|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 16
En fi, les hores de la vetlla passaven com un somni, amb aquella
davallada r�pida que pren sempre el bon temps a l'esmunyir-se per
entre els homes. Semblava que no havien transcorregut sin� breus
moments des de la posta del sol, i heu-vos all� que ja els
sardinalers tornaven de prima. -Ja v�nen: sentiu?- Tal vegada no
s'obiraven encara llurs embarcacions, per� s'o�a a lo lluny la
roncor basardosa de llurs corns. El paler s'afanyava a enseuar pals
i preparar palanquis. -S�n aqu�. Es noi Pitot ja �s a sa punta, hai
conegut es seu toc.- La gent ajocada en el sorral s'anaven aixecant.
Compareixien homes amb samals i dones amb paneres. Despr�s se veien
blanquejar les veles esbandides de cel�stia, all�, en mig de les
ombres, o dilatar llurs taques negrenques damunt de la riuada
fulgurant del clar de lluna. S'o�a el xopollejar dels rems, la remor
de rierol manyac amb qu� s'escorria l'aigua, tallada per les proes,
el drapejar de les veles, que palpitaven sobre l'arbre, buidant-se
el vent que les havia inflades en paratges m�s oratjosos; els crits
breus dels pescadors i els alirets de la quitxalla, que havien
sortit a rebre'ls nedant i que tornaven a remolc agafats al tim� de
les barques, amb l'esquena espurnejada de ruixims pipellejants i les
cames a flor d'escuma. I aqu� amorrava un llagut, i all� un altre...
i altres i altres... El paler no s'entenia de feina.
Aleshores es desfeia la nostra reuni�. Cada u tirava pel seu vent,
acostant-se a les barques, on tenia parents o amics. I les Xanguetes
les corrien totes, armant garola amb tots els pescadors, planyent-se
de la dissort dels que no duien res i celebrant amb grans
aclamacions i rialles la fortuna dels que havien fet bona pesca. No
mancava mai algun patr� que els don�s un grapadet de sardines per a
l'esmorzar de l'endem�. -Aquestes noes rai!- deia l'avi S�ssola.
-Saben pescar en eixut, i no esguerren mai sa calada.
Jo restava llarga estona recolzat en un penyal, en un rec� de
platja. M'agradava l'aspecte frescal de les barques regalimants
d'aigua. M'agradava veure com els pescadors anaven desdujant la
xarxa, que es podia pendre pel ble gruixud�ssim d'una cabellera
arrabassada del cap d'un gegant mar�, sembrada de joiells
resplendents. M'agradava veure com l'estenien i la grapejaven,
arreplegant-hi a mans plenes aquells tresors d'argent, aquelles
sardines, que de vegades, vives encara, amb les ganyes palpitants i
la boca oberta, s'estremien d'espant entre les malles i, al sentir-
se opreses pels dits barroers, exhalaven una gemegor entelada i
fina: -fri, friii, friii...- Aix�, en mig del silenci dels
espectadors i dels operants, a la vora del mar, a la llum
blanquinosa d'una nit d'estiu suau i temprada com l'al� d'un infant,
causa un efecte m�gic que jo no s� pas com explicar.
En fi, a la caiguda d'onze hores me retirava de la platja; per� no
crec que un enamorat s'aparti amb m�s recan�a de la companyia de
la seva estimada, ni que, tot anant-se'n, s'embadaleixi m�s
fondament amb el deix agrad�s de qu� els encants d'ella li han
omplert els sentits: no, perqu� la marina em tenia el cor robat.
Me'n anava a poc a poquet cap a casa, refruint les impressions de la
vetlla. Retrobava en el fons del meu organisme les frescors de
l'aigua i les seves flaires confortants, les car�cies de la sorra
fina, la quinta ess�ncia dels cants i de les remors que havia
sentits, i la placidesa de les cel�sties. I se m'acudien uns
pensaments ensomniadors. Per exemple: si les fredelugues fan pensar
en les neus, els moixons en les prades florides, i les �libes en la
feredat; la vestidura brillant, d'or, argent i p�rpura, dels peixos,
�qu� no ens obliga a sospitar de les belleses dels llocs amagats que
habiten? I jo les somniava despert a pler del cor. Deixava una mica
badada la finestra de la meva cambra perqu� entr�s l'aire pur, me
ficava al llit, m'adormia tot sentint la remoreta del mar, i bona
nit i bona hora.
AV�S MISTERI�S
No sabia pas quina hora era, ni tenia certesa de que fos vespre o
matinada; per� em semblava que no feia gaire que m'havia llevat. Un
ensopiment estrany, pesat, morb�s, entorpia el meu cervell. Al
mateix temps sentia cert disgust fondo, certa pena aclaparadora; mes
no en podia recordar les causes. No em recordava de res, de res
absolutament. En va m'esfor�ava a escorcollar les foscors de la meva
imaginaci�, cercant-hi alguna no ben apagada remembran�a. Era
in�til. No aconseguia m�s que augmentar el meu neguit, la meva
fonda pena.
El dia era trist. Ensostrava el cel una nuvolada d'un gris fosc, que
sols deixava passar una claror esmortu�da.
Previous Page
| Next Page
|
|