|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 15
-Jo entenia es negoci, beneita des cab�s. Segons es vent s'han de
trempar ses veles.
-Qu� havies de sebre tu lo que et pescaves! Enraveixinada que
estaves, i ganes que tenies de remolejar i esqueixar sa grua: vet-ho
aqu�.
-Sigu com vulgu, no va anar b�? Mira lo que va dir, aquella pagesa.
-Uix! encara me'n fai creus, pubilla!
-Doncs s�, carets: me ve una pagesa i diu: �-A vore si m'enganyareu,
mala bala! Com un dia a Massanet, que hi vai menjar unes sardines
que ni esco�ssor de peix tenien.�
-Jo em rebatia de riure. I aquesta, tan encirada, fent s'article:
�-Us varen enganyar, mestressa. Aquelles sardines devien �sser
d'aiga dol�a. Aquestes s�n atra cosa: ja m'ho sabreu dir: no n'heu
emprades de millores. S�n ajades as paratge m�s salat de sa mar
salada; i, si les feu amb arr�s, podeu ben estalviar-hi es bitxo.
Aix� flaira com unes flors, filla. Sardina!... Sardina de Blanes!
Fresca i coenta, noes!� No ens en v�rem veure ses mans.
-Lo qual que resulta, verbigr�cia, que ses dones de Pedra-Ferral s�n
reconsagradament enteses a s'objecte des peix. Cap de punyings! Si
mai pujo per aquelles terres... anem a cercar... (lo qual que no
f�ra estrany a s'objecte des meu comer�)... de primer m'amorro a
menjar fonois i llacsons per ses margeres, verbigr�cia, que no
m'arrisco a tastar llu� a s'hostal. Per consevuent, cap de
punyings!...
Aquest darrer apartat �s una mostra de la brillant orat�ria d'en
Xac�, que solia resumir la parola de les Xanguetes i treure'n la
sent�ncia moral. �Ll�stima que no es pugui donar tan f�cilment una
mostra de la veu enrogallada i de les maneres aristocr�tiques del
taverner! No acabava mai de parlar que no etzib�s per sota l'ullal
una escopinyada a trenta passes de dist�ncia; i D�u i ajuda, com
deia l'avi S�ssola, que no ensopegu�s amb el tret cap ull mirador,
que bona desfeta hi hauria encastat. Per� aquest detall no pinta pas
encara l'home: era prec�s veure'l; perqu� no arrufava el nas, ni
reia, ni parpellejava, ni tossia, que no ho fes d'una manera
afectada, diferent de la de totes les persones.
Altrament les converses eren quasi sempre variades, quasi sempre
interessants, sobretot per a mi, que hi sotjava les paraules de la
terra amb la mateixa afici� amb qu� un bot�nic herboreja en una
comarca ufanosa i poc visitada. No calia pas que em que�x�s d'haver
de raure en alguna cosa grollera: recollia, en canvi, unes fineses
tan fresques, tan flairoses! i a m�s a m�s, el lloc, l'hora i la
tempura eren tan plac�vols!
Si escassejava la mat�ria de conversa, no mancava pas una
endevinalla a rumiar, un problema a resoldre o una can�oneta a
cantar. I �com dir l'encant que hi havia en uns goigs senzills o en
una cobla popular cantats a mitja veu per la Ros�, amb
l'acompanyament de baixons que li feia la ressagada ronxadora, i amb
la ruixada de notes de saltiri amb qu� els rossinyols que nien en
els jardins del poble florejaven els compassos d'espera? I quan una
veu llunyana, eixida de les obagors del mar, responia simp�ticament
a la canticela de la platja, �com dir la melangia que s'apoderava
del cor, i el sentiment german�vol amb qu� un hom se delia pels
navegants invisibles, perduts en la fosca immensitat de les aig�es?
Per altra part, el silenci no era tampoc mai pesat. En aquells
paratges la pensa es decantava tan dol�ament a la meditaci�!... Els
fen�mens que apareixien i passaven, xifres esborradisses d'algun
misteri, i movien tan poderosament la curiositat!... Tal volta un
llumet solitari que vagareja lentament per la llunyania del mar; tal
volta una ona que, carregada de peixets saltadors, guspireja
estranyament en mig de la fosca; tal volta un estel que guaita, com
un ull animat, per entre l'encortinada de calitges de l'horitz�; tal
volta una pluja de b�lids, que cauen assenyalant per un instant, amb
llur rastre fosforescent, els arcs secrets que D�u els ha marcat per
cam� en la diafanesa del cel; tal volta la quietud mateixa,
l'ext�tica immobilitat de les estrelles; �no s�n coses que conviden
a callar? Aix� �dhuc en les nits sense lluna; perqu�, quan la lluna
emplataiava les aig�es i descobria les siluetes dels penyals marins,
els objectes de contemplaci�, si no m�s impressionadors, eren encara
m�s nombrosos.
Previous Page
| Next Page
|
|