|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 19
-I ara, Pau!
-�B�, valga'm sa vara florida de Sant Josep! ��s clar, que en deu
tenir, de modos, un senyor�s tan gros! Per�... anem, pubilla: si
s'ha de filar tan prim, plego, perqu� jo no hai estudiat es
missals... i, sigu com vulgu, lo que anava a dir no era res dolent.
Veureu: a mi em sembla... sense trencar es respecte a ses persones
celestials... me sembla... anem a cercar... que D�u hi ha de tenir
un mirament, amb una senyora de ses vostres circumst�ncies; i que,
veient que sou a bordo, se guardar� ses turbonades a sa butxaca.
�Angela! Aquest era es meu pensament! �Hi trobeu res d'higonau? Ho
voleu m�s ben xerrat?
Vaig somriure i em vaig aixecar de taula. Ell, agafant el plat, la
xicra i la xocolatera, se n'an� encirat com sempre; i, abans
d'arribar a la cuina, se top� amb el pare, i vaig sentir que li
deia:
-No em mal mireu, mestre Saura. M'han tocat es botet, i... no s� cap
�nec mut. Per�... ja ho podeu preguntar a sa vostra pubilla... hi
hai parlat que ni un llibre de m�ximes.- Va abaixar la veu i afeg�:
-M'ha fet suar de valent!... Red�u, que fila prim! Tots es meus
nirvis llavoren. La teniu ensenyada d'all� de l'u. Fins us vaig a
dir que un p�l massa, perqu� un hom s'hi veu negat i no t� maneres
d'esbravar ses temp�ries de sa persona.
El pare va girar la cara sense tornar-li contesta. En Vad� Set-
trossos s'aixec� en aquell moment de dins del batiport i prengu�
cartes en el joc:
-I doncs, rei des festejaires, �a on gordes sa mel que enllepoleix
ses miones? �No deies que ses noes eren es teu fort?
-I ho s�n, llamp m'estabellu!- va respondre en Pau. -Per� hi han
noes i noes. Cerqueu-me un ram de terrassanes o pescadores naturals
i sense fal�rnies _d'arbanitat_, i Pau no em dic si no els hi trobo
de seguida ses pessigolles. Ara, aix� de senyores, que priven sa
llibertat de s'esbravament, m'esguerra sa galanesa. Vaja, no fan per
a mi... ni per a tu tampoc, gata moixa. Aix� es gorda per a aquells
mosquits que semblen figures de cera i que passen ses ret�liques per
set alambins. �Arri a fregar soles, cap de llu�, mestre
sent�ncies!... Qu� t'has figurat?
En Vad� reia aclucant els seus ulls menuts i, ficat de peus dintre
el batiport amb els genolls arran dels paraescuts, se remenava com
un follador en el cup. El pare va engegar un regany.
-Prou n'hi ha, de bestieses! V�s, Pau, esteu de moltes orgues, i jo
de molt poques. Apa! a desar aqueixa vaixella, i trompades a la
maniobra! A veure si la garbinada ens estripa el drap o ens tira de
pernes en l'aire. Aferrarem la mestra, i anirem amb el menjavents i
la mitjana.
-Ben pensat- va dir en Vad�. -Havent-hi revolutra s'ha de fer aix�,
perqu� sa vela grossa �s de massa mal manejar.
Els mariners se posaren a la feina, i no vaig trigar a compendre
l'oportunitat amb qu� s'era feta. La tramuntana havia caigut, i el
garb�, que havia agombolat ses forces per domenyar-la, entr�
d'estropada sacsejant les veles i arrossegant la nau de costat, fins
que aquesta adquir� bona marxa i s'esquitll� a l'esbiaixada del
vent, deixant en les aig�es un solc descompartit en llargues
arrugues que imitaven el tirat de les arestes d'una espiga. Si la
ratxa ens hagu�s trobat amb el drap est�s, no s� pas si l'haur�em
aguantada. Jo era prop de l'avi Mauva, i li vaig dir:
-Ara s� que guanyarem cam�, l'avi. Correm com trenta dimonis.
-No durar� gaire- va fer ell. -Si b� ho repares, ja es cap de vent
va desmaiant i es foreja. Es temps �s boig i li hem de seguir es
tarann�. Farem moltes esses, pubilla. I de contra, com que hem
aferrat sa mestra per estalviar feina, ens manca s'ala grossa.
L'avi Mauva estava assegut en un banquet al peu de l'arbre de
mitjana, amb la canya a la m�. Vaig mirar-me'l atentament. �Noi,
quina testa d'estudi! Per la riquesa de coloram i pel relleu podia
comparar-se a un paisatge. I �quins detalls m�s interessants!
Aquelles orellasses d'un vermell fi, amatades de p�ls blancs, que
eixien de llurs caus com una xarbotada d'escuma per una cr�tua de
roques marines; aquelles arrugues sacsoneres del front, colrades i
grosses en la part baixa i m�s petites i esblanque�des cap amunt
fins a esvair-se en la polidesa marfilina de la volta superior, que
el barret de feltre, tirat endarrera, permetia llambregar; aquell
nas llarg, encavallat de s�cs i tavelles, molsudet i vermell�s de la
punta, esvorancat de badius i discretament decantat sobre la boca;
aquells ulls negats d'aigua, per on les nines flotaven dol�ament com
una clariana de cel blavissa pel mirall tremol�s d'un xopoll,
voltats d'unes parpelles pansides i emporxats per unes celles aspres
i voladisses; aquelles galtes esllanguides, lleument enconcades sota
els p�muls i caient en desmaiats plecs sobre els queixos com veles
arrugades per falla de vent; aquella boca entrebadada per un somr�s
melangi�s, mostrant dos o tres caps de dentarra verdelosos; tots
aquells detalls i molts d'altres que sols se poden explicar amb els
pinzells... noi, �que bonics me varen semblar! Bonics i de f�cil
execuci�. Eren d'all� que diu: -Arreplega'm, que em dono.- A b� que
aquesta aparent facilitat, que �s un dels primers est�muls de l'art,
m'havia enganyat moltes vegades. Per� no, ara no m'enganyaria. Vaig
veure ja les pintures esteses i pastades sobre la meva paleta: la
llum, l'ombra, els tons de la carn... Seria un estudi delici�s.
Procediria per parts, amb calma, amb sinceritat... i la figura
general ja resultaria, perqu� la suma de veritats �s la veritat
total; i tindria sobre la tela aquella estampa d'home fort i
bondad�s, rebregat pels anys i endolcit per les penes. La barca no
balandrejava gaire, i la marxa era tardana.
Previous Page
| Next Page
|
|