|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 20
-Si no us moveu d'aqu� us retratar�- vaig dir al vell.
-I ara, pubilla! Vols treure sa meva mapa?
-Oi.
-�Per qu� no treus la de sa gent jove, que s�n m�s bonics de pell?
-Jo m'entenc i ballo sola. Si us vei�ssiu tan bonic com jo us veig
ara, caret, no us cansarieu d'emmirallar-vos. Ep! no res d'all� que
agrada a les noies!... �s una altra cosa que v�s no enteneu.
-Ja, ja: no et cregus que se m'estufu sa vanitat, pubilla: conec es
meu cuiro. Me vols agafar per sa part de riure, per a entreteniment
de badocs; per� tira pes cap que vulgus, que estic senyat contra
espants. Fes es teu gust.
-No vaig per lo que dieu. Sou un vell bonic: creieu-me. Ja ho
veureu. No us moureu pas: oi?
-No tingus por. Sa canya i jo estem casats fins a mig dia. Tira.
I vaig tirar. En un instant vaig tenir preparats els meus estres.
Poques vegades he pintat amb m�s gust i m�s delit. I no �s que no
hagu�s trobades dificultats imprevistes: sempre se'n presenten, en
el moment de l'execuci�. Per de prompte vaig compendre que no podia
procedir per detalls, com m'havia proposat. A plena claror de cel, i
sobre el pont d'una barca que navega de volta i volta a petites
bordades que l'obliguen a virar a cada moment, les ombres s�n
fugitives i canviants. Era prec�s, doncs, apuntar-les en una
situaci� determinada, lo qual exigia que es fes de primer antuvi la
tra�a general. Calia tamb� atendre un conjunt de circumst�ncies que
real�aven la bellesa de la figura: el fons del mar, on els contorns
se dilu�en i mullaven; l'atmosfera d'aquell dia cendr�s, que
harmonitzava totes les entonacions dintre una gama freda... I aix�
era precisament lo que m�s engrescava la meva imaginaci�, lo que
havia de donar a la meva tela cert car�cter original que la
distingiria dels treballs gastats de taller. Vaig posar-me a la
tasca. No m'adonava del balandreig ni de les mars que naveg�vem.
Pass�rem Sant Feliu de Gu�xols, una de les viles m�s importants de
la costa, i ni tan sols ho vaig saber fins despr�s d'haver enllestit
el meu bosqueig, quan ja l'hav�em deixada molt endarrera. Ah! el
sentiment de la bellesa proporciona un noble embriac. Els meus
sentits i les meves facultats absorbien assedegadament la llum i les
colors, i hi gaudien una quinta ess�ncia misteriosa, una mena
d'alcohol excitador de l'esperit: no s� com explicar-ho. Els grans
artistes podran no ser compresos, podran ser befats, escarnits, i
sofrir les m�s grans dolors; per�, en canvi, ning� ha fru�t com
ells, no: ning�. S'acosten a la divinitat. Un d�u els invadeix, com
a les sibil�les; per� �s un d�u creador. La paraula _inspiraci�_ no
s'�s inventada sense m�s ni m�s: �s l'�nica que es pot aplicar a
aquell estat. L'artista es veu convertit en una mena de somn�mbul
irresistiblement impulsat a produir. El treball se converteix en una
del�cia; les dificultats s'aplanen meravellosament; tot �s f�cil, i
es senten les harmonies d'una creaci� que neix i palpita i
s'eixampla i... B�, vaja: no ens emboliquem. T'he volgut fer saber
que n'he tastats alguns esquitxos, del n�ctar div�; mes no per aix�
estic menys conven�uda de que s�c una pintora de tot a tretze. I...
qui sap?.. tal vegada els grans artistes, vivint en una esfera m�s
serena i enlairada que nosaltres, no les experimenten, aquestes
embriagueses que ens fan ser desiguals en les nostres obres; o
potser l'embriac �s en ells un estat habitual: v�s a esbrinar-ho. Lo
que puc dir �s que vaig pintar la testa de l'avi Mauva amb la major
il�lusi�, i que quan li vaig donar els �ltims tocs vaig sentir-me'n
tan satisfeta que no sabia amagar el meu goig. Vaig aixecar-me per
examinar la meva obra des de diferents dist�ncies, i aleshores me
vaig adonar de que el pare, en Vad�, en Pau i en Cadernera se la
contemplaven calladament formant arc al darrera meu.
-Tafoi! vosaltres, aqu�?
-Es ell mateix- exclam� el pare amb la seva veuassa cavernosa, com
deixondint-se d'un somni. -No pot estar, millor. A fe no hi
estalviar� les dobletes per a comprar-li un marc daurat. El vull
posar a la sala de casa, que tothom el vegi.
Els altres seguien enfavats. A l'�ltim, en Vad� Set-trossos, despr�s
de remenar el cap decantant-lo successivament a tots els punts
cardinals, va estendre la m� cap a la tela i va dir:
Previous Page
| Next Page
|
|