|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 18
No s� per quins camins hi entr�rem, per� lo cert �s que al cap de no
gaire estona �rem al mig de la planura i al davant d'una estaci� i
d'una via de ferrocarril que es perdia al lluny del lluny. En aquell
mateix moment arribava el tren fent tramblar la terra. Aleshores la
mare m'abra�� tota tremolosa, i, sobtadament, deslligant-se de mos
bra�os, d'una corregudeta es precipit� dintre un vag�. Jo volgu�
entrar-hi darrera d'ella; per� em mir� amb terror, i, tancant la
portella d'una revolada, crid�: -No, no!- Vaig restar esglaiat. El
tren es pos� en marxa, anaren desfilant els vagons davant meu, i
vaig obirar darrera els vidres de llurs finestres unes figures
encarcarades, unes cares p�l�lides, uns nassos blavosos, uns ulls
envidriats... Despr�s, tot soledat!... Vaig sentir rodolar una
gota de gebre a lo llarg de ma espinada, i m'assalt� la idea de la
mort.
Aquesta idea clara, esborronadora, em va despertar. Tot aix� no
havia sigut m�s que un somni; per� em va impressionar tant, que vaig
afanyar-me a marxar del mas on l'havia tingut. Vaig tornar, doncs, a
marina, a la meva casa pairal (i molts creuran que ho dic per
produir un efecte art�stic, mes no �s aix�), vaig trobar la mare
malalta, i la vaig veure finar al cap de pocs dies. El somni �havia
sigut una suggesti�, un av�s misteri�s? No ho s�; per� estic
conven�ut de que avui com en temps de H�mlet, els cels i la terra
amaguen moltes coses a la mi�pia dels savis.
MAR DE LLAMP
Ja no era nit. Encara l'alba no havia ensenyat sa escata lluent en
l'horitz�; per� ja la llum primerenca del dia, una llum feble i
grisa, voleiava en l'aire, esparpallant-se i esbandint-se per tot
arreu, sense deixar cap reconada d'ombra. Les muntanyes se
destacaven confosament en mig d'aquella grisor. A curta dist�ncia
les veles dels llaguts apareixien mig esborrades i boiroses, aix�
com s'obira de vegades la lluna en un cel assolellat.
La mar no onejava: nom�s treia sobre la platja una mica de bromera,
deixant sentir en la sorra un rosec dol�, dol�. All�, en la cala,
tenia una color lletosa i semblava dotada d'una densitat d'aixarop.
Quan algun llagut donava fusa, al lliscar-hi per damunt, hi obria un
solc bru i oli�s, que llu�a darrera de la popa i restava assenyalat
llarg temps, com un cam� misteri�s. Els rems, sense cap mena de
remor, s'enfonsaven en l'aigua fent-hi esclatar blavoses llumenetes,
i despr�s s'al�aven perlejant. Sonava de vegades algun cant
melangi�s, que s'allunyava juntament amb una barca que s'anava
perdent de vista. L'oratge era tan suau, que amb prou feines
arribava a gronxar els r�nxols dels meus cabells.
M'havia assegut en el fresc sorral, amb els peus quasi al trencall
de l'aigua, i gaudia a ulls plens les belleses de la matinada. Al
mateix temps observava els moviments d'un pescador vell que, tot
esmicolant i ensorrant el grumeig, vigilava dues canyes que acabava
de parar. Les havia clavades en terra despr�s de llan�ar a la mar
llurs guarniments. De tant en tant les agafava per mudar-los
l'esquer o perqu� ja havien enganxat algun peix, que les vinclava i
atrontollava. En aquest �ltim cas, estirant i amollant h�bilment,
anava fent seguir la pesca; i a la fi, l'aigua, xopollejada, obria
pas a una oblada o a un llobarro, que, amb les aletes esparrancades,
se debatia, fent sorollar sordament ses escates d'acer brunyit.
El dia badava a poc a poquet sa parpella... Un fil llumin�s, d'un
ros de mel, s'havia est�s en el mar sota mateix de la calitja
negrenca que murava l'horitz�. I per moments s'an� eixamplant,
eixamplant...
De sobte, lluny, entre la boira, com a xarbotades d'un metall fos,
enlluernador, rebentaren les flamarades del sol, i, lentament, son
disc gegant�, vermell i com oscil�lant, s'al�� damunt de la
llampanta
mar. L'oratge atur� son buf. Una xafogor humida, que s'apoder� de
l'atmosfera en breus moments, me deix� amarat de suor.
-Aviat entrar� vent de fora- va dir-me el vell pescador per via de
consol. I es va posar a encendre tranquilament sa pipa. Despr�s la
deix� penjar a un cant� de sa boca, acot� les parpelles, i, a no ser
per alguns glops de fum que llen�ava de tard en tard, s'hauria dit
que dormia. Mentrestant el sol se remuntava, empetitint-se a manera
que s'enfilava a les blavors de l'espai, per� concentrant m�s i m�s
sos raigs i refermant llur for�a abrusadora.
Previous Page
| Next Page
|
|