|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 15
El sol era for�a baix. El vent anava mancant, mancant... Les nostres
veles queien esllanguides sobre els arbres, sacsejades de tant en
tant per un estuf moridor. Els sardinalers encara no plegaven pas
les llurs, per� ja no els servien m�s que d'una petita ajuda i es
veien obligats a vogar. Anaven a prima i passaven pel nostre costat,
saludats a crits per en Pau Ternal i en Miquelet Cadernera, que
s'eren abocats a la borda.
-Ad�u-siau i bona sort!
-Sa sardina corre cap a garb�! �N'ajareu a coves, per� pareu ment en
ses roasses!
-Hola, lleig! �No vogus tan de fort, que vas a riscos
d'esmalucar-te!
-Alerta, que us cau sa barretina, l'avi!
-Vatua es gaiat� de Sant Crist�fol nano! �Mireu que �s una mort,
aix� de deixatar s'aigua, tanta que n'hi ha!
-�Us cansareu molt, manejant aquestes cueres tan grosses!
-�Per qu� no endegueu en es llaguts una m�quina de foc com sa des
_Marsell�s_, que t� pacte amb es dimoni i va contra es vent i es
corrent sense cansar a ning�? Ad�u, escamarlat! �Ad�u, tu, tamb�!...
i no em miris malament, guenyo!
-Adeeeu!...
Els remaires contestaven en el mateix to, i uns i altres reien
xaladament de llurs pr�pies gr�cies sense agraviar-se dels retrets
que es feien i dels mals noms amb qu� es motejaven. I despr�s d'un
llagut en venien un parell, o b� sis o set de plegats, i apa,
tornem-hi. �S'armava una xarima-xarama!... De cada ona sortia una
rialla o un crit de tabola; i en Pau i en Cadernera s'esfreixuraven
per contestar a tot arreu. En Vad� Set-trossos, encamellat al
batiol, remenava en l'aire el mocador de butxaca, i de tant en tant
llan�ava un espinguet que espantava les gavines, fent-los apressar
el vol.
Quan tots els sardinalers hagueren passat, la calma era completa. El
mar era un mirall de lluna t�rbola, en el qual les nostres veles
estenien llargues taques blanques i tremoloses. I �quina quietud, a
l'entorn! No hi ha quietud com la del mar en ses grans bonances. Els
borms, com grosses flors de cristall arrencades d'un arbre
meravell�s, badaven llurs corones gelatinoses, flotant entre dues
aig�es, quasi surant sobre l'oliosa planura. N'hi havia tot un
jard�. Tenien tons de gla� m�s o menys desllustrat, i a l'ombra de
la barca es revestien d'encantadores fosforesc�ncies. �Est�vem sobre
un regne de fades i all� eren salamons que s'encendrien per a algun
fant�stic ball submar�?
El sol s'entristia, davallant cap a les fosques serres de Bandina.
S'amag� amb sobtat aclucament darrera d'un nuvolet, i despr�s s'hi
reobr� al dessota, fulgurant amb roges i boiroses flamarades, que
espargiren pel mar, amb la rapidesa amb qu� passa per la pell una
esgarrifan�a, uns reflexos daurats, vermellencs i frisosos, d'una
finesa ideal. L'aire s'enflairava d'aquella olor de marisc que sap
tan bona de respirar, exhalaci� suau de les aig�es costaneres. La
barca estava imm�bil, com fondejada. Pels plecs desmaiats de les
veles, desemparades del vent, s'escorria, joguinejant, la resplendor
gira-solada del crepuscle. El cel, m�s fondo, m�s pur, m�s p�l�lid a
cada instant, se preparava a rebre la mirada de les c�ndides
estrelles.
El sopar va ser delici�s: una sopa de rap i un plat de pollastre amb
pebrots i tom�tecs. Per� no fou el menjar, per m�s que s'hi hagu�s
llu�t el cuiner, lo millor de l'�pat, sin� les circumst�ncies,
l'hora quieta, la llum encantada i fonedissa, i... qu� s� jo?... per
a mi els plers un m�n nou que em comunicava les seves belleses.
Gaireb� no es va enraonar; i, si alguna cosa es va dir, no vaig
parar-hi esment. Despr�s del llevant de taula, que consist� en
algunes galetes i confitures, tots an�rem a dar un volt per la
coberta. Jo vaig emparellar amb el pare; i, arribats que f�rem a una
reconadeta amagada, vaig abra�ar-lo pel clatell i li vaig besar la
galta.
-M'heu feta feli�- li vaig dir, guardant-me'l al bra� i sense
apartar la meva cara de la seva. -Fins ara no sabia lo que era la
mar, i avui l'he coneguda. Portant-me amb v�s m'heu proporcionat el
dia m�s agrad�s de la meva vida. Que estic contenta!
Previous Page
| Next Page
|
|