|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 19
Deu o dotze xicots nus, magres, bruns, vingueren a nedar davant meu,
capbussant-se i perseguint-se. De tant en tant sortien a reposar a
la platja, i all�, tots molls, s'asseien; i el panteix feia brandar
l'encercolat vist�s de llurs costelles.
El mar era llavors d'un blau clar, pur�ssim. Les esteles que
serpejaven per sa superf�cie eren blanquinoses com els rastres que
els caragols deixen sobre les fulles.
D'hora en hora la calor augmentava. Se veia tremolar un lleu vapor
sobre el mar, i es respirava un baf d'aigua calenta. En les properes
penyes les ginestes s'anaven esflorant, deixant rajar un llagrimeig
d'or avall avall de les roques. Els nedadors s'havien ajagut de boca
terrosa sobre la sorra roent, parant llurs esquenes mullades a
l'ardentor del sol. El vell pescador dormia, i dormien tamb�, a
l'ombra dels llaguts, alguns altres mariners. Tot era silenci. No es
veia cap barca en el mar: nom�s s'hi obiraven, lluny, molt lluny,
dues gavines, que hi ressaltaven per llur bLancor i que, tot volant,
volant, semblaven imm�bils i feien l'efecte de dues estrelles que
parpellegessin solit�ries en mig del cel.
Jo tenia nyonya... una galvana, una son!... Me vaig posar a l'ombra
d'una vela estesa, i em vaig lliurar al temptador ensopiment que
m'afalagava. Per�, tot just els meus pensaments s'havien esva�t en
les primeres boires del son, quan una remor llunyana, ronca,
creixent, em desvetll�. Me vaig aixecar esverat; i encara no
estava ben dret que em va envestir una ventada xardorosa, cuidant
tombar-me a terra.
Vaig veure que el pescador vell recollia sos ormeigs i corria com
un boig d'ac� d'all�, cridant: -Mar de llamp! Mar de llamp!� I
altres mariners s'anaven aixecant, com a fantasmes, d'entremig de
les barques, i repetien aquell crit esporuguidor.
Deseguida comparegueren adalerats m�s i m�s homes, i s'armaren els
palanquis, i vingu� el paler amb son parell de bous, i grinyolaren
les corrioles, i els llaguts i les llanxes foren hissats amunt, ben
amunt, a dalt de les penyes. I tot era moviment i crid�ria, i tothom
guaitava la mar amb els ulls eixamplats per l'espant.
Jo tamb� hi vaig adre�ar la vista. De bon principi no vaig reparar
sin� que s'estenia rabent rabent una clapa ombr�vola, com l'ombra
d'un ser invisible que hi vol�s pel damunt. All� era el primer
efecte de la ventada: se comprenia de seguida. La ratxa que suara
m'havia envestit hauria sigut un esbufec prematur. Ara venia
l'alenada grossa. Com corria! Va abordar terra amb l'espetec d'un
drap colossal que es desplega violentament, pataquej� les roques,
s'esqueix� en llurs cantells amb una xiscladissa esgarrifosa, rebuf�
la sorra escampant-la a tall de metralla, que em fer� dolorosament,
i va envair el poble rebatent-se per parets i teulades. Se sentia el
tancament de les portes, el dringar dels vidres que es rompien...
Les xemeneies s'eren convertides en sirenes que cornaven en
diferents tons de veu. Algunes balandrejaven i queien. Per certes
sinuositats en la llarga bramulada del vent, s'haurien pogut
endevinar les corbes i colzades dels carrers per on s'encanonava.
Les canals xiulaven, els penells flautejaven, giravoltant llurs
banderetes; les campanes repicaven a mal temps. Tota la vila
sonava com un gran instrument musical tocat per un boig.
El sol s'havia entristit en mig del cel ser�. La gropada,
mentrestant, creixia a l'horitz�, esblenada i negra. El mar, fatigat
per la pressi� que sofria, s'enfonsava a trossos, i es botia despr�s
amb un panteix pesat, que de moment en moment se feia m�s visible.
Grosses ones se rebentaven ja en la platja i lleng�ejaven escumoses
fins als herbeis. I la remor llunyana augmentava ronca, profunda,
solemne, distingint-se a pesar dels altres sorolls m�s baladrers que
atabalaven l'aire. Era la grossa maror de fora, que s'anava
atansant. Venia tota blanca d'escuma, fent cavalls enormes que a
cada instant, en llurs bots, aixecaven m�s altes les gropes
monstruoses.
M�s tard ja no es veieren sin� xarbots i serralades d'aigua, que
corrien unes darrera de les altres sense acabar-se mai, amb la
carena tempestejada, que s'esbadellava ac� i all�, esllavissant-se
per llurs faldes en tronadores ensulsiades. Seques, mai vistes tal
volta, eren posades en descobert, mostrant llurs entranyes de pedra
i llurs algues negrenques. Els penyals de la costa apareixien un
moment revestits, enfarfegats d'escumes, i de seguida tornaven a
mostrar llurs roques brunes, mig negades per un davassall de
cascades. El soroll era eixordador.
Previous Page
| Next Page
|
|