Pinya de Rosa by Joaquim Ruyra


Main
- books.jibble.org



My Books
- IRC Hacks

Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare

External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd

books.jibble.org

Previous Page | Next Page

Page 23

El carreter de cara bestial comen�ava a interessar-se per
l'espectacle. S'havia tombat endavant, estirant el coll i traient el
cap per damunt dels muscles de la gent, i guaitava amb aire
fer�stec, apilotant les celles sobre els ulls i allargant la barba a
tall de morro. La seva atenci� s'intensificava a proporci� del
perill, i un estremiment voluptu�s sacsejava les seves galtes
peludes. -Ara va de bo- mormolava. I, quan la m�nega s'allunyava
dels sardinalers, ell es redre�ava i deia, com avorrit: -Bah! total
res!- Altres manifestaven iguals sentiments amb diferents
expressions de rostre. En aquell estat de tensi�, els bonys de les
�nimes sortien a la cara. Tamb� s'hi pintaven la pietat i la
bonhomia: un ull enllagrimat, un llavi mogut pel r�s, una boca
contreta, un sospir, un posat de cos, revelaven lo �ntim de les
persones, lo que les converses no expressen i que tal vegada es
procura amagar amb elles. �Que en vaig llucar, de dolor i de
mis�ries! Per� res me va causar tan mal efecte com la indifer�ncia
de dos pobres mendicaires que, darrera d'aquella muralla d'�nimes en
pena, s'eren adormits al carrer, asseguts en un banc vora la porta
d'una taverna, com deslligats de tota germanor amb la humanitat.
Dormien descansadament: l'un amb el cap tirat endarrera, oberta
l'esqueixalada boca, reganyant el coll i el flac sotabarres coberts
de p�ls blancs i curts, no afaitats de dies; l'altre amb el cap jup,
que es movia emp�s acompassadament per la post del pit amb les
zumzades d'una lenta i ampla respiraci�, pr�pia d'un jove robust.

Aquestes coses les vaig veure quasi sense mirar-me-les. Eren en el
meu camp visual, dormen en el meu record, un sol conjunt amb les del
mar i del cel.

Els moments se feien llargs, eterns. Sens dubte hi haguera hagut
temps de reunir el sometent: me sentia culpable de no haver posada
en pr�ctica aquella idea, l'�nica que oferia alguna esperan�a de
resultat. Tal vegada encara es podia intentar!... Per� no: la m�nega
aborda els sardinalers, els rems cauen en banda, els llaguts topen
ells amb ells, els tripulants s'agombolen...

Ning� no respirava. I vaig sentir el feble gemec de la pobra mare.
-Menut! menut!... menut meu!- I despr�s res: les palpitacions del
meu cor repercutint els meus membres i com sonant per tot arreu
convertides en rellotge de l'univers.

Gr�cies a D�u, va ser m�s la por que el mal. A la tra�a, el meteor,
encara que molt a prop de les barques, no va tocar-les; i els
valents pescadors, refets del primer espant, tornaren bravament a la
lluita, vogant cap a una petita cala que els venia de dret. Aquella
caleta estava amagada per les calimes; per� ells sabien prou on
l'havien de trobar entre les penyes de llevant. No la tenien gaire
lluny: nosaltres tamb� l'endevin�vem. Arrenc�ren com fletxes tirades
a l'hora envers un mateix fit�, i penetraren en la blanca boirada.
Un cop en terra, eren salvats.

-Santa Anna els hi ha allargat un plec de sa seua caputxa- va dir un
vellet al�ludint al nom de _punta de Santa Anna_ que porta el cap de
la llarga muntanyola.

La m�nega, que tan bella angoixa ens havia feta passar, segu� encara
rodant per la cala com qui cerca la perduda. Despr�s va arrumbar-se
majestuosament a pendre terra pel rec� de llevant, i es submerg� en
la broma, entre la qual tot just s'afigurava, esblaimada, esvaint-se
a trossos a trossos. I, puja que pujar�s, s'enfil� costes amunt,
estirant o arron�ant la trompa; segons els alts i baixos que
trobava; i aixecant sota d'ella, en l'ambient esp�s, una mena de
polsaguera com la que mou en un cam� un animal que morroaterrat hi
rebufa, assol� la cima, s'acarrer� per la carena i tramunt� per un
collet.

Vaig cercar les altres dues, de les quals m'havia distret fins
aleshores, i ja no en vaig descobrir sin� una. La seva pariona se'n
seria anada qui sap a on, o s'hauria desfet sense jo adonar-me'n.
Sigui com vulgui, no en restava m�s que una a la vista, i no hi
estigu� gaire estona. En mig de sa marxa atzarosa, se li seg� la
trompa, separant-se-n'hi un tros del capdavall, que es fongu�
fant�sticament en l'aire; i aleshores, la part superior, com sentida
de la dolor d'aquell escap�ament, s'arron�� amb rapidesa, igual
que una banya de caragol que s'�s tocada amb el dit, i la bomba
s'aixaf�, encongint-se en una balma dels n�vols.

Aix� fou deslliurat dels terribles meteors tot l'espai obirador. Mes
el dia encara continu� trist i pesat. Encara l'estrany fen�men
tenia tirada a reproduir-se, i ac� i all� del cel se formaren alguns
mamellons sospitosos, que per sort varen follar-se abans d'arribar a
res.

Previous Page | Next Page


Books | Photos | Paul Mutton | Mon 22nd Dec 2025, 0:25