|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 14
En Vad� Set-trossos vingu� tot fregant la sola de l'orla amb una
cap�ana que xopava de tant en tant en una galleda; i, al trobar-me,
s'atur� i m'adre�� la paraula.
-Us agrada, aquesta com�dia, mestressa?
-M�s que no puc dir. No em cansaria mai de contemplar els capbussons
d'aqueixes b�sties joguineres. Greu me sabria que s'esquivessin de
per aqu�.
-No tingueu por: no s'apartaran gaire. Estem en ses afraus de ses
seues pastures, i, a m�s a m�s, ses escombraries que llen�a sa barca
les enllepoleixen, tamb�.
-Voleu dir? I si els hi tir�s pa?
-Se'l menjarien. Per� no us vulgueu carregar sa consci�ncia,
pubilla: es pa, que D�u n'hi do, no �s per a aquestes males pues.
-Sempre he sentit a dir que els dufins no feien mal a ning�.
-Es dufins potser no; per� aix� no s�n dufins, sin� roasses de ses
m�s grosses: sa pesta de ses mars costaneres, es c�stig des
pescadors. Se tiren a ses xarxes per menjar-s'hi sa sardina, i,
embornada per aqu�, estrebada per all�, hi obren uns esvorancs que a
terra costen sa mar de ll�grimes. Mireu: si ara jo, amb una bufada,
podia matar totes aquestes roasses i ses seues companyes de llevant
i de ponent fins a sa fi des mons cregueu que bufaria de gust fins a
corsecar-me. No m'hi pensaria gaire.
-Encara bo que no teniu aquesta virtut! �Seria de doldre, pobretes!
Semblen un estol de criatures: tenen les gr�cies innocents de la
mainada. Matar-les d'un buf!
-Ja que v�s les empareu, podeu estar descansada, que jo m'aturar�
s'al� per si tenia sa virtut de matar-les; empr�... ep!... nom�s me
l'aturar� fins es dia que v�s sigueu sardinalera, que llavors
mudareu d'intents.
Segu� fregant la sola i allunyant-se; i ja havia gaireb� donat la
volta a la barca i es trobava en el costat oposat al meu, quan,
deixant de sobte la galleda i el drap, corregu� cap a mi a llargues
gambades, estisorejant l'aire amb els seus bra�os de balders
llorigadors.
-All�, �s cosa bona, pubilla! �Mireu, com bolla, sa sardina!- va
dir, assenyalant un punt de la mar.
Vaig mirar cap all� on m'indicava, i �quin espectacle m�s
interessant! Una gran mola de sardina guspirejava a flor d'aigua,
cobrint-la en una bella extensi�. Formava una mena de seca escatosa
i vivent, que brollava de les ones bellugadissa, aixecant esquitxos
d'argent r�pids i espessos, tots llan�ats en una mateixa direcci�.
Marxava cap a garb�. A lo millor se submergia per complet, deixant
un rastre ombr�vol i com eneri�at, i despr�s ressortia a llarga
dist�ncia. Aix� segut marxant igual que una agulla que cos�s la mar
a grosses embastes, ara reapareixent resplendent com una boireta
lluminosa, ara fosca com un ruixin obac, segons com la fer�a la
llum, i hala, hala... cada vegada m�s lleu, m�s confusa, fins que
els ulls dubtaren de si era una realitat o una il�lusi� i es
desenganyaren de seguir-la en les ones llunyanes. Per� altres moles
no menys atape�des i grosses brollaven per altres indrets. Sembla
mentida que, despr�s de tan perseguida i pescada, resti encara tanta
de sardina per a brodar aix� d'argent l'ample teler de la mar.
Mentrestant ens an�vem atansant a la costa, que creixia per moments,
esbadellant-se en escanyalls, per on s'obiraven verdes fondalades.
Els penyals avan�ats se destacaven, creixent tamb�, mostrant-nos
llurs figures r�stegues, ornades amb figueres de moro i atzavares.
Se diria que eren una colla de vells gegantins i malgirbats que
s'havien posat corones i rams per celebrar, de peus en l'aigua, una
festa marinera. Un estol de veles blanquejava al davant d'ells com
ales de coloms que ens haguessin tirats per festejar la nostra
arribada. -Hola, hola!- cridava la nostra gent. I anomenava en to de
salutacions les cales i pobles que s'anaven descobrint. Bagur
apareixia com una blanqu�ssima garlandela de margaridoies posada a
mig front sobre una testa calba i punxeguda. Les Medes, tres
barcasses desarborades, reposaven a la fonda, vora vora de la riba
protectora. Sant Antoni de Calonge treia el cap per darrera el
roquer, i amb ses cases baixes simulava un aplec de nenes vestides
de blanc i encaputxades de vermell que s'haguessin arrastellat per
ballar un contrap�s. De Palam�s no se n'atalaiaven sin� alguns
edificis, amagats els altres per la muntanyola rocosa que l'abriga
per la banda de llevant. I darrera de tot aix� negrejava per una
part la gran selva surera, i per altra part, obiradors sols a petits
verals, verdejaven p�l�lidament els olivets de l'Empord�.
Previous Page
| Next Page
|
|