son orient, mig
partida per una faixa de calitxa cendrosa. La mar sembla que canti
la non-non, tot baixet, amb veu enrogallada.
I de sobte sona una mena de galop aspre i sord... -trap, trap,
patrap- i van apareixent les Senyoretes del Mar, muntades unes sobre
vermells llagostins, i altres al damunt de crancs grossos, vells,
revestits de molsa marina.
Totes riuen mentre van punxant amb una pua de grota les juntures
sensibles de llurs estranyes b�sties, que s'enfilen pels relliscosos
vessants del roquer. Totes riuen, en tant que van esbargint-se en
l'aire pur i espolsant-se la mullena, que els arrosa els cabells i
els vestits.
Previous Page
| Next Page
|
|