|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 13
De seguida les dones se posaven a articulejar elles amb elles. No
podien pas aguantar m�s temps al pap l'arreplec de not�cies que
havien estat remugant durant el dia. Que si en Pau Morros se casa
amb la Reixaca; que si ell �s un infeli�; que si ella �s una
bandarra; que si el senyor Guillem festeja la dona d'en Cresta; que
si en Baldir� s'ha barallat amb la seva sogra; que si en Faluga s'ha
jugat la barcada; que si naps, que si xerevies; que dali, que
tomba-li... Era prec�s deixar-les desfogar.
Despr�s l'avi S�ssola comen�ava a moure fressa.
-Aix� no �s viure... �Llampus, quina rampa en es clatell!...S�... ja
podeu riure, ja �Que us penseu que no hi heu d'arribar mai, a veis?
Pena de mort hi teniu. Vaja, jo no m'hi puc estar, amb es cap baix;
no puc! M'esmaluco, m'enrampo, m'ofego... Si aquesta mala pua de
Ros� tingu�s cor de cristi�, no em deixaria patir aix�.
-I ara, l'avi! Ja hi som? �Ja em cerqueu es cos?
-No, es cos no, filla: un boc� de cama... res: Ja ho saps, tu. Vaja,
no siguis des morro fort: deixa'm posar es cap a sa teua falda.
-Mireu quin peletr�s, aquest homo! �Cada dia sa mateixa d�ria!
-Oid�! pot �sser que s�, que et penses que de dia en dia se
m'enforteixen ets ossos! Ells no se'm corquessin m�s, mala negada!
Cada dia m�s vei, noa. No hi puc adobar res, jo.
-I qu� hi hai d'adobar, jo? Aneu a can Pep de ses barques, que us
posi una quilla nova i unes costelles ben revingudes.
-Per�, dona, si sa meva carcassa ja est� ensorrada i no li manca m�s
que un puntalet a sa roda de proa. �Vaja, no sigus esquerpa, pitera,
salada!... un pamet de falda!
-Mireu, avi- saltava, tal volta, una de les Xanguetes: -no
basquegeu tant, per coix�. Aqu�, as vostro costat, hi ha en Retort,
que �s homo de paci�ncia i us deixar� aprofitar de ses seves molses.
-Llamp que t'abrusi, Xangueta! a quines molses me tires! D�u ens
guard de ventar-hi un cop de cap, que prou ens hi estabornir�em. No
estic tan desesperat, no!... ca! Ja s� com l'hai d'amoixar, a na
Ros�. En contant-li una rondaia... Oi, salada?
Ne sabia un sarr�, de rondalles; i en oferint contar-ne alguna, o
revelar el secret d'alguna tafaneria que fes set a les dones, l'avi
S�ssola se sortia sempre amb la seva. Afofolava el seu caparr�s a la
falda de la Ros�, creuava els bra�os damunt del ventrell, i baixet
baixet, seriosament, com qui diu de cor una lli��, vessava la
xerramenta m�s saborosa i divertida que s'hagi sentit mai a la
platja. Aix� s�: quan la donava pel cant� de la potiner�a o de la
verdor, no tenia brida; per� ho deia tot amb un enginy tan
estrafolari que, quan un hom li llucava les males intencions per
entremig de l'enlluernament i l'ombreig de les seves figures
ret�riques, no podia menys d'esqueixar-se de riure. I, per lo que
toca a les rondalles populars, les arreglava de manera que llur
acci� passava gaireb� sempre a la nostra encontrada i molts de llurs
personatges eren fills de cases conegudes del nostre poble. Aix�,
per exemple, en Joan Al�s resultava fill de can Trompa, que era gent
molt peluda i ferrenya; en Pere Sense-Por havia sigut campaner de la
nostra parr�quia; el pou de les Princeses encantades estava situat
en una casa de pag�s ru�nosa i deshabitada, coneguda amb el nom de
_la Casa de les Bruixes_; el castell d'en Vas i No-en-tornar�s
s'havia aixecat al bell cim de la muntanya de Sant Joan, i �carets
de
D�u!, heu's aqu� perqu� de resultes d'aquell embruix sa muntanya,
s'�s enxorquida en tanta de manera que, amb tot i ses benediccions
que Sant Joan hi tira des de sa seua capelleta, no s'hi han pogut
arrelar m�s que tomanyins � volivardes�; en fi, ens mostrava als
nostres voltants els senyals que restaven, encara, de les meravelles
que ens contava, i els seus pr�nceps i fades i encantaires parlaven
en un llenguatge tan netament blanenc, que no era pas de dubtar que
s'haguessin escalfat a les nostres llars i haguessin anat de
grifolda amb la nostra gent de la vellura. La Ros�, que era for�a
c�ndida, s'ho empassava de tan bona fe, que algunes vegades, mentre
el narrador explicava les gallardies d'algun de sos personatges
imaginaris, interrompia el parlament per preguntar, amb la m�s
natural curiositat:
-Que l'haur�eu conegut, v�s, l'avi?
Previous Page
| Next Page
|
|