|
Main
- books.jibble.org
My Books
- IRC Hacks
Misc. Articles
- Meaning of Jibble
- M4 Su Doku
- Computer Scrapbooking
- Setting up Java
- Bootable Java
- Cookies in Java
- Dynamic Graphs
- Social Shakespeare
External Links
- Paul Mutton
- Jibble Photo Gallery
- Jibble Forums
- Google Landmarks
- Jibble Shop
- Free Books
- Intershot Ltd
|
books.jibble.org
Previous Page
| Next Page
Page 11
-Es vi �s sang- va dir en Vad� Set-trossos, bevent entrepernat d'una
manera estranya; -per�, si no �s sang batejada, se pot beure sense
por de pecar.
-No tingus escr�pol, sant cristi�- salt� en Pau. -Jo et responc de
que cap taverner hi ha fetes trafiques. �s bon vi de Llan��.
-No pas jo que en llenci una gota- respongu� de seguida el bevedor
jugant amb la paraula.
-No el llences per a tu, per� s� per a nosaltres. Vatua s'�nima d'un
penjat! �no en coles poc, de mam!- observ� en Pau Ternal.
-Encara no en beur� tant com en pot veure un pollastre- replic� en
Vad�.
De dites enganyoses per aquest estil n'anaren i en vingueren moltes.
L'�nic que bevia seriosament i respectat de tothom era el pare,
que aprofit� tots els torns que li tocaren i, quan estigu� saciat,
s'aixec�, encengu� la pipa i va dir:
-Jo ja estic complert. Ara, per a vosaltres, mig porr� m�s i prou.
Avui us deixo fer barrila.
I se n'an� xano-xano cap a proa, amb la pipa a la boca i les mans
ficades dintre les butxaques de les calces.
La seva abs�ncia i la tornada del porr� varen augmentar l'alegria.
El porr� pass� d'en Pau a en Vad� i d'en Vad� a l'avi Mauva, que el
deixaren braument escolat. Despr�s havia d'anar a en Miquelet
Cadernera, que se l'esperava encantat, mirant-se'l sense
parpellejar, amb els seus ullassos rodons com botons i plens d'un
desig que llustrejava en les seves nines d'una foscor envellutada
semblant a la de la pelfa negra posada sota un vidre; per� en Pau
procur� agafar la cordella quan el broc va passar a frec del nassir�
camuset del xicot, i, fent saltar el porr� i eixamparrellant-se, va
posar-se en actitud de xerricar.
-Ai, mare, mare!- exclam� en Cadernera amb desesper... -Aix� �s una
injust�cia! �I v�s ho permetreu, mestressa?
-Calla, mala eruga!- replic� en Pau -Voldria veure't esquerdat de
set i no et donaria una salut d'aigua, grand�ssim fumacassoles!
-�Encara no m'heu estovat prou, botx� de criatures?
-Vatua sa...sa...!
-Ajudeu-me, mestressa: �s�c es vostre nuvi!
-Tu, bordissot escarransit!
-S�- vaig dir: -�s un tracte que hem fet suara suara.
-Essent aix�,- arg�� en Vad� Set-trossos rient i fent cortesies
exagerades -es noi de bordo se'ns ha passat mestre i tots l'havem de
respectar. Pau, ajupir-se i fora! A qui no t� costats, sa roba li
cau; per�, amb uns costats tan bons, en Cadernera pot posar-se totes
ses calces de _bordo_. Pau, d�na-li es porr� per refrescar a sa
salut de sa n�via.
-Est� b�- va respondre en Pau Ternal transigint. -�Male�da sigu sa
meva sang si no s� respectar sa gent que s'ho mereixen, enc que sigu
en sa persona d'un poi�s i malparit com aqueix ventafocs! Per� ens
ha de divertir una mica. Que begu de fantasma!
-Bona, bona!- va cridar en Cadernera pegant un bot. -Jo far� sa
fantasma i em beur� tot es vi d'una tirada. Podeu xerrar per ses
butxaques. Per�... ei! no val a tocar-me! Si en vesso una gota,
mateu-me!
Puj� de peus sobre els galliners, se tomb� en un moment a l'inrev�s
les parpelles, gir� els ulls en blanc, i, tirant el cap endarrera,
agaf� d'esma el porr�, l'aixec� en l'aire, i, trabucant-lo de gallet
a poc a poc, se deix� caure el rajol� al bell mig del front. El vi
es va partir en dues regueretes, que s'apartaven a cella i cella,
baixaven pels llagrimalls i eren absorbides per la boca llargament
entrebadada, amb el llavi superior aplacat a les dents i l'inferior
sortit en relleix un trav�s de dit. La figura del xicot no podia
resultar m�s ll�brega i estranya. Amb els seus ulls d'est�tua, que
es diria que ploressin sang, la seva cara descolorida i la seva
immobilitat quasi absoluta, no semblava un ser hum�. A mi em feia
m�s pena que goig, i les gr�cies que deien en Pau i en Vad� per fer-
lo riure i engargussar-lo no m'han deixat m�s record que el d'una
cosa enfadosa. Aquell pobre noi de deu anys, groc, flac i altonet,
amb les robes que li curtejaven en bra�os i cames indicant la seva
mis�ria; criat entre llops de mar, creixent entre renecs i mals
tractes, m'inspirava una greu compassi�. No vaig estar atenta m�s
que a defensar-lo si de cas, per vessar-se-li alguna gota de vi, el
maltractaven els dos galifardeus que estenien al seu darrera llurs
manasses, preparats a descarregar-li clatellada. Per� en Cadernera
tenia tanta seguretat en el paper que representava, que no hagu� pas
de menester la meva intervenci�. Va escopsar el raig fins a les
acaballes, i despr�s al�� la m� esquerra, l'esmuny� pel broc i en
tap� el forat amb el dit gros, evitant aix� que alguna gota
ressagada es pogu�s esc�rrer impensadament; va adre�ar a pleret el
cap, acarrerant cap a la boca, amb estudiats decantaments, la
mullena vermellosa que li llagrimejava per les galtes; i, un cop
l'hagu� ben xarrupada, llan�� un sospir i somrigu�.
Previous Page
| Next Page
|
|