|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 24
Deu hores eren tocades quan el car�s del temps comen�� a mudar-se.
Els n�vols ondularen i prengueren marxa lentament. Les fumoses
calimes s'esbullaven de per sobre. Una gotellada fina polsej� un
instant i cess�. El cel vapor�s s'esbadell� en alguns punts. Un
rajol� de sol va creuar l'espai ombr�vol, caient sobre les aig�es
llunyanes, que s'allumaren amb una flameta d'or. Se coneixia que la
naturalesa es retornava a poc a poc. L'aire s'estremia, i, de sobte,
com recobrant el respir, va donar entrada a una ratxa de vent fresc,
que s'escamp� per arreu. El soroll de la ressaga, m�s harmoni�s que
mai, retentint alegrement com el xim-xim dels platerets d'una
xaranga, resson� en les nostres orelles. La boirada s'esqueix�, i
aparegu� la muntanya, encara mig envelada, mostrant ses verdes
feixes en gegantina graonada d'esmaragda... i es va sentir
l'escotxeig de les perdius all� amunt, i remor de fulles que
viuen. D�u meu, que era bonic, all�!... I un esbart de caderneres,
eixit no s� d'on, va passar rabejant-se en el vent novell,
joguinejant-hi amb gaia refiladissa.
-Els sardinalers arriben, senyor! �No voleu venir? - me va cridar un
vailet veient-me encantat.
Tothom corria cap a la platja. Els llaguts de sardinals estaven
atracant, uns aqu�, uns altres all�... La gentada els agafava i els
treia quasi a l'envola-vola, amb c�rrega i tripulants i tot. Quins
visques! quina crid�ria! quins aplaudiments! Els pobres sardinalers
saltaven de llurs barques i abra�aven tothom plorant, plorant.
-Ai, Verge santa del Vilar!
-Ai, terra de Blanes bene�da!
-Ai, mareta meva!
-Fills estimats!
Aquestes eren llurs exclamacions, repetides cent voltes.
Me vaig parar en aquell patr� que havia atalaiat amb una criatura
a coll durant el perill. Estava dret, mut, girat de cara al mar,
fits els ulls amb aqueix esverament reposat i ombr�vol que sol
deixar una llarga dolor. El seu fill menut, amb un bracet li voltava
la cama, recalcant-s'hi, amb el caparr� acotat a la cuixa, mig
adormint-s'hi. Despr�s d'una estona l'home s'esparvill� i va
endre�ar la paraula a l'infant.
-�Ja ho veus, Ramonet, ja ho veus, es pa que s'hi d�na, a sa mar!
Hem vist sa mort a dues passes... i diu que ta mare s'�s enllitegada
de s'espant. Quina vida! Cada dia desgr�cies, mis�ria... I tu
aquesta male�da fal�lera, que no calles mai: �-Pare, vui �sser
pescador com v�s... Pare, porteu-me amb v�s a sardinals.� Te l'hai
de treure, aquesta fal�lera: sents? Vui que aprengus ofici: res de
mar. Es dia que t'hi acostus t'hai de llevar sa pell!
S'anava enfellonint tot sol, com si alg� li fes la contra. Va agafar
el noiet per sota les aixelles, l'aixec� en sopols d'una revolada,
i, encarant-lo amb la mar i mostrant-la-hi va dir: - T�, mira-la,
sa nostra desgr�cia! Fes-hi sa creu per un mai m�s!- I nirvi�s,
malhumorat, despr�s de posar la criatura en terra, li peg� una
bufetada. -Recorda-te'n!
LA BASARDA
Anant de cami cap a un mas de la Selva, on tenia la fam�lia, se'm
f�u tard per motius que no cal explicar. El sol era baix quan vaig
arribar al moli de l'Om, distant encara tres hores del terme del meu
viatge; mes, per tard que fos, hagu� d'aturar-me a beure una mica
d'aigua, i em vaig asseure en una pedra, a la vora del riu, a
descansar un moment, tot fumant un cigaret.
El mol� de l'Om no treballa de molts anys. �s un casalot deshabitat,
o, m�s ben dit, una ru�na inhabitable, perqu� bona part de ses
parets ha caigut, i ses teulbades i sostres no s'aguanten sin� a
trossos. En el seu interior hi creix arbrissa boscana, i la
llambrusca treu sa pampolada per les finestres. La resclosa,
somoguda i ratada, deixa escapar amb desdeny les aig�es
rondinadores. La grossa turbina es podreix imm�bil sobre el rec
eixut, on les aranyes l'enteranyinen i les bardisses dels marges la
curullen de vilordes i fullaraca. I quan un hom pensa que en altres
temps aquesta roda donava moviment a una complicada maquin�ria, i
s'imagina el roncar de les moles, corretges i engranatges, el tr�fec
dels moliners, les corrues de carros que devien agombolar-se en els
patis, el dringar dels esquellerincs, els espetecs de les
xurriacades i els crits dels carreters animant tota la vall, no pot
menys de doldre's de l'enderroc i de la quietud d'ara. Ara
l'encontrada �s deserta i boscosa. Els camins s'han enherbat i les
roderes s'hi s�n esborrades. No hi transita ning� sin� molt de lluny
en lluny. El sol hi guaita dies i dies i mesos sense descobrir-hi
figura humana, i el vespre s'hi deixa caure en mig d'una quietud
mortal.
Previous Page
| Next Page
|
|